Resultats de la cerca
Es mostren 7093 resultats
governació de Xixona
Història
Antiga demarcació administrativa del País Valencià, creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xixona Comprenia les foies de Xixona Alacantí i de Castalla Alcoià, la vall de Biar Alcoià, el terme de l’Alforí Vall d’Albaida i, separats per la governació d’Alacant, els termes d’Elx Baix Vinalopó i de les Salines d’Elda Alt Vinalopó Fou suprimida definitivament el 1833, amb la divisió provincial
Pseudo-Longí
Nom amb què és conegut l’autor del tractat filosòfic Del sublim, falsament atribuït a Cassi Longí.
Sembla haver estat un mestre de retòrica d’origen grec, i el seu propòsit principal sembla que és de prendre partit en la disputa entre les dues concepcions de la retòrica la que en feia una ciència i la que la considerava com un art i, per això mateix, com una activitat creadora l’autor es decanta per aquesta segona concepció
Aleksandr Stambolijski
Història
Polític búlgar.
Cap del partit agrari búlgar, fou empresonat per la seva oposició a la Primera Guerra Mundial Acabada aquesta, i nomenat cap del consell 1919, portà una política reformista acostada al comunisme amb profundes reformes socials Signà el tractat de Nevilly 1919 Els refugiats macedonis s’oposaren a la seva política d’aproximació a Iugoslàvia Enderrocat per un cop d’estat 1923, fou afusellat
Àngel Torrens i Dalmau
Història
Història del dret
Polític i advocat.
De filiació dretana, fou un dels dirigents del partit Acció Popular Catalana , adherit a la CEDA, en representació del qual fou conseller de treball de la Generalitat maig-desembre del 1935, durant l’estat d’excepció subsegüent al Sis d’Octubre L’octubre del 1937 passà a la zona franquista i, acabada la guerra civil, continuà l’exercici de la seva professió
Josep Tomàs i Salvany
Història
Polític republicà federal.
Diputat provincial per Barcelona el 1869, formà part de la junta revolucionària que dirigí l’aixecament contra les quintes del 1869 Posteriorment fou president del comitè provincial del partit i diputat a corts per Valls el 1873 En produir-se l’adveniment de la Restauració, passà a militar en el possibilisme d’ECastelar i fou finalment elegit senador per Tarragona 1893-98
Teodolinda

Theodolinda , reina dels longobards, es casa amb Agilulf, duc de Torí, en un fresc de la catedral de Monza realitzat per Zavattari (1444)
DP
Història
Reina dels longobards, filla de Garibald, duc de Baviera, i catòlica, es casà a Verona (589) amb Autari, rei dels longobards, que era arià.
Formà entorn seu un fort partit catòlic, amb el suport del papa Gregori I el Gran Mort Autari 590, es casà amb Agilulf , duc de Torí, que, un cop rei dels longobards, féu batejar catòlic, per influència de Teodolinda, el seu fill Adaloald 602 Mort Agilulf 615, governà el regne en nom del seu fill, fins que aquest fou emmetzinat pels arians 627
Robert Alphonso Taft
Història
Polític nord-americà.
Fill del president William HTaft i membre destacat del sector més conservador del partit republicà, fou senador per Ohio 1938, 1944 i 1950 Malgrat l’oposició dels sindicats, aconseguí l’aprovació de la llei Taft-Hartley 1947, que limita la llibertat sindical i el dret de vaga, ja que dóna poders al president per a suspendre una vaga durant 80 dies
Max Adler
Economia
Filosofia
Política
Economista, polític i filòsof austríac.
Membre de l’escola austromarxista i del partit socialista austríac S'oposà a la forma com fou instaurat el règim socialista a Rússia Lenin el criticà durament Com a filòsof, féu un estudi comparat del pensament de Kant i del de Marx austromarxisme , i, com a sociòleg, analitzà les conseqüències socials de la crisi del 1929, que afeblí la classe obrera
Charles Francis Adams
Història
Diplomàtic nord-americà fill de John Quincy Adams.
Es destacà en la campanya antiesclavista i fou un dels fundadors del partit republicà Del 1861 al 1868 fou ambaixador a Londres, i el 1872 actuà com a representant dels EUA en l’arbitratge internacional de la qüestió d'Alabama Publicà Life and Works 1850-56 del seu avi John Adams, i una part del diari del seu pare 1874-77
Pere Josep Gelabert i Pol
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor i llibreter.
Heretà el negoci del seu pare, Pere Josep Gelabert i Llabrés , editor i director d' El Genio de la Libertad i d' El Isleño 1857-98, òrgans del partit progressista de Mallorca Edità Calendario de las Islas Baleares 1863-75, Almanaque Balear 1861, 1876-91, Museo Balear primera època, 1875-77, i La Ignorància 1879-85, que publicà Pronòstic Mallorquí 1883-84