Resultats de la cerca

Barcelona és una ciutat de dos milions d’habitants, amb una regió metropolitana que en concentra més d’un milió més Fa dos millennis, però, quan les legions romanes arribaren al pla que ara ocupa la ciutat, trobaren un paisatge d’aiguamolls a penes espurnejat amb alguns poblats d’ibers laietans situats als turons que hi sobresortien, tals com Laie o Bàrcino Terra endins, tot eren alzinars i rouredes, amb algunes clarianes esparses conreades Decidiren d’installar-s’hi És així que, a cavall dels regnats de Juli Cèsar i d’August, fou fundada la Colonia Iulia Augusta…

És situada en l’antic centre comercial segle XV testimoniat per la Llotja, el consolat de mar, el porxo del forment després Hala dels Draps i les drassanes, també centre ciutadà del segle XVII, testimoniat per la conversió de l’antiga Hala dels Draps en Palau dels Lloctinents 1668 —el Palau Reial que donà nom a la plaça desaparegué en un incendi el 1875— La restauració de la Llotja 1774-1902, la construcció de la nova Duana 1790-92, la urbanització de la plaça 1825-34, i l’edificació dels Porxos d’En Xifré 1836 li acabaren de donar fesomia

El 9 d’abril de 1388 hi tingué lloc la batalla que significà la victòria de la confederació dels suïssos per a llur autodeterminació enfront dels Àustria i que menà al tractat de pau signat amb Albert III d’Àustria abril del 1389

És un nucli industrial destilleries, indústria tèxtil cotó, fibres artificials i construccions mecàniques El 4 de juny de 1859, en el curs de la segona guerra per la independència d’Itàlia, hi tingué lloc una batalla entre els austríacs i els francopiemontesos, favorable als darrers, amb la qual cosa tingueren el camí lliure cap a Milà

Professora de la Universitat de Barcelona En el camp de l’anàlisi i l’estudi, collabora amb diferents grups en programes de recerca i de difusió del patrimoni industrial i de la ciutat Entre les nombroses publicacions en què ha participat, és autora de L’habitatge a Catalunya coautora, 1993, La configuració dels barris populars de la Ciutat Vella , dins Els barris de Barcelona 1999, La ciutat de les fàbriques Itineraris industrials de Sant Martí, Barcelona 2002, Memòria del passat industrial de les Corts, Barcelona 2005 i Can Ricart Estudi Patrimonial…

Escrivà d’ofici El 1520, elegit advocat del poble, presentà a les autoritats municipals i reials una requesta exigint l’armament dels oficis, origen de la Germania a Oriola Fou un dels Tretze locals i les reunions es feien a casa seva Aconseguí amb armes la rendició d’Elx i el seu agermanament Procedí a la revisió dels comptes de la ciutat d’Oriola El 1521 dirigí la resistència de la ciutat a l’exèrcit reialista batalla d'Oriola Caigut presoner, fou esquarterat l’endemà de la rendició de la ciutat

L’autor hi propugna, segons Balasch, el seu traductor català 1973, la política més noble una ciutat imaginària —la dels ocells— és regida modèlicament, enèrgicament, pel seu fundador, que rebutja tota mena de farsants i d’impostors i els qui voldrien viure amb l’esquena dreta a costa de les suades d’altri No és possible la comparació d’aquesta ciutat amb qualsevol de les ciutats gregues, però la imatge que ofereix el govern de la utòpica ciutat és una lliçó d’honradesa i d’integritat que pot ésser apresa per qualsevol altra polis real

Membre d’una família relacionada des d’antic amb el govern municipal, ocupà el càrrec de jurat de València els anys 1477, 1484 i 1489 Entre el 1484 i el 1492 escriví un Llibre fet e ordenat perque se haja memòria axí dels jurats com dels oficials de la ciutat de València y actes senyalats que són stats fets axí en la ciutat de València com fora de ella , un dietari que comença amb les paraules ” En nom de Déu, lo present libre fet e ordenat segons stà perquè se haja memòria axí dels jurats com dels officials de la ciutat de València en actes senyalats…