Resultats de la cerca
Es mostren 24812 resultats
Jean-Philippe Rameau
Música
Compositor i teòric francès.
Vida Rebé les primeres classes del seu pare, que era organista a Dijon A divuit anys fou enviat a Itàlia, on passà una curta temporada d’estudis a Milà El 1706 era a París, servint com a organista Allí publicà, aquest mateix any, el seu Premier livre de pièces de clavecin El 1709 tornà a Dijon per substituir el seu pare com a organista a Notre- Dame El 1713 residia a Lió i el 1715 a Clarmont, a la catedral de la qual romangué vuit anys en qualitat d’organista Cap al 1723 el capítol catedralici li donà permís per a deixar el càrrec anà a París per segona vegada i s’hi establí definitivament…
musicologia
Música
Entesa com a ciència musical (Musikwissenschaft), és la disciplina acadèmica que s’ocupa d’investigar i reflexionar sobre el fenomen musical en tota la seva extensió i profunditat, en totes les seves manifestacions i derivacions.
Estructuració de la musicologia com a disciplina acadèmica, segons H H Dräger © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura En primer lloc és una ciència, és a dir, una ocupació reflexiva o crítica de tota la substància i accidents del fenomen sonor i de la vida musical possibles de ser abordats per la raó, tant de manera filosòfica, psicològica, històrica, sociològica com cientificonatural Per mitjà de la reflexió positiva i fenomenològica, busca aclarir els problemes de la música fins a l’especulació abstracta Com a ciència moderna nasqué en ambients alemanys al final del segle XIX Des de la fi…
música indígena de l’Amèrica del Nord
Música
Música dels pobles establerts al subcontinent americà del nord abans de l’arribada i la colonització europees.
Aspectes generals Comprèn les ètnies i cultures ameríndies, d’una banda, i els inuits, de l’altra, d’arribada molt més tardana i circumscrits geogràficament a una franja de l’extrem nord del subcontinent Pel sud, el tròpic de Càncer separa de manera aproximada les cultures del nord i de l’Amèrica Central Tant els amerindis, que formen la pràctica totalitat de les cultures indígenes, com els inuits són descendents de successives onades de pobladors procedents del continent asiàtic que començaren a arribar a Amèrica travessant l’estret de Bering fa uns 25 000 anys La multiplicitat cultural és…
cant coral a Catalunya
Música
El cant coral fou introduït a Catalunya de la mà de Josep Anselm Clavé (1824-74), amb la fundació el 1850 a Barcelona de la Societat Coral La Fraternitat.
L’antecedent directe d’aquesta institució fou la societat musical anomenada La Aurora, formada per un conjunt d’instrumentistes, que Clavé dirigí a partir del 1845 i per a la qual fixà un reglament Cal dir que La Aurora fou un dels molts grups de rondalla que realitzaven cantades, generalment a l’aire lliure, en dates assenyalades, com la nit de Nadal, Carnestoltes, Pasqua i durant les revetlles d’estiu Clavé optà per suprimir els instruments de La Aurora i transformar la institució en una societat coral, cosa que donà lloc a la Societat Coral La Fraternitat el 2 de febrer de 1850 Aquest fet…
escafandrisme

L’escafandre autònom permet una autonomia plena sota l’aigua
Fotolia
Submarinisme
Activitat subaquàtica que consisteix a realitzar una immersió amb l’ús d’un escafandre autònom, un aparell proveït d’un sistema independent de subministrament d’aire o de mescla de gasos compost per una botella i un regulador.
No s’ha de confondre amb el terme submarinisme , que fa referència al conjunt de tècniques d’immersió i d’exploració submarina emprades amb finalitats científiques, militars o esportives L’ús de l’escafandre és una tècnica d’immersió que permet una autonomia plena i una estada sota l’aigua tan llarga com ho permeti la reserva d’aire comprimit, la profunditat assolida, el temps, etc L’escafandrisme o el busseig pur és un esport individual, en què l’aspecte competitiu té una presència molt escassa Segons la fondària i la pressió a les quals està sotmès el submarinista, podem parlar d’una…
gimnàstica

