Resultats de la cerca

Obrer metallúrgic de la Unió Naval de Llevant en la seva joventut, milità ben aviat en la Unió General de Treballadors Membre de la comissió executiva des del 1931, fou, durant una bona part de la postguerra fins el 1971, secretari general de la UGT i fins el 1970 membre de la comissió executiva del Partido Socialista Obrero Español Fou diputat a corts 1936 i residí exiliat a França des del 1939 Una part dels seus discursos foren publicats en opuscles

Atribuïda a Aristòtil, a un deixeble seu o, erròniament, a Xenofont, consta de dues parts una, històrica, que comprèn la relació de la constitució original i de les onze reformes subsegüents i una altra que descriu l’estat de les institucions en ésser referides d’aquesta part cal destacar els capítols dedicats a les funcions del consell, dels arconts i dels tribunals de justícia Fou vigent fins al s VII dC, però no en fou trobada cap còpia —fragments— fins cap al 1880

Participà en diverses conjuracions absolutistes des del 1820 i fou voluntari reialista Se sumà als carlins, i el 1836 passà a Oñate, a la cort del pretendent, on anà reunint successivament els diversos ministeris del govern carlí fins arribar a ésser ministre universal el 1837 Continuà com a ministre d’estat fins que Maroto aconseguí la seva destitució febrer del 1839 Emigrà a França i retornà a la Península el 1864 Els seus Diarios 1828-31 foren publicats en 1966-67

S’inicià al SPR Malgrat El 1965 fitxà pel Joventut de Badalona, amb el qual jugà fins el 1975, quan passà a la Unió Esportiva Recreativa Pineda de Mar, a la primera divisió estatal Posteriorment fitxà pel Club Bàsquet Granollers, equip amb el qual jugà fins el 1979, i aconseguí l’ascens a la primera divisió estatal La seva última temporada en actiu fou en el Club Esportiu Mataró, de segona divisió 1979 En aquest club exercí com a entrenador 1985-91

Formada al CBF Olesa, l’any 1979 fitxà pel CB Intima, antic Picadero, on jugà fins a la seva desaparició el 1985 Aconseguí tres títols de Lliga 1980, 1981, 1983 i tres Copes de la Reina 1980, 1983, 1985 Després d’abandonar l’aleshores Comansi, tornà a incorporar-se al CB Olesa, on jugà fins a la seva retirada i al qual continuà lligada com a entrenadora Des del 2014, el Nou Bàsquet Olesa organitza anualment el Memorial Joana Grau

L’església parroquial és dedicada a sant Just i sant Pastor El lloc la roca de Puig-roig fou conquerit vers el 1063 per Ramon Berenguer I i Ermengol III d’Urgell amb Pilzà un terç del castell de Puig-roig fou per al comte barceloní i els dos termes formaren part d’un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida fins el 1956 Formà municipi independent fins el 1974 L’antic terme comprenia també l’ermita del Pla

Germà de l’escriptora Zenòbia Camprubí, emigrà, probablement en plena joventut, a Amèrica i s’establí als Estats Units d’Amèrica, on feu estudis a la Universitat de Harvard Entre altres activitats, a Nova York, es destacà com a promotor periodístic, amb la fundació del diari La Prensa , editat en castellà, que dirigí personalment fins a la seva mort després passà a la seva filla Inés, que també el dirigí fins a retirar-se'n i que es continua publicant

Esdevingué heroi nacional arran del ressorgiment del nacionalisme gallès dels s XIX i XX Descendent dels darrers prínceps de Powys, estigué incorporat a la gentry anglesa fins que, el 1400, es rebellà contra Enric IV Durant la revolta fou proclamat príncep de Galles i la seva autoritat fou reconeguda per França, Escòcia, i pels capitosts irlandesos Bé que fou derrotat per l’exèrcit anglès 1409, les seves tropes lluitaren fins el 1412 i refusà el perdó reial que li fou ofert el 1415

Actuava com a parròquia independent des del 1047 Fins al segle XIV tingué una dotzena de masos Després del despoblament s’uní com a sufragània a Olost, fins que el 1878 passà a la nova parròquia de Sant Jaume i Sant Cugat d’Alboquers En resta l’església romànica, amb alguns retocs posteriors, envoltada pel cementiri Dins la seva antiga demarcació hi ha l’enclavament de Muntanyola, dit la Muntada o Sant Salvador , entre Oristà i Sant Bartomeu del Grau

Amb l’aparició del cinema sonor passà del cinema experimental i avantguardista Novyj Vavilon, 'Nova Babilònia’, 1929 que havia realitzat fins aquell moment al més pur realisme socialista, amb la trilogia sobre la vida de l’obrer Màxim Junost’ Maksima ‘La joventut de Màxim’, 1935, Vozvraščenie Maksima ‘El retorn de Màxim’, 1937 i Vyborgskaja storona ‘El barri de Vyborg’, 1939 Separat de Leonid Trauberg, fins aquell moment lligat a la seva obra, realitzà Pigorov 1948, Don Kikhot ‘Don Quixot’, 1956 i Hamlet 1964