Resultats de la cerca

Quan tenia catorze anys es traslladà amb la seva família a Bruges, i al cap d’un any deixà l’escola per dedicar-se exclusivament a la música Estudià piano i violoncel al Conservatori de Bruges i al de Brusselles, centre aquest darrer on es diplomà l’any 1962 Mentre encara estudiava a Brusselles començà a interessar-se per la música antiga A divuit anys inicià els estudis de viola de gamba de manera autodidàctica La seva carrera com a violista de gamba començà al grup Ensemble Alarius de Brusselles, on romangué del 1959 al 1972 Parallelament, formà part del Brussels Ensemble…

Filla de l’exdirector general de Radiotelevisión Española José María Calviño 1982-86, és llicenciada en economia per la Universidad Complutense de Madrid 1991 i en dret per la Universidad Nacional de Educación a Distancia 2001 Fou consultora en despatxos d’advocats 1989-94 i professora associada de política econòmica a la Universidad Complutense 1991-94 Posteriorment inicià una carrera en organismes econòmics de l’estat després de dos anys com a cap de servei a la Direcció General de Previsió i Conjuntura, el 1996 s’incorporà al Servei de Defensa de la Competència, del qual els…

Debutà en el cinema el 1995 amb  Historias del Kronen, de Montxo Armendáriz, i en la televisió en un episodi de la sèrie Pedralbes centre Continuà la carrera cinematogràfica amb els films  Un cos al bosc 1996, de Joaquim Jordà, l’episodi El gust , d’ El domini del sentits 1996, dirigit per Teresa Pelegrí, Andrea 1996, de Sergi Casamitjana, Suerte 1997, d’Ernesto Tellería, el curtmetratge  Sueños de sal 1997, de Gloria Nuñez, Los años bárbaros 1998, de Fernando Colomo, Saïd 1998, de Llorenç Soler, Tomándote 2000, d’Isabela Gardela, Tiempos de azúcar 2001, de Juan Luis Iborra, Inconscients…

De nom de naixement Zhou Yaoping, provenia d’una família de funcionaris de la dinastia Qing Estudià a Xangai lingüística i economia, títol que obtingué a la Universitat de Guanghua 1927 Després de la invasió japonesa 1933 fugí a Chongqin i treballà en un banc, que el 1946 l’envià com a representant als Estats Units El 1949, després de la presa del poder pels comunistes, retornà a la Xina i fou professor d’economia a la Universitat de Fudan Xangai A la segona meitat dels anys cinquanta anà a Pequín a requeriment de les autoritats, que reclamaven un lingüista per a simplificar l’escriptura del…

Fill d’emigrants grecs, el seu nom de naixement era Lefteris o Elefteris Graduat en arts al Bates College de Lewiston Bates el 1953, el 1955 cursà un màster a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore i el 1965 es doctorà a la Universitat de Colúmbia de Nova York, on des del 1962 desenvolupà la seva carrera acadèmica i docent El 2003 en fou nomenat professor emèrit Els anys seixanta del segle XX estudià becat a Madrid, on s’especialitzà en l’estudi de la Segona República  i la Guerra Civil Espanyola El seu estudi Agrarian Reform and Peasant Revolution in Spain Origins of the Civil War 1970,…

Davanter conegut com Beto Es formà a les categories inferiors del Cerdanyola Club d’Hoquei i de la Unió Esportiva Horta, i des del 1993 jugà al Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a la divisió d’honor la temporada 1994-95 Guanyà nou copes d’Europa 1997, 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, 2007, 2008, 2010, una Copa de la CERS 2006, tres Copes Intercontinentals 1998, 2005, 2008, deu Supercopes d’Europa 1997, 2000, 2001, 2002, 2004-08, 2010, una Copa de les Nacions de Montreux 1995, tres Copes Ibèriques 2000, 2001, 2002, cinc Lligues espanyoles 1996, 1998-2010, 2012, set Copes del Rei 1994,…

Ideat per la Penya Rhin , entitat organitzadora de les curses automobilístiques que s’hi disputaren, fou una alternativa al circuit de Montjuïc, que es quedava petit per la gran afició que hi havia La primera cursa, el VIII Gran Premi Penya Rhin , tingué lloc el 1948 sobre un traçat de 4465 m, baixant per l’avinguda Diagonal, i pujant per l’avinguda de Pedralbes i la carretera d’Esplugues El 1950 el circuit es va allargar per acollir el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1, encara no puntuable per al Campionat del Món, invertint-se el sentit de marxa i afegint un tram pels carrers de Manuel…

Estudià al Conservatori de Nàpols del 1723 al 1733 amb F Barbella, F Mancini i G Veneziano El 1735 estrenà la seva primera òpera, La nemica amante , al teatre de la cort de Nàpols Arran de l’èxit obtingut amb les òperes següents, fou nomenat mestre de capella a Palerm, on treballà entre el 1738 i el 1748 Allí compongué una de les seves millors òperes, Demetrio 1741 Abandonà Palerm per dedicar-se a l’organització de les representacions de les seves òperes en diverses ciutats italianes i de la resta d’Europa, fins el 1752, que s’establí a Lisboa, on fou nomenat mestre de la capella reial,…

Abandonà la carrera mercantil i estudià música a Barcelona, on fou deixeble d’A Nicolau Debutà a Sabadell el 1896 i posteriorment es traslladà a Alemanya Durant quinze anys fou assistent de direcció orquestral al Festival de Bayreuth i s’introduí en els cercles de la família Wagner De retorn a Barcelona 1901, ciutat que vivia en plena eufòria modernista, cofundà l’Associació Wagneriana, a través de la qual contribuí al coneixement de l’obra del compositor alemany, de qui dirigí algunes òperes al Gran Teatre del Liceu Collaborà amb J Maragall en la traducció de diverses obres de l…

De família i confessió mormones, cursà estudis musicals a la Universitat d’Utah i posteriorment els amplià a la de Princeton, on entre el 1941 i el 1946 fou deixeble de Robert Casadesús També estudià amb Egon Petri a la Cornell University Nova York i fou alumne de composició de Robert Sessions i de Nadia Boulanger A partir del 1944, any del seu debut a Nova York, inicià la carrera de concertista, sovint formant duet amb la seva esposa, la violoncellista Zara Nelsova El 1949 debutà amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York, dirigida per Georg Szell, i amb la qual els anys 1956-57…