Resultats de la cerca

Fou dirigida per Antoni Ramon i Arrufat i, en els últims temps, per Lambert Cabestany El gener del 1982, després que l'any anterior s'hagués celebrat el Centenari de la proclamació de la Mare de Déu de Montserrat com a Patrona de Catalunya, se n’inicià la segona època, l'actual En té cura de l’edició l’associació Amics de Montserrat

Fou catedràtic de gramàtica a la Universitat de Barcelona del 1572 al 1576 Amb els humanistes Pere Sunyer, Joan Dorda i Antoni Pi, impulsà la producció dramàtica llatina per a la formació dels estudiants Escriví la comèdia Claudius Barcelona 1573, segurament un exercici escolar, i uns versos llatins d’elogi publicats a Terra dialogus 1574, diàleg escolar de Pere Sunyer

Germà de Joan , Antoni , Josep i Pere Estudià a Montpeller i es doctorà a Avinyó A més de l’exercici de la medicina a la ciutat natal formà part de la Societat de Cultura de Maó i és autor de diverses obres que s’han perdut i del Breu discurs sobre el perniciós i indecent costum d’enterrar dins les iglésies 1818

Davanter, s’inicià en el BM Granollers i també jugà en el RCD Espanyol 1942-43, el Club Esportiu Europa 194344, el Real Madrid 1945-46, el Futbol Club Barcelona 1946-51 i l’Hèrcules d’Alacant Amb el Barcelona guanyà una Copa Llatina 1949, dues Lligues 1948, 1949 i una Copa del Generalísimo 1951 És cosí del també futbolista  Antoni Barnils Viñas

Ostentà l’hàndicap 4 i competí representant el Club de Polo Sant Antoni de Viladrau, formant equip amb els germans Ayesa També jugà amb l’equip Bisontes de Santander i amb el Reial Club de Polo de Barcelona, i disputà en diverses ocasions el torneig internacional de polo d’aquesta entitat Fou designat millor jugador de la Copa de Jerez 2006

L’única font biogràfica és la Vita Pauli de Jeroni, rèplica de la Vita Antonii d’Atanasi Aquest motiu i les narracions llegendàries fan que hom en posi en dubte l’autenticitat Segons Jeroni, visqué fins a 113 anys en completa solitud i només el conegué Antoni el Gran poc abans de morir La seva festa se celebra el 15 de gener

Vol contribuir democràticament a determinar la política local i catalana, amb propostes molt diverses i sense articular-les en una ideologia determinada Es coalitzà amb la PIE per a les eleccions autonòmiques de 1995, en una coalició que es definí com a “liberal-progressista” 1508 vots i concorregué en solitari a les legislatives de 1996 1229 vots Dirigents Juan Sangrès i Antoni Obach

Propugna el socialisme i la democràcia Al gener de 1991 s’incorporà a Iniciativa per Catalunya , que abandonà el 1997 per les diferències existents entre aquesta federació i Izquierda Unida Participà en la plataforma Unitat d’Esquerres, que al maig de 1998 donà lloc a Esquerra Unida i Alternativa El secretari general és Antoni Martorell i Viader Edita Acción Socialista des de 1981

Fou una escissió de la Societat Tipogràfica de Barcelona feta pels anarquistes que no pogueren dur aquesta a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola Reuní dirigents importants, com Josep Llunàs i Pujals, Eudald Canibell, Antoni Pellicer i Paraire, Pere Esteve, Anselmo Lorenzo, etc El seu òrgan de premsa fou “La Asociación” setembre del 1883 — juliol del 1889, dirigida per Canibell

Ramon Pichot i Gironès , pintor, i la cantatriu Maria Pichot i Gironès tingueren tres germans artistes Josep Pichot i Gironès , dissenyador de jardins, que realitzà el parc de Figueres, Lluís Pichot i Gironès , violinista, i Ricard Pichot i Gironès , violoncellista Fills d’aquest són els pintors Ramon Pichot i Soler i Antoni Pichot i Soler Signaren sovint amb la grafia Pitxot