Resultats de la cerca

Estudià a l’Escuela Nacional de Música i més tard fou deixeble d’Alvise Castegnaro El 1902, gràcies a una beca, anà a ampliar els seus estudis al Liceu Artístic de Milà El 1904 es traslladà a Brusselles, on estudià amb Louis van Dam i Edgar Tinel durant dos anys fins que el 1906 una malaltia pulmonar l’obligà a tornar al seu país nadiu Allí romangué la resta de la seva vida, sense comptar dos viatges que feu als Estats Units, el primer el 1914 i el segon el 1950, poc abans de morir Fou director de diferents orquestres i també dedicà molta atenció a la docència El 1934 fundà l’…

Estudià a Atenes i més tard ho feu a Alemanya Munic i Frankfurt Després d’haver obtingut la beca Maria Callas 1964, el 1968 debutà a l’Òpera de Frankfurt com a Cherubino en Les noces de Fígaro i tot seguit passà a formar part integrant de l’Orquestra de la Deutsche Oper de Berlín El 1976 debutà a l’Òpera de Viena i un any després ho feu al Festival de Salzburg Els anys setanta interpretà nombrosos personatges d’òperes de joventut de Mozart, mentre que durant els vuitanta es destacà especialment en el repertori rossinià i verdià, sovint de la mà de H von Karajan, que la dirigí en…

Estudià cant a París i debutà el 1932 a l’Òpera de Montecarlo com l’Elisabeth de Tannhäuser Un any després interpretà a l’Òpera de París el paper d’Ortrud Lohengrin Entre el 1933 i el 1936 cantà al mateix teatre òperes de R Wagner, R Strauss, F Halévy, WA Mozart i G Verdi, entre d’altres El 1935 es presentà com a Brunilde La valquíria a la Metropolitan Opera House de Nova York i hi reaparegué al llarg de les sis temporades següents, gairebé sempre amb òperes de Wagner, autor en el qual s’especialitzà Una poliomielitis l’obligà a retirar-se temporalment dels escenaris el 1941 i no hi…

Estudià a la Universitat de Dallas i després ho feu a Itàlia, on el 1975 guanyà el premi femení del Concurs Verdi de Busseto El mateix any debutà a Budapest amb La Traviata i tres anys més tard ho feu a la Scala de Milà amb El rapte del serrall , de Mozart El 1985 cantà a Ais de Provença Les noces de Fígaro , que després interpretà a Salzburg Ha estat una de les millors sopranos de la seva generació, amb reconeixement de diversos premis a la seva trajectòria, i ha actuat als principals teatres del món, amb un repertori que inclou obres de WA Mozart, G Donizetti, G Rossini, G…

Estudià cant a Würzburg i Viena, i posteriorment a Saarbrücken, on fou deixebla de J Greindl Debutà el 1963 a Linz com a Comtessa d’Almaviva de Les noces de Fígaro , i entre el 1966 i el 1969 cantà a Saarbrücken El 1970 ingressà a la companyia de la Deutsche Oper de Berlín, on romangué fins el 1988 i on cantà gran part del repertori alemany, especialment R Wagner i R Strauss, i també italià, com ara G Verdi El 1970 debutà en el paper titular d' Arabella , de R Strauss, al Teatro alla Scala de Milà i també es presentà a Salzburg Un any més tard cantà per primera vegada al Festival…

Estudià música a Viena i el 1922 debutà a Zagreb com a Charlotte Werther Posteriorment cantà a la seva ciutat natal, a Viena i a Frankfurt, ciutat on fou dirigida per C Krauss, amb qui es casà El 1930 es traslladà a Viena i cinc anys més tard a Berlín, on cantà a la Staatsoper Del 1937 al 1944 formà part de la companyia de l’Òpera de Munic Estrenà diverses òperes de R Strauss Arabella , 1933 Friedenstag , 1938 Capriccio , 1942, de qui es convertí en especialista, amb memorables interpretacions en Electra , El cavaller de la rosa i Ariadne auf Naxos D’entre els més de vuitanta…

Estudià música a Lódz i debutà el 1957 a Cracòvia L’any 1960 guanyà el premi de cant convocat per la Ràdio de Munic i posteriorment actuà en les companyies dels teatres d’òpera de Dortmund 1962 i Düsseldorf entre el 1965 i el 1970 El 1965 debutà com a Octavian El cavaller de la rosa al festival de Glyndebourne i tres anys més tard ho feu al Covent Garden de Londres amb La Traviata , escenari on es presentà successivament amb obres de WA Mozart i G Verdi També actuà amb èxit al Metropolitan de Nova York 1968 El 1977 actuà al Teatro alla Scala de Milà i el mateix any cantà Don…

Començà la seva carrera al Teatre La Fenice de Venècia, ciutat on obtingué els primers èxits i consolidà la seva fama com a intèrpret del repertori còmic de l’escola operística napolitana Això li permeté ser tenor a l’Òpera Italiana de Sant Petersburg durant els primers anys del segle XIX Més tard fou nomenat director de l’Òpera Italiana de Viena 1809 i de l’Òpera de París 1810 De nou a Itàlia, s’exhibí als teatres de tot el país fins el 1819, any en què es traslladà a Munic per treballar a la Hofoper En aquesta ciutat també impartí lliçons de cant El 1830 anà a Milà, on es…

Estudià a Colònia i posteriorment fou deixeble de L Hofer a Hanover, abans d’entrar a l’Òpera de Duisburg com a membre del cor El 1937 començà a representar papers solistes a Brunswick i un cop acabada la Segona Guerra Mundial ingressà a l’Òpera d’Hamburg, on romangué del 1947 al 1956 El 1949 interpretà La bohème al Covent Garden de Londres al costat d’E Schwarzkopf, i el mateix any hi reaparegué en òperes de G Puccini, WA Mozart i G Verdi Els anys cinquanta es destacà a l’Òpera de Viena i al Festival de Salzburg, on el 1954 participà en l’estrena de Penelope , de R Liebermann Cinc anys més…

Fou deixeble d’Arnold Rosé a Viena i, més tard, de Carl Flesch a Berlín, de qui posteriorment fou assistent Abandonà Berlín arran de l’arribada dels nazis al poder i es traslladà a Londres Des del 1944 fins al 1958 fou professor de la Guildhall School, i posteriorment, del Conservatori de Berna Intèrpret de música de cambra molt reconegut, fou un dels membres del Kölner Trio, al costat de Heinz Schröter i Gaspar Cassadó substituït, a la seva mort, per Siegfried Palm Enregistrà molts discos, principalment música de cambra de romàntics alemanys, com F Schubert i R Schumann, i també…