Resultats de la cerca

El 1639 pagà a l’escultor Domènec Rovira l’erecció del retaule de Sant Pau i Sant Felip Neri a Santa Maria del Mar, de Barcelona destruït el 1936 A la seva mort deixà uns cent mil ducats per ajudar a la construcció de la Casa de la Convalescència, annexa a l’Hospital de la Santa Creu, a Barcelona, que fou dedicat per ell a sant Pau, on hom havia detingut les obres per falta de recursos econòmics El seu escut —una faixa amb ferradures— figura entre la decoració de l’edifici d’altra banda, i en record del seu nom, al centre del pati hi ha la imatge barroca de Sant Pau, obra de…

Installat a Barcelona el 1900, es formà a l’Acadèmia Baixas el 1903 anà a París —Académie Julian—, i després a Brusselles, on s’inicià en l’aiguafort Es presentà el 1906 a Barcelona, on feu nombrosíssimes exposicions individuals també exposà sovint a Mataró —on dirigí l’Escola Municipal d’Arts i Oficis i el Museu Municipal—, així com a Madrid 1916, París 1922, Saragossa, València i Tortosa 1952, i collectivament a diverses capitals d’Europa i les dues Amèriques Tingué medalles d’or de l’Exposición Internacional de Panamà 1916 i de l’Acadèmia de Sant Jordi Conreà especialment la marina, el…

Monjo cistercenc, fou abat de Fontfreda Narbonès, i nomenat bisbe de Pàmies País de Foix el 1317 i de Mirapeix País de Foix el 1326 fou fet cardenal el 1327 Fou el tercer papa resident a Avinyó Posà fi a la controvèrsia sobre la “visió beatífica” amb la butlla Benedictus Deus 1336, i s’ocupà de la reforma eclesiàstica amb la voluntat de corregir els abusos de l’administració de beneficis i la relaxació de costums També reorganitzà 1336 les congregacions benedictines i l’orde del Cister, fet que repercutí profundament a Catalunya Mantingué l’excomunió contra la companyia catalana establerta…

Formada 1524 per les llibreries de Cosimo, Lorenzo i Pietro de Mèdici i amb l’ajuda dels humanistes Angelo Poliziano, Pico della Mirandola i el grec Làscaris Climent VII l’obrí al públic 1532 i encarregà a Miquel Àngel la construcció de l’edifici per a allotjar-la El seu fons més ric és el de manuscrits grecs i llatins més de 13 000 dels segles V al XIX Cal destacar, entre els més valuosos, un Virgili dels segles V o VI, les Pandectes de Justinià segle VI, un manuscrit únic de les Històries de Tàcit segle XI, un Homer segle X, un Decameró , etc Conté, també, colleccions de…

Espartero en decretà la dissolució 1841, ordre que no fou aplicada fins després de l’enderrocament de la Ciutadella, a la fi del mateix any Gràcies, tanmateix, a la intervenció de l’ajuntament barceloní, el governador reconegué 1842 la societat, amb el nom nou de Societat de Protecció de Barcelona i sota certs condicionaments gestió econòmica pública, reunions anunciades prèviament a l’autoritat La concessió d’un préstec per part de la diputació permeté als obrers la construcció d’una fàbrica cooperativa 1842 El mateix any, arran de la sufocació del moviment revolucionari en el…

L’any 959 consta que el magnat Riculf tenia propietats “ in villa que vocant Serra” L’any 1017 en una butlla del papa Benet VIII era confirmat un alou de Serra al monestir de Banyoles L’església de Santa Maria ja existia l’any 1123, data de l’acta de consagració de l’església de Sant Iscle d’Empordà, on és consignat que pel cantó de llevant del seu terme limitava amb el de la parròquia de la Serra La parròquia de Santa Maria de Serra també és esmentada l’any 1198 L’edificació actual no conserva cap rastre de l’edifici anterior És una construcció de la segona meitat del segle XIX…

Aquesta església formava part del conjunt catedralici dels primers temps La primera notícia correspon a la seva consagració ocorreguda un 11 d’octubre, entre els anys 948 i 956, ja que fou feta pel bisbe Guadamir en presència del comte Borrell i de l’ardiaca Ansemon El bisbe consagrà l’església de Sant Miquel Arcàngel És possible que en aquesta capella hi fossin enterrats els primers bisbes vigatans, ja que el bisbe Borrell, mort l’any 1017, hi fou enterrat el document corresponent especifica que fou a la cripta de sota l’església No sabem exactament quan desaparegué aquesta església, però…

El llogaret de Peranera es troba a la riba esquerra del barranc del mateix nom, a la banda nord-est del terme del Pont de Suert El topònim del lloc Petra Nigra és esmentat a l’inici del segle XI com a límit territorial de la villa de Raons i el seu castell ho és l’any 1120 en un document relacionat amb el monestir de Lavaix Al segle XIII Peranera passà a formar part de la baronia d’Erill, dins la qual encara constava al segle XVII No s’han localitzat referències documentals del passat medieval de la seva església, tot i que la titular, Santa Eulàlia, revela un origen força antic Hom sap que…

Aquests instruments disposen d’una estructura que subjecta les cordes des de l’exterior de la caixa harmònica, normalment en forma de mànec o de jou fixat mitjançant dues columnes en un mateix pla que la taula harmònica Segons això, la classificació Hornbostel-Sachs subdivideix aquesta categoria en tres llaüts de mànec arquejat ordre decimal 3211, llaüts o lires de jou 3212 i llaüts de mànec 3213 El seu nom procedeix dels instruments cordòfons, descrits en classificacions anteriors, construïts amb un mànec fixat a un cos piriforme amb el fons bombat, tant si aquest és fet d’una sola peça o bé…

S’inicià amb Johann Adam Heckel Adorf, Hessen 1812 - Biebrich, Hessen 1877 A setze anys fou contractat per Karl Almenräder, fagotista, constructor i estudiós de l’acústica dels instruments de vent, que treballava per a l’editorial B Schott’s Söhnen El 1831 fundaren l’empresa a Biebrich, i inicialment signaren els instruments amb la marca Schott, fins el 1843, que ja dugueren la marca Heckel S’especialitzaren en la construcció de fagots, instruments que investigaren fins a construir-ne un model pràctic, i també milloraren el contrafagot En morir Almenräder, JA Heckel dirigí la…