Resultats de la cerca
Es mostren 4811 resultats
Guadalop
Riu
Riu de la península Ibèrica, al límit entre els Països Catalans i Aragó, afluent de l’Ebre per la dreta (160 km de longitud i 3 399 km2 de conca).
Neix al terme de Villarroya de los Pinares, i rep, prop d’Aiguaviva dins la comarca catalana de Matarranya, el Bergantes Desguassa a l’Ebre prop de Casp, després de passar per Alcanyís Té un cabal mitjà de 8,7 m 3 /s a Alcanyís La pluviositat de capçalera no sobrepassa els 700 mm i ja a Aiguaviva entra en la regió àrida de la depressió ibèrica, amb menys de 300 mm anuals 2,61 l/s/km 2 de cabal relatiu Les seves aigües són aplicades a l’agricultura regadius del Mas de les Mates, Alcanyís i Casp, servides pels embassaments de Santolea 40 hm 3 i Gallifuén 35 hm 3 , al…
capacitat màxima de retenció
Geologia
Quantitat d’aigua retinguda per una capa prima de sòl en equilibri amb una capa freàtica d’aigua el nivell de la qual arriba just al límit inferior de la primera.
Besiberri Nord
Vista del Besiberri Nord
© Jaume Ferrández
Cim
Cim septentrional del massís del Besiberri de 3.008 m. d'alltitud on coincideixen el límit municipal de la Vall de