Resultats de la cerca

L’antic vilatge de Mallabecs és situat al nord-oest de la Morana La documentació constata la seva existència des de l’any 1075, quan Bernat, fill de Company, llegà a la seva muller Gerberga en el seu testament diversos béns que tenia “ in termino de Mallabechs ” i en altres termes propers De l’església d’aquest vilatge, que formà part del bisbat d’Urgell, se’n desconeix el titular En l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona, datada el 1098, consta que els bisbes consagrants confirmaren a l’esmentada canònica els delmes, les primícies, les oblacions i els drets de…

El poble del Far, a l’extrem nord-est del terme de Torrefeta, tingué el seu origen al segle XI i formà part de la quadra del proper nucli de Bellvei El lloc és esmentat l’any 1040, en què els esposos Llop Mir i Bonadona donaren a Girbert i la seva esposa Ermengarda un alou que posseïen al comtat d’Urgell, al terme de Guissona, a l’indret anomenat ipso Farello Tot i que probablement en aquest moment ja hi havia una església, encara avui no s’han trobat referències que illustrin el seu passat medieval Hom sap que era sufragània de la parròquia de Sant Julià del Llor, inclosa dins el bisbat d’…

Castell, ara desaparegut, que era situat al nord-est d’Ivars, a l’actual veïnat del mateix nom Fou un castell sota domini de la canònica d’Urgell, la qual tingué disputes durant el segle XII amb els Puigverd, que n’eren castlans El castell és esmentat per primera vegada el 1158, en què Miró Guillem de Puigverd va reconèixer que tenia injustament la meitat del castell i va acceptar que l’havia de posseir pels canonges i que després de la seva mort retornaria a la canònica d’Urgell El mateix Miró Guillem de Puigverd, el 1161, va renunciar a tots els seus drets sobre el castell de Montalé a…

Aquesta església és la parròquia del poble d’Alguaire Tot i que del lloc i el castell d’Alguaire se’n tenen referències des del segle XI, quan encara era sota domini musulmà, de la parròquia de Sant Sadurní se’n sap ben poca cosa, tot i que sembla que el temple va ser aixecat entre el final del segle XII i el segle XIII a l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis de 1168 encara no surt esmentada L’any 1157, el bisbe de Lleida Guillem Pere atorgà als hospitalers les esglésies del terme d’Alguaire, però la primera menció directa de l’església no apareix fins l’any 1361, en una visita pastoral on s’…

El 1883, amb Eduard Toda, Ramon Vidiella i altres, creà la primera entitat catalanista de Reus, i el 1886 fundà el diari reusenc Lo Sometent , que també dirigí Membre de la Unió Catalanista, intervingué en la redacció de les Bases de Manresa Nomenat alcalde de Reus 1899-1900 en el període de govern Silvela-Polavieja, fou destituït per la seva actitud independent i, de fet, abandonà la política, encara que després fou senador 1908 Es consagrà a la bibliofília i aplegà una biblioteca d’uns 40 000 volums, especialitzada en llibres de Rosembach, incunables quasi un centenar i obres editades als…

El terme, l’etimologia del qual està relacionada amb la paraula llatina gula 'gola' i amb el personatge bíblic de Goliat, tenia un fort sentit pejoratiu La majoria de goliards eren individus cultes més o menys vinculats amb els centres universitaris Cultivaren unes formes de la poesia llatina inspirades tant en els models clàssics d’Horaci i Ovidi com en les formes populars i experimentaren amb nous ritmes i mètriques Les temàtiques eren preferentment profanes, amb una especial predilecció per temes com l’amor, el vi i la joventut Molt sovint, tot i la procedència eclesiàstica de molts dels…

Havia de dominar força instruments de vent pfeifer , ’sonador d’instruments de vent', tot i que una obligada versatilitat el podia portar a tocar-ne també de corda Els períodes d’or del stadtpfeifer foren el Renaixement i el Barroc Els càrrecs lligats amb la cort tenien una major consideració social que els relacionats amb el municipi i les seves esglésies Així, un kapellmeister director de les activitats musicals, religioses o seculars, d’una cort mestre de capella tenia, en general, més prestigi que un kantor cap de les activitats musicals d’una església i, sovint, de les ciutadanes, i,…

Tenia intermedis musicals que incloïen danses, cançons, quartets vocals, cors i peces instrumentals, i podia utilitzar conjunts instrumentals variadíssims des d’una sola guitarra fins a una orquestra A semblança de l’entremès, tractava de qüestions i escenes de la vida quotidiana, tot esdevenint un clar retrat costumista de la societat de l’època Si bé el terme ja fou emprat al segle XVII com a sinònim d’entremès, no designà una peça independent fins al segle XVIII, quan fou popularitzat per Ramón de la Cruz, el qual fou seguit per Antonio Soler, Blas de Laserna i altres A Catalunya…

Primitivament era un salm que es cantava mentre els celebrants entraven a l’església i fins que arribaven a l’altar La intercalació d’un breu refrany, cantat per tota l’assemblea, és d’origen gallicà, bé que ja el papa sant Gregori 595-604 en confirmà l’ús a Roma En l’època carolíngia l’introit tenia ja la forma actual el refrany esdevingué una antífona llarga, l’execució de la qual era confiada a la schola cantorum Les melodies gregorianes, poc ornades i, en general, no més extenses d’una sèptima, tenen un caràcter lent i meditatiu, remarcat per moltes dístrofes i trístrofes La salmòdia del…

Baró de Benimuslem i senyor de Mulata, era germà del poeta Lluís de Castellví El 1464 fou nomenat cambrer del príncep Ferran després Ferran II de Catalunya-Aragó el 1476 era majordom reial de València, càrrec que encara tenia el 1495 El 1496 fou nomenat jurat de València, i el 1497, conseller Participà en el certamen poètic de València del 1474 amb una composició en català i una en castellà, incloses en les Obres e trobes 1474 Collaborà amb Bernat Fenollar i Narcís Vinyoles en l’enginyosa obra en vers Escacs d’amor , així com en altres composicions, recollides en el Cancionero general d’…