Resultats de la cerca
Es mostren 35330 resultats
Terrazel
Folklore
Festa amb elements tradicionals del folklore i un marcat caràcter ecològic que data de l’any 1990 i se celebra el 10 d’agost a Sant Llorenç d’Hortons, a l’Alt Penedès.
Hom hi simbolitza la lluita entre el bé i el mal a través de diversos personatges, com ara les temibles Llefres i els defensors de la natura, els Llambrants En destaca la bellesa i l’originalitat de tots els elements de la festa, com ara els dos gegants, que representen el Sol i la Mare Terra, a més de l’Unicorn i en Malaganya, construïts sota la direcció del figurinista Amadeu Ferré En molt pocs anys ha aconseguit arrelar i convertir-se en l’acte més destacat de la festa major del municipi
ducat de Neopàtria
Història
Territori format per Siderocàstron i la part meridional de la Tessàlia, conquerit per Alfons Frederic d'Aragó (1319), amb tropes catalanes, i constituït en ducat el mateix any, unit al ducat d'Atenes
.
Era governat per capitans, amb seu a Siderocàstron, Neopàtria i Salona Depenien del regne català de Sicília Poblat per catalans, a poc a poc anà decaient, i després del domini de Roger de Lloria 1362-70 anà restant reduït a la mera capital El rei Pere III de Catalunya-Aragó n'assumí el títol 1377, però Neopàtria caigué en mans dels florentins 1390 i deixà de pertànyer efectivament als reis de Catalunya-Aragó, bé que aquests en mantingueren el títol en llur llista de dignitats fins al s XVII
Moviment Comunista
Política
Partit polític sorgit el 1966 d’una escissió obrerista d’ETA —ETA berri—, que l’any 1969 es transformà en Moviment Comunista Basc (Komunistak) i el 1972 esdevingué Movimiento Comunista de España (MCE).
Més tard 1976, s’estructurà com una federació de partits nacionals i regionals Adscrit al marxisme leninisme i al pensament de Mao Zedong, propugna la lluita revolucionària per assolir una república popular i democràtica, que reconegui el dret d’autodeterminació de les nacionalitats i reivindica la independència d’Euskadi Minoritari dins de CCOO, té una destacada presència en lluites sectorials —feminisme, pacifisme, barris, gais, ensenyament— i els últims anys ha mantingut una collaboració estable amb la LCR Al Principat MCC, la seva actitud nacionalista el portà, el 1974, a l’Assemblea de…
Escoltes Catalans
Institució escolta catalana, laica i coeducativa creada l’any 1974 per la fusió de Boys Scouts de Catalunya, Germanor de Nois i Noies Guies, Minyons de Muntanya i Nova Escolta del País Valencià.
Revista d’Història Medieval
Historiografia catalana
Publicació periòdica de caràcter anual creada el 1990 pel Departament d’Història Medieval de la Universitat de València i dirigida pel seu catedràtic, Paulino Iradiel. Ha publicat fins l’any 2000 onze números.
El consell de redacció l’integren els membres titulars del departament Enrique Cruselles, José María Cruselles, Ramon Ferrer, Antoni Furió, Mercedes Gallent, Ferran Garcia-Oliver, Enric Guinot, Pedro López Elum, Rosa Muñoz, Rafael Narbona, Mateu Rodrigo i Manuel Ruzafa La llengua de la publicació fou la dels autors que hi escrivien, fonamentalment castellà i català, a més del francès i l’italià La revista nasqué per donar sortida a la societat a la proliferació de treballs i estudis fets els darrers anys Aquest, almenys, és un dels postulats enunciats a la presentació del primer número reduir…
Fòrum Universal de les Cultures
Esport general
Conjunt de trobades internacionals que se celebraren a Barcelona entre el maig i el setembre de l’any 2004, organitzades per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Estat espanyol.
Amb l’objectiu de debatre sobre els principals reptes culturals i socials contemporanis, destacà el fòrum “L’esport diàleg universal”, amb més de 700 participants de més de 200 països En el seu programa els jocs i els esports tradicionals tingueren un paper destacat per promoure els tres eixos d’aquest esdeveniment la diversitat cultural, la cultura de la pau i la sostenibilitat Dins l’anomenada àrea de jocs del Fòrum, que ocupava una part de l’enorme plaça central, es realitzaren exhibicions de quaranta esports tradicionals i minoritaris d’arreu del món, entre els quals n’hi havia alguns de…
Falange Española de las Jons
Partit polític
Partit creat per la fusió entre Falange Española [FE] i les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista [JONS], acordada al febrer de 1934 a Madrid i constituït a Barcelona al març d’aquell any.
La nova organització postulà, com les antecedents, la realització d’una revolució nacional i la construcció d’un estat totalitari i corporatiu Igualment, posà èmfasi en la retòrica obrerista, pròpia del jonsisme Maldà per donar a conèixer la seva actitud envers el “problema catalán”, radicalment anticatalanista i antiautonomista, però partidària d’un respecte per la idiosincràsia catalana en tant que producte de la diversitat espanyola, amb la qual pretenia desmarcar-se d’altres opcions ultradretanes espanyolistes Aquest posicionament, defensat pel cap de l’organització, Roberto Bassas Figa,…
comissió Warren
Història
Nom amb què fou coneguda la comissió encapçalada pel president del tribunal suprem dels EUA, Earl Warren, creada pel president L.B.Jonhson l’any 1963 per a investigar l’assassinat de John F. Kennedy-
.
Les conclusions 1964 negaven cap mena de conspiració entre el presumpte assassí, LHOswald, i el qui matà aquest, Jack Ruby, com també les possibles implicacions de la policia de Dallas Testimoniatges posteriors demostraren la parcialitat de les conclusions, i el tema de la possible conspiració tornà a la palestra pública, sobretot arran de la discussió sobre els serveis secrets de seguretat implicats en l’escàndol de Watergate 1974
vescomtat de Tarragona
Història
Títol concedit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I, l’any 1055, al seu conseller Bernat (I) de Claramunt, senyor de Tamarit, i que fou emprat també pel seu fill Deodat de Claramunt
.
Caigué en desuetud des que el fill del darrer, Bernat Amat II de Claramunt , heretà el vescomtat de Cardona
Ambrosiaster
Cristianisme
Nom amb el qual és designat l’autor desconegut d’uns comentaris a les 13 epístoles de sant Pau escrits vers l’any 370 i que primitivament foren atribuïts a Ambròs de Milà.
Probablement també és autor de Quaestiones Veteri et Novi Testamenti i Mosaicarum et Romanarum legum Collectio