Armand Blume, especialitzat en gimnàstica artística, i pare de Joaquim i Elena Blume, obrí el Gimnàs Blume el 1942
Arxiu Família Blume
Gimnàstica
Esport consistent en l’execució exacta i harmònica d’una sèrie de moviments corporals definits de manera precisa.
Es compon d’un seguit d’exercicis físics dissenyats amb propòsit terapèutic, educatiu o competitiu La gimnàstica terapèutica inclou exercicis que alleugen molèsties físiques o milloren la condició física en general Hi està associada la gimnàstica de manteniment de la forma, dins la qual s’hi inclouen activitats com l’aeròbic, la gimnàstica correctiva, la gimnàstica sueca i l’aiguagim La gimnàstica educativa instrueix els estudiants en la millora de capacitats físiques com l’agilitat, la força o el ritme La gimnàstica de competició inclou una sèrie de proves en categoria masculina i femenina,…
esport adaptat

Els esportistes amb paràlisi cerebral greu utilitzen aparells controlables amb la boca
Xavi Díaz
Esport general
Esport que ha estat modificat o creat per a atendre les necessitats dels individus amb discapacitat física, psíquica o sensorial.
Així, mentre que el bàsquet amb cadira de rodes parteix d’un esport ordinari que ha sofert una sèrie de modificacions perquè les persones amb mobilitat reduïda el puguin practicar, en altres casos s’han creat esports de forma totalment específica i que preveuen característiques pròpies d’una discapacitat, com en el cas de la ceguesa i el golbol L’esport adaptat forma part d’un concepte més ampli, com és el de l’activitat física adaptada Per a facilitar la participació de les persones amb discapacitat, es modifiquen mitjans materials cadires de rodes, pròtesis, esquís, pilotes, etc, els espais…
el Masnou
Vista aèria del Masnou
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat a la costa.
Situació i presentació El terme municipal del Masnou, de 3,44 km 2 , es troba a la costa, entre el de Montgat SW i el de Premià de Mar NE, i al sud dels d’Alella i de Taià Es formà amb la unió dels veïnats o barris marítims d’aquestes dues darreres poblacions el 1825 el Masnou que depenia de Taià s’independitzà municipalment i el barri d’Alella de Mar que depenia d’Alella se li uní el 1840 per això el terme municipal és de forma allargada i quasi totalment urbanitzat De ponent a llevant, i seguint la costa, comprèn els antics nuclis d’Alella de Mar, el Masnou i el barri d’ Ocata , i vers l’…
la Marina Baixa

Comarca litoral del País Valencià, a la regió d’Alacant, denominada també Marina Meridional.
La geografia Cap de comarca, la Vila Joiosa És situada al vessant meridional de l’extrem E de les serralades prebètiques i subbètiques valencianes, de predomini eocènic, com a extensió de la designació popular —la Marina—, que correspon exactament al litoral semiàrid des de Teulada a la Marina Alta a la Vila Joiosa S’inicia al N amb un sector d’estructura complexa i muntanyosa, amb les serres de Bèrnia 1128 m i la del Carrascar de Parcent 973 m El sector meridional es recolza a l’interior en els vèrtexs d’Aitana 1558 m i Puigcampana 1406 m, des dels peus dels quals un raiguer o glacis va…
Orís
El castell dalt del turó i l’església parroquial de Sant Genís d’Orís
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Ocupa el sector septentrional de la Plana i termeneja al N amb Sant Quirze de Besora des del puig dels Tres Batlles al coll de les Gargantes, sobre la vall de Bosquetell, a l’E amb Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Torelló, al S amb les Masies de Voltregà i a l’W amb Sobremunt, Sant Boi de Lluçanès i Sora Amb el seu castell d’inconfusible silueta, domina el sector N de la Plana de Vic, i estén la seva demarcació a banda i banda del Ter El Ter drena les terres del municipi pel sector de llevant i en part forma límit natural amb les de Sant Vicenç de Torelló…