Resultats de la cerca
Es mostren 3443 resultats
Francesc Cerdà i Rico
Historiografia catalana
Erudit i bibliòfil.
Vida i obra Estudià a la Universitat de València, on es formà en lleis i cànons el 1756 Finalitzats els seus estudis el 1759, es graduà en dret civil el 1760 i, posteriorment, n’obtingué el doctoratDurant els seus anys universitaris, entrà en relació amb Gregori Maians La relació epistolar s’inicià el 1758 i tractà temes relacionats amb el món del llibre i de la cultura en general Acabats els estudis, anà a Madrid i s’integrà al cercle del també valencià Francesc V Pérez i Baier, preceptor dels infants reials a la cort Allí tingué el favor del bibliotecari major de la Biblioteca Real, Juan de…
Pasqual Carrión i Carrión
Historiografia catalana
Enginyer agrònom i especialista en temes agraris.
Vida i obra Fill d’una rica família de propietaris agrícoles de l’Alt Vinalopó, dels seus orígens rurals nasqué la seva vocació i orientació professional Estudià el batxillerat a Alacant, i després optà per l’Escola Especial d’Enginyers Agrònoms El període 1907-17 fou crucial per a la seva formació es relacionà amb la Institución Libre de Enseñanza, fou un assidu del seu ateneu i assumí de ple l’ideari regeneracionista Fruit d’aquests interessos publicà 1913-14, en el periòdic madrileny La Tribuna , una sèrie d’articles amb títols tan significatius com “Reconstitución de nuestra agricultura…
Josep Gumilla i Moragues
Historiografia catalana
Historiador i missioner jesuïta.
Fill d’una família humil de llauradors, ingressà a la Companyia de Jesús i s’embarcà per primera vegada cap a Amèrica a divuit anys com a missioner Durant trenta-vuit anys, i exceptuant un curt viatge a València, Madrid i Roma, romangué a les missions del riu Orinoco, de les quals fou nomenat superior Fou qualificador i consultor del Tribunal de la Inquisició de Cartagena d’Índies, examinador sinodal d’aquell bisbat, viceprovincial i, per acabar, procurador de la vastíssima província que comprenia les conques dels rius Orinoco, Meta i Casanare Exercint aquests càrrecs, fou un dels firmants,…
Partit Maurista
Partit polític
Partit sorgit com a moviment al novembre de 1913.
Quan Eduardo Dato fou nomenat presidentdel govern, s’articulà un corrent intern del Partit Conservador que es reclamava del lideratge d’Antoni Maura Al gener de 1914 es reuní una Assemblea nacional de mauristes que creà una organització pròpia sota la presidència d’Ángel Ossorio y Gallardo, amb una direcció integrada en un Comité Central de Acción Maurista situat al cim d’una estructura de comitès provincials i locals El 1918 experimentà una reorganització que només aportà el canvi de nom de l’òrgan suprem ara Junta Nacional de Acción Maurista i la previsió de l’existència potestativa de…
Alfredo Matas Salinas
Cinematografia
Productor, distribuïdor i exhibidor.
Vida Procedent d’una família vinculada a la indústria tèxtil, durant la guerra civil residí a Marsella, Suïssa i París, on tocava la trompeta en un grup de jazz De retorn a Barcelona, el 1944 inicià la seva vinculació al cinema com a exhibidor gestionant diverses sales El 1958 creà CINESA, l’empresa que explotà el sistema de projecció Cinerama a l’Estat espanyol Matas ocupà el càrrec de conseller delegat, amb Josep Fugarolas i Arquer com a president, i Jaume Castell i Lastortras com a sotspresident Tres anys després amplià la seva activitat a la producció, a través de Jet Films, que debutà…
Picadero Jockey Club

Equip femení de basquetbol del Picadero Jockey Club (1969-70)
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat l’any 1951 per Joaquim Rodríguez Rosselló, fou un dels clubs catalans més destacats durant la dècada dels anys seixanta i principi dels setanta, especialment gràcies a les seccions de basquetbol, handbol, beisbol i voleibol També tingué seccions de rugbi, hoquei sobre patins, patinatge de velocitat, ciclisme i futbol femení Inicialment se situà al Picadero Andaluz de l’avinguda Diagonal, el 1954 es traslladà a una pista de la carretera de Sarrià i el 1965 a uns terrenys propers al Camp Nou a la travessera de les Corts Fou patrocinat per Damm i per Filomatic, i popularment fou conegut…
Sarrià
La casa de la vila de Sarrià
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial ( sarrianencs
) de Barcelona, i antic municipi del pla de Barcelona, annexat a la ciutat el 1921.
