Situació
L’església parroquial de Sant Pere és al centre del poble del Ru, que és situat a la riba dreta de l’Éssera, al sud-oest de Castilló.
Mapa: 31-9 (179). Situació: 31TBH929092.
El Ru és al costat de la carretera C-139 de Graus a Benasc, abans d’arribar a Castilló. (JBP-JAA)
Història
Façana de ponent de l’església, molt transformada, igual que la resta de l’edifici.
ECSA - J.A.Adell
L’anomenat fals cinquè de Lavaix conté l’auctoritas del comte i marquès Asnar, concedida vers l’any 850 a petició de l’abat Trasoad de Santa Maria de Lavaix, en la qual donà al cenobi la vil·la anomenada Helaruni amb tot el seu terme. Desconeixem per quines raons el monestir de Lavaix reivindicà en algun moment la propietat d’aquest vilar tan allunyat. El capbreu dels delmes que Sant Vicenç de Roda tenia a Castilló, vers l’any 1068, consigna unes terres a Orrun. Es tracta del primer esment segur de lloc.
A partir de la baixa edat mitjana, o potser abans, Orrun consta en poder del priorat de Sant Pere de Taverna, de l’abadiat exempt del monestir de Sant Victorià d’Assan, que gaudí d’aquesta senyoria fins a la desamortització. El prior fra Arnau de Portaspana feu un capbreu l’any 1475 i hi consignà, a més a més, un castell i una casa palau al Ru. Al segle XVI la parròquia del Ru passà al nou bisbat de Barbastre. (JBP)
Església
És un edifici de filiació dubtosa a causa de les importants modificacions que ha sofert i que fan difícil d’escatir alguns detalls de la seva estructura original. Es tracta d’una església d’una sola nau, coberta amb volta de canó i acabada amb un tester pla a llevant, on hi ha una finestra de doble esqueixada. En el seu estat actual no podem precisar si el tester pla substitueix, o no, una capçalera absidada. Els murs nord i sud de la nau han estat alterats per l’afegitó de capelles i una sagristia, al nord.
La porta, que duu la data del 1807, s’obre a la façana de ponent, al mateix lloc que la porta original, de la qual no hi ha vestigis. En aquesta mateixa façana s’obre un ull de bou circular, també de factura tardana. Un campanar d’espadanya de dos ulls s’alça per sobre d’aquest ull de bou.
L’aparell és l’element més genuïnament alt-medieval que conserva l’edifici. És fet amb carreuó de pedra calcària, ben escairat i sense polir, disposat ordenadament en filades molt uniformes, que posen en evidència una obra acurada, datable probablement entre els segles XII i XIII. (JAA)
Bibliografia
- Boix, 1982, doc. 426
- Puig, 1984, fals V, pàgs. 48-49