Resultats de la cerca

El 1939 fugí d’Alemanya amb la seva família, que era d’origen jueu, i s’installà a Anglaterra Estudià belles arts a Hornsey i a Har row Més tard treballà com a illustrador a l'"Evening Standard" de Londres, on destacà per les seves caricatures de músics i instruments, en les quals es pot apreciar la influència de Wilhelm Busch i Walter Trier Fou un músic autodidacte, que tocava sovint la tuba en orquestres no professionals L’any 1956 organitzà el primer Hoffnung Music Festival, per al qual encar regà moltes obres a compositors britànics contemporanis, com ara Malcolm Arnold o William Walton,…

Estudià a la Universitat de Londres i després fou contractat per Thomas Beecham com a clarinetista solista de la Royal Philharmonic Orchestra, de la qual formà part del 1947 al 1963 Posteriorment entrà a l’Orquestra de la BBC 1963-72, i més tard, a l’Orquestra Simfònica de Londres 1972 Com a membre integrant, participà en grups de cambra com el London Baroque Ensemble o els London Wind Soloists, amb els quals enregistrà l’obra per a conjunt de vent de Mozart Del mateix compositor gravà dues versions del seu Concert per a clarinet i una del seu Quintet KV 581 amb el Quartet…

Alumne del Conservatori de Valenciennes, es traslladà a París per ampliar els seus estudis al conservatori d’aquesta ciutat Fou membre de l’Orquestra de Concerts Lamoureux i més tard de l’Orquestra de l’Òpera Còmica El 1949 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra Fou, al costat de Jean-Pierre Rampal, un dels membres fundadors del Quintette à Vent Français 1945 -formació en la qual tocà fins el 1968 - i membre de l’Ensemble Baroque de Paris a partir del 1952 Del 1969 al 1979 impartí classes d’oboè al Conservatori de París Darius Milhaud i Henri Martelli li…

D’infant aprengué a tocar l’acordió i a disset anys s’inicià en l’harmònica cromàtica i, més tard, en la guitarra El 1950 feu una gira europea amb Benny Goodman i l’any següent emigrà als Estats Units Després de formar part del quintet de George Shearing 1953-59, desenvolupà una carrera en solitari El 1961 enregistrà Bluesette , la seva composició més famosa, tocant la guitarra i xiulant En altres ocasions feu enregistraments tocant l’harmònica El seu treball més conegut en aquest sentit és la intervenció en la banda sonora de la pellícula Midnight Cowboy J Schlesinger 1969 A…

Pertanyent a una família de gran tradició musical, primer fou deixeble de Jean Lafon i més tard es matriculà al Conservatori de Saint-Germain-en-Laye, on estudià amb José Sierra Completà els seus estudis als Estats Units, amb Charlie Byrd 1966-67, i a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1968-70, amb G Gelmetti Ha desenvolupat una carrera de solista internacional que l’ha dut a més de 200 països i ha actuat al costat d’orquestres simfòniques i bandes de jazz Debutà al Carnegie Hall de Nova York el 1972 i ha actuat a les sales de concert més importants del món Ha enregistrat tots…

El 1947 es convertí en el concertino més jove de l’Orquestra Filharmònica de Nova York, llavors sota la direcció de L Bernstein Més tard fou primer violí en l’Orquestra d’Indianapolis amb el director Fabian Sevitzky La seva faceta més destacable fou, però, la de solista Fou catedràtic de violí al Conservatori d’Hamburg El 1953 s’establí a Brusselles Compongué 213 obres, que, segons el mateix Weiner, s’aparten conscientment de l’avantguarda de l’època Fou un dels millors compositors per a fagot del segle XX, amb obres com Concert , opus 21 1969, Sonata , opus 32 1970, i Suite ,…

Estudià a l’Eastman School of Music amb Howard Hanson i Bernard Rogers Més tard amplià estudis a la Juilliard School i al Berkshire Music Center Fou professor al Queens College, a la Universitat de Columbia, a la Juilliard School of Music i a la Duke University En 1956-67 fou vicepresident executiu de Managing Editor of Galaxy Music Corporation i director editorial de Highgate Press Es retirà de totes les seves activitats públiques el 1987 Entre el 1955 i el 1993 escriví algunes òperes, la més important de les quals, i la que li donà més fama, és The Crucible 1961 El seu estil musical és…

Estudià cant a Liverpool, amb Edwin Francis, i a Londres For mà part del cor del Sadler’s Wells de Londres fins el 1957, any que ingressà a la Carl Rose Company El 1960 retornà al Sadler’s Wells i interpretà el paper de Mar cellina a Les noces de Fígaro Posteriorment, amb aquesta mateixa companyia, cantà òperes de G Verdi, P Mascagni i R Wagner El 1970 actuà al Coliseum Theatre de la capital anglesa interpretant el paper de Brunilde La valquíria , el qual repetiria dos anys més tard a la Metropolitan Opera House de Nova York Posteriorment, en aquest mateix teatre cantà…

Estudià al Conservatori de Praga i el 1939 debutà a Hannover en el paper de Blonde El rapte del serrall Dos anys més tard es presentà a l’Òpera de Viena amb El caçador furtiu i fou contractada com a membre estable de la companyia, on romangué fins el 1962 Especialitzada en els principals papers per a soprano lleugera d’òperes de WA Mozart, D Cimarosa i G Rossini, desenvolupà una carrera que la dugué a diversos teatres europeus, com ara la Scala de Milà o el Covent Garden de Londres, i de l’Amèrica del Sud Actuà en nombrosos festivals, entre els quals els de Salzburg, Festival Internacional…

Estudià a Berlín i debutà el 1910 a l’Òpera d’Hamburg El 1916 estrenà a l’Òpera de Viena la nova versió que R Strauss havia fet de la seva òpera Ariadne auf Naxos i tres anys més tard estrenà en aquest mateix teatre Die Frau ohne Schatten 'La dona sense ombra' Especialitzada en l’obra de R Strauss, el 1924 estrenà també Intermezzo a Dresden El 1924 debutà al Covent Garden de Londres Romangué a l’Òpera de Viena fins el 1938, any en què abandonà Àustria arran de l’adveniment del nazisme Llavors es traslladà a Anglaterra, on actuà una altra vegada al Covent Garden Després anà als Estats Units,…