Resultats de la cerca
Es mostren 3669 resultats
Sena
Riu
Riu de França, que neix a la Côte d’Or, prop de Saint-Seine-l’Abbaye, a 471 m d’altitud, i desguassa al canal de la Mànega (776 km de llargada).
Té un cabal específic de 5,4l/s/km 2 Hom hi distingeix el tram superior, fins a la confluència amb el Yonne el mitjà, per París i fins a la confluència amb l’Oise i l’inferior En el tram superior rep l’Aube per la dreta i el Yonne —que ve del Morvan i li aporta 104 m 3 /s— per l’esquerra En finir aquest tram el Sena porta ja uns 150 m 3 /s Al tram mitjà rep per la dreta, abans de París, el Marne 102 m 3 /s, i després l’Oise 95 m 3 /s A París duu 275 m 3 /s, i al final d’aquest tram 390 El riu és, en aquest trajecte, majestuós i navegable gràcies al seu condicionament Al tram inferior, s’…
Nancy
La plaça Stanislas de Nancy
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital del departament de Meurthe i Mosel·la, França.
Situada a les ribes del Mosella, del Meurthe i del canal navegable del Marne al Rin, es destaca pel conjunt urbanístic s XVIII, format per la plaça Stanislas, l’arc de triomf i la plaça de la Carrière, tancada pel palau del govern i vorejada per la gran zona verda de la Pépinière Ultra un centre administratiu, és també nucli industrial siderúrgic i metallúrgic, funció derivada de la seva situació prop dels importants jaciments fèrrics lorenesos Les àrees industrials modernes se situen a Heillecourt, al S, Seichamps, al NE, i Ludres, al SE, mentre que el sector de Le-Haut-du-…
Viena
Ciutat
Ciutat del departament d’Isère, al Delfinat, França.
Situada a la riba esquerra del Roine, a la confluència amb el Gère, en un dels llocs més estrets de la vall del riu, és un actiu centre industrial dins l’òrbita de Lió, la proximitat de la qual 25 km al N l’ha afavorit Entre les indústries sobresurten les tèxtils, que actualment s’han orientat vers les fibres artificials i la confecció Antiga capital dels allòbroges, esdevingué colònia romana Colonia Iulia Vienna Allobrogum , centre de l’Imperi de la Gàllia 258-273 i metròpolis de la provincia Viennensis de la diòcesi de la Gàllia meridional segle IV Seu episcopal segle IV, fou elevada a…
René Jacobs
Música
Contratenor i director d’orquestra belga.
Estudià filologia clàssica a la Universitat de Gant, mentre realitzava estudis musicals a Brusselles, on treballà amb Louis Devos, i a la Haia, on rebé lliçons d’Alfred George Deller S’especialitzà en música barroca cantà en els conjunts dirigits per Gustav Leonhardt i Nikolaus Harnoncourt Ha contribuït decisivament a la revitalització de les veus de contratenor Després de formar part de diversos conjunts corals, el 1974 debutà a Amsterdam amb Erismena , de F Cavalli Fundador del Concerto Vocale 1977, aviat compaginà les actuacions com a cantant amb la direcció, i inicià una carrera com a…
,
Gianni Vattimo
Filosofia
Filòsof italià.
Molt influït per Heidegger i Gadamer, la seva obra ha estudiat la crisi de la metafísica tradicional, a la qual oposa una “ontologia de la decadència” o “feble”, en la qual esdevenen secundaris els conceptes propis de la metafísica L’ontologia queda reduïda a hermenèutica, la qual cosa implica la mort de la metafísica i l’obertura d’un nou període on hom deixa de banda la tendència superadora que ha caracteritzat la “modernitat” És considerat un dels principals autors de la filosofia postmoderna Entre les seves obres cal esmentar Poesia e ontologia 1967, Il soggeto e la maschara 1974, …
Luis Rodríguez Gordillo
Pintura
Pintor andalús.
Es formà a Madrid, i a París a partir del 1959 La seva obra és extremament diversa i el canvi periòdic d’orientació esdevé un mètode Estigué influït en un primer moment per l’informalisme, i als anys seixanta pel pop-art , el rastre del qual és una de les constants de la seva producció fins a avui Concep la pintura com una prolongació psíquica, que es debat entre l’automatisme i el control o entre la llibertat i els propis límits És una figura cabdal de la pintura espanyola contemporània Algunes de les seves sèries pictòriques més importants són Els grans caps 1963, Els automòbils 1968, Les…
Joan Pérez i Jorba
Literatura catalana
Escriptor.
Estigué vinculat a diversos grups modernistes de tendència regeneracionista entre els quals, el de L’Avenç Collaborà a L’Atlàntida , La Renaixença i en diverses publicacions vinculades al modernisme reusenc La Nova Catalunya , Lo Somatent i El Francolí El 1898 fou un dels principals impulsors de la revista Catalònia , des d’on defensà el vitalisme, criticà el decadentisme i difongué l’obra de D’Annunzio i d’Émile Verhaeren El 1900 o el 1901 marxà a París, probablement a causa dels seus lligams amb l’anarquisme, i estigué vinculat a la Banque de Catalogne des del 1924 Des d’allà collaborà a…
,
Maurice Félix Charles Allais
Economia
Economista i enginyer francès.
Graduat a l’École Polytechnique 1933 i a l’École des Mines 1934, posteriorment s’incorporà a l’exèrcit francès com a enginyer de mines i al comandament d’un batalló d’artilleria fins al 1940 Del 1943 al 1948 fou director de l’oficina d’estadístiques mineres, i el 1949 obtingué el títol d’enginyer doctor a la Facultat de Ciències de París Entre altres càrrecs científics i docents, fou professor d’economia de l’École des Mines 1944-88 i de l’Institut d’Estadística de la Universitat de París 1947-68, director del Centre National de la Recherche Scientifique 1954-80, i director del seminari d’…
Eugène Ysaÿe
Música
Violinista, compositor i director d’orquestra való.
Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare a l’edat de quatre anys El 1865 ingressà al Conservatori de Lieja, del qual sortí el 1867 per desavinences amb el seu professor D Heynberg Havent-lo escoltat a París, H Vieuxtemps l’encoratjà a continuar i tornà a ingressar al conservatori de la seva ciutat natal el 1872, on estudià amb R Massart violí i M Dupuy harmonia Posteriorment, del 1875 al 1877 continuà la seva formació a Brusselles amb H Wieniawski i del 1877 al 1879 a París amb Vieuxtemps Fins el 1883 fou solista a l’Orquestra Bilse de Berlín, on entrà en contacte amb F Liszt, J…
,
Jordi Fàbregas i Canadell
Folklore
Músic.
Cantaire de l’Escola Nostra Senyora de Montserrat fins a l’adolescència, de manera autodidàctica començà a tocar la guitarra i a cantar en solitari els anys seixanta, influït pels Setze Jutges i Jacques Brel Amb la versió en català d’una cançó d’aquest cantant Le diable ça va , el 1967 guanyà el Festival de Llobregat de Sallent 1960-74 Fou el fundador del grup de cançó catalana Coses 1973, de l’orquestra de corda i pua l’Harmònica Brava 1979, del grup de música folk La Murga 1980, pioners en la reelaboració de la música tradicional a Catalunya, i del grup Primera Nota 1987, amb…