Resultats de la cerca
Es mostren 16144 resultats
New York State Library
Biblioteca de l’estat de Nova York, instal·lada a Albany.
Té uns 4 000 000 de volums, pamflets, manuscrits, colleccions sobre història d’Amèrica i especialment de l’estat de Nova York Enclou, a més, una biblioteca especial per a cecs, l’arxiu de l’estat i totes les publicacions del govern Publica Bookmark i Checklist of Official Publications of the State of New York
Christian Karl Josias Bunsen
Història
Cristianisme
Orientalista, teòleg i diplomàtic alemany, baró de Bunsen.
Fou ambaixador de Prússia al Vaticà 1823-38 i a Londres 1842-54 Fundà l’Institut Arqueològic de Roma Entre els seus nombrosos treballs sobre egiptologia, patrística, història religiosa i filosofia destaca Die Zeichen der Zeit ‘Els signes del temps’, 1855, on defensa la llibertat de consciència Propugnà la reconciliació entre les diverses esglésies evangèliques
Lope de Espejo
Literatura
Poeta i literat.
Estudià humanitats a València i es doctorà en teologia Posteriorment passà a viure a Itàlia El 1453 residia a Nàpols És autor d’una Historia de primi Rè delli Regni de Napoli e d’Aragona , obra que dedicà a Alfons, duc de Calàbria després Alfons II de Nàpols, i de nombroses poesies en llatí
al-Bīrūnī
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic, astrònom i metge d’origen persa.
El seu nom complet era Abū al-Rayḥān Muḥammad ibn Aḥmad al-Bīrūnī Pertanyia a la secta heterodoxa i al grup de la šu'cubiyya pobles no àrabs, defensor de la igualtat de tots els musulmans És autor de llibres d’astronomia i d’astrologia i de Ta'riḫ al-Hind ‘Història de l’Índia’
Pierre Batiffol
Literatura francesa
Cristianisme
Prelat i escriptor francès, alumne d’Albert Lagrange i de Louis Duchesne.
Fou rector de l’Institut Catholique de Tolosa, càrrec que hagué d’abandonar 1907 en ésser acusat de Modernisme per la seva obra l' Eucharistie El 1899 fundà el “Bulletin de Littérature Ecclésiastique” collaborà en moltes obres collectives i en diverses revistes Pot ésser considerat un dels precursors dels estudis d’història dels dogmes
Joan Llabrés i Bernal
Historiografia
Historiador.
Fill de Gabriel Llabrés i Quintana Advocat i llicenciat en lletres, publicà un bon nombre de treballs sobre bibliografia balear i sobre història, especialment de la marina La seva obra més important és Noticias y relaciones históricas de Mallorca , crònica del s XIX quatre volums publicats, 1958-66, que comprenen del 1800 al 1870
Theódoros Kolokotronis
Història
Política
Patriota i polític grec.
Seguint l’exemple del seu pare Konstandinos, dirigí la revolta contra els turcs 1821 Collaborador de Ioannis Kapodístrias , s’oposà a la regència d’Otó I i fou empresonat Arribada la majoritat del monarca, aquest l’alliberà i el nomenà conseller d’estat Escriví una història de la Grècia contemporània del 1770 al 1836
Enciclopèdia Catalunya
Portada de La Plana de Vic, de la sèrie d’Enciclopèdia Catalunya
© Fototeca.cat
Llibre
Geografia
Sèrie de manuals per a l’estudi dels Països Catalans iniciada el 1926 per Editorial Barcino.
Dedicada preferentment a ciutats i comarques, incloïa també temes d’història, economia, marina, escultura i folklore El primer títol publicat fou L’expansió de Catalunya en la Mediterrània oriental , de Lluís Nicolau i d’Olwer Interrompuda el 1936, fou represa el 1949, però al cap d’uns quants anys deixaren de publicar-se’n títols
Francesc Nogueroles Casas

Francesc Nogueroles Casas
MUSEU COLET
Esport general
Dirigent esportiu.
El 1971 fundà l’Esport Ciclista Veterans de Catalunya, des d’on organitzà la Cursa Ciclista de les Corts, que cada any homenatja un protagonista del ciclisme català Parallelament fou vocal a les federacions catalana 1982-86 i espanyola 1984-88 de ciclisme Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997
Heinrich Alexander Pagenstecher
Zoologia
Metge i zoòleg alemany.
Fou catedràtic de la universitat i director del museu zoològic de Heidelberg 1865-78 i del museu d’història natural d’Hamburg 1882-89 El 1865 anà a Mallorca amb Robert Bunsen, on tingueren contacte amb els intellectuals mallorquins El 1867 publicà les seves impressions d’aquest viatge en el llibre Die Insel Mallorka