Resultats de la cerca

Professor a Cambridge entre el 1950 i el 1973, és especialment conegut pel seu treball de camp entre els tallensis, de Ghana Juntament amb EEvans-Pritchard és autor d' African Political Systems 1940 Molts dels seus treballs se centren en la religió i el parentiu, i s’interessà pels aspectes antropològics de la psicoanàlisi Entre els seus estudis cal esmentar The Dynamics of Clanship among the Tallensi 1945, The Web of Kinship 1949 i Oedipus and Job in West African Religion 1959

Llicenciat a Barcelona 1911 i professor a la Universitat de la mateixa ciutat 1911-16, amplià estudis a París 1917 Assessor de la Mancomunitat per a l’adquisició de llibres científics per a la Biblioteca de Catalunya, fou catedràtic de patologia quirúrgica de la Universitat de Salamanca 1918 i Sevilla 1919 Membre de l’Academia de Medicina de Sevilla, de la qual fou president, treballà en molts camps i ha estat una de les personalitats més representatives de la medicina andalusa

Professor de sociologia a la Sorbona des del 1966, director general del primer canal de la televisió francesa 1975-77 i ambaixador davant del Consell d’Europa 1978-80, s’ha dedicat als estudis etnogràfics a l’Orient Mitjà i a Nou Mèxic i als efectes dels mitjans de comunicació de masses Entre d’altres obres, és autor de Les Rites et la condition humaine 1958, Sociologie de la radio-télévision 1962, l’Ethnologie 1967 i La Société de l’ubiquité 1972

Germana de Josep Iturbi i Bàguena Completà els estudis amb el compositor i musicòleg Eduard López i Chavarri i amb el seu germà Josep, el qual la presentà com a concertista a París, on fixà la seva residència i recorregué diversos països europeus Es traslladà als EUA, on fou una cèlebre intèrpret i pedagoga musical De la seva discografia es destaquen les collaboracions amb el seu germà en els enregistraments d’obres de Gershwin, Debussy i Infante, entre d’altres

Deixeble de Manuel Tremulles 1756, fou protegit pel comte de Floridablanca Anà a Roma, on acomplí missions diplomàtiques i seguí els estudis de pintura Fou membre de l’Academia de San Fernando 1776 i de l’Accademia di San Luca, de Roma 1768 Pintà un Autoretrat Accademia di San Luca i una glorificació de Sant Miquel dels Sants, utilitzada per a la canonització i traslladada després a la seu de Vic, on fou destruïda el 1936 Fou conegut amb el pseudònim de Romaní

Viatjà per Europa i mantingué correspondència amb Marx A Pis’ma iz Pariža ‘Cartes de París’, publicades a la revista Sovremennik ‘El contemporani’ els anys 1847-48, donà a conèixer els nous corrents ideològics occidentals Entre els seus estudis crítics cal destacar Staraja i novaja kritika ‘L’antiga i la nova crítica’, 1856, Zamečatelnoje des’atiletije ‘El meravellós decenni’, 1880, on parla de la literatura russa dels anys trenta, i Aleksandr Sergejevič Puskin v aleksandrovskuju epokhy ‘AS Puškin a l’època alexandrina’, 1874

Vinculada a la Unió Excursionista de Catalunya d’Horta des del 1996 i a la Unió Excursionista Urgellenca des del 2003 S’inicià en els esports de muntanya durant els estudis a l’INEFC, on practicà l’esquí de fons i les curses atlètiques Forma part de la selecció catalana de curses de muntanya des del 2001, amb la qual ha estat tres cops campiona del món per equips En l’àmbit individual, també assolí un títol mundial 2004 i un subcampionat 2003

És membre des del 1969 de la Secció d’Investigacions Subterrànies SIS del Centre Excursionista de Terrassa CET Ha dut a terme activitats espeleològiques arreu de la península Ibèrica i s’ha dedicat a l’elaboració d’estudis topogràfics Fou president del SIS 1972-75 i vicepresident del CET 2005-09 Presidí la Federació Catalana d’Espeleologia 1981-86 Participa en publicacions sobre espeleologia i és el responsable del butlletí del SIS Collabora amb Sarawak des de la seva fundació l’any 2010

Les antigues acadèmies gregues, les escoles romanes, les universitats medievals i els cenacles renaixentistes ensenyaren les arts liberals, mentre que les manuals eren considerades com a artesanat, l’ensenyament del qual depenia exclusivament dels tallers dels grans mestres a Grècia, dels collegii a Roma, i de les confraries i els gremis a l’edat mitjana i àdhuc al Renaixement En aquest darrer període, tanmateix, hi havia famílies nobles, com s’esdevingué sobretot a Florència, que acollien els artistes per tal d’instruir-los en posar-los en relació amb els filòsofs de l’època Les…

Bibliografia R D’Abadal i de Vinyals La batalla del adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda , Discurs llegit a l’acte de recepció pública de Ramon d’Abadal a la RABLB el 18 de desembre de 1949 Barcelona 1949 R D’Abadal i de Vinyals Catalunya Carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1952 R D’Abadal i de Vinyals Catalunya Carolíngia I El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans Barcelona 1986 R D’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Vicens Vives, Barcelona…