Resultats de la cerca

El primer esment del lloc de Frexa data del 1024, en el document de donació de la vila de Llacunes per part del comte de Pallars Sobirà a la seva germana Ermengarda i al marit d’aquesta Guillem, vescomte d’Urgell, en què apareix com a límit d’aquesta vila L’indret de Freixe també s’esmenta en el testament del 1045 d’Ermengarda de Pallars L’any 1192, Berenguer de Torena donava al monestir de Gerri el mas de Pere Blanc de Freixe El 1381, Freixe és esmentat com a lloc del vescomtat de Vilamur, amb tres focs L’església parroquial de Sant Sadurní de Freixe, del deganat de Montenartró, fou visitada…

L’única menció que tenim d’aquesta església data de l’any 1391, en el llibre de la dècima del bisbat d’Urgell, on, dins del deganat de Cardós, a més de relacionar el capellà de Santa Coloma de Surri, hi figura el capellà de Sant Julià de Surri amb la quantitat de 20 sous Tanmateix, no hi ha constància de cap capella o església amb aquesta advocació al terme de Surri en la visita pastoral del 1575 figura la capella de Sant Miquel, i en la del 1758 consten les capelles de la Verge del Roser i de Sant Joan Baptista en l’actualitat resten encara la capella de Sant Miquel i la de Sant…

Al llarg del segle XII, en diversos documents datats els anys 1117, 1173, 1197 i 1198, el castell i el lloc o la vall de Mont-ros apareix com a possessió dels comtes de Pallars Sobirà Cal esperar, tanmateix, al principi del segle XIV per a tenir referències de l’església parroquial del terme En el recorregut realitzat pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314 per les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp, figura l’església de Santa Maria de Mont-ros, que en el llibre de la dècima del 1391 consta dins del deganat de Cabdella Vers l’any 1526, la rectoria de…

Tot i l’origen medieval de la població de Bellmunt, de la seva església parroquial no es disposa, ara per ara, de prou referències documentals antigues que ajudin a reconstruir el seu passat històric Només una notícia, corresponent a la collecta de la dècima a la diòcesi d’Urgell, indica que l’any 1279 l’ ecclesie de Belmunt va contribuir amb onze sous i sis diners al sufragi d’aquest impost Aquesta referència, si més no, posa de manifest que al segle XIII hi havia a Bellmunt un temple parroquial del qual desconeixem l’advocació, ja que el titular actual, sant Josep, s’imposa a Catalunya,…

Es tracta d’una església pràcticament desapareguda que es troba prop de les restes del castell de Mallabecs, a mig vessant de la serra del Montsec, damunt del poble de l’Ametlla El lloc i castell de Mallabecs apareixen esmentats per primera vegada l’any 1068, entre les afrontacions del castell d’Àger, en la definitiva dotació de Sant Pere d’Àger que feren Arnau Mir de Tost i la seva muller La parròquia de Mallabecs depengué de la pabordia de Mur, però més tard passà a la jurisdicció d’Àger, tal com consta en el llibre de sinodals del 1648 El titular de l’església, sant Miquel, el…

Antiga església parroquial, avui desapareguda, del terme del castell dels Arcs Era situada a la partida del mateix nom, al sud del municipi actual L’església de Arcubus és documentada per primera vegada en la butlla que el papa Celestí III atorgà a l’església de Tarragona l’any 1194, on consta que pertanyia al precentor de la catedral El rector d’ Arcubus pagà 45 sous els anys 1279 i 1280 en concepte de dècimes papals L’església dels Arcs, que al final del segle XV era de collació de l’arquebisbe, tenia com a sufragània l’església de Santa Caterina de Vinyols, que amb el temps absorbí la seva…

La primitiva església parroquial de Cotlliure, esmentada el 1203, era situada a la part nord-oest de la Vila Vella de Cotlliure Fou enterament enderrocada, com la vila mateixa, per ordre del mariscal Vauban el 1672, per tal de millorar la fortificació de la plaça En substitució seva es construí una nova església parroquial al port d’Amunt, aprofitant el far medieval PP Procedent d’aquesta església es conserva, en una collecció particular, una marededeu coneguda com la Mare de Déu del Bon Succés, que fa 70 cm d’alçada És asseguda sobre un tron sense respatller i passa la mà esquerra sota el…

Estudià a Viena amb R Papier La seva versatilitat vocal captivà l’empresari hamburguès B Pollini, que la contractà el 1895 per a interpretar el paper de Brunilde, sota la batuta de G Mahler En aquells moments Mahler era al capdavant de l’orquestra del Teatre de l’Òpera d’Hamburg i quedà admirat dels dots de la jove cantant La profunda amistat que s’establí entre director i soprano feu que Mildenburg seguís Mahler a Viena, on cantà en la companyia de l’Òpera de la capital austríaca Bona actriu i posseïdora d’una veu densa i apassionada, destacà en la interpretació de papers wagnerians De fet,…

Inicià els estudis musicals amb A Máximo Soler i amb l’espanyol P Sanjuán a l’Havana, on fou clarinetista professional i arranjador per a l’editorial Carteles Tornà a la República Dominicana, i del 1928 al 1930 es dedicà a compondre Posteriorment passà tres anys als Estats Units durant els quals arranjà per a G Gershwin i E Rapee L’any 1933 es traslladà a Espanya per fer costat a la República, i ingressà en la Banda Militar de l’exèrcit republicà Emmalaltí al front de l’Ebre d’una pneumònia que li ocasionà la mort Al principi de la dècada dels anys vint havia començat a colleccionar la música…

Estudià piano, orgue i contrabaix Treballà com a professor de composició al Conservatori de Filadèlfia 1941-47 i a la Juilliard School des del 1947 La seva producció és vasta i variada, cosa que en fa difícil la classificaciö Feu aportacions importants a molts gèneres, però l’obra per a piano és potser la més destacable Tanmateix, també són remarcables les peces per a instruments o conjunts de vent La seva Simfonia número 6 1956, per a banda de vent, és una obra encara de repertori Maldà per integrar llenguatges diversos a les seves creacions, des de l’harmonia diatònica més simple fins a la…