Comprenia el nucli de Sarrià i el barri de les Tres Torres, Vallvidrera, Pedralbes i part de l’antic terme de Santa Creu d’Olorda les Corts de Sarrià havien format municipi independent des del 1836 Situat a l’W de la conurbació barcelonina, s’estén des dels vessants meridionals de la serra de Collserola Vallvidrera fins a la Diagonal El terme, tradicionalment agrícola, actualment és tot urbanitzat La indústria no s’hi ha desenvolupat, bé que hi és important l’emplaçament d’oficines El lloc és ja esmentat el 986 dins el territori de Barcelona, i l’any següent, l’església de Sant Vicenç, que ha…
literatura aragonesa
Literatura
Literatura escrita en llengua aragonesa durant l’edat mitjana, o en els parlars dialectals d’Aragó en els temps moderns.
Durant la seva època d’independència o d’unió amb Catalunya té una literatura pròpia que arrenca molt probablement amb llegendes èpiques autòctones que, com la de La campana de Huesca , han arribat a través de les prosificacions fetes pels cronistes posteriors La influència de les literatures castellana, provençal i catalana s’hi deixà sentir tot seguit Així, hi ha un bon nombre de texts castellans copiats per escrivans aragonesos, que hi introduïren aragonismes a l’atzar o bé que els traduïren en bona part Aquest és el cas del Poema de Roncesvalles , de la Razón de amor , de la Vida de María…
Vall-de-roures
Vista de la Vall-de-roures
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca del Matarranya, a la vall d’aquest riu, des del congost obert després de la confluència amb el riu d’Ulldemó, entre els tossals del Periganyol (1.033 m alt), a l’esquerra (dit, per la seva forma, la Caixa, que dona nom a la rodalia de Vall-de-roures i a la Caixa de Vall-de-roures), i d’en Querol (786 m alt), a la dreta, fins a l’aiguabarreig amb el Tastavins.
El terme s’estén per tota la vall del riu de la Pena excepte per un sector del vessant de la dreta, des de la capçalera del pantà de la Pena , fins al tossal del Rei, termenal dels antics regnes de València i d’Aragó i del Principat de Catalunya comprèn, també, el vessant de la dreta del sector més baix de la vall del Tastavins amb la vall afluent de la Conjunteria el vessant de la dreta del Matarranya aigua avall de la confluència dels dos rius amb la vall de Bon, que hi aflueix i la capçalera de les valls de la Viguera i de la Canaleta, que drenen el terme de la…
Falles de València

Falla
© C.I.C - Moià
Folklore
Celebració popular tradicional de moltes poblacions del País Valencià consistent en la crema de figures construïdes a propòsit durant la nit de la festa de Sant Josep (19 de març).
Les figures són bàsicament figures corpòries de caràcter caricaturesc ninots , les quals, acompanyades d’altres de secundàries, hom installa planta a carrers de València i d’altres poblacions valencianes en aquesta data i que hom crema durant la nit Tant els ninots com les escenes amb què s’articulen tenen gairebé sempre una intenció satírica de l'actualitat més immediata, de crítica de costums i també política L’àrea geogràfica de les falles arriba, pel nord, fins a Benicarló, i pel sud, fins a Dénia La tradició dels focs de Sant Joan, a Alacant i als pobles de les comarques del voltant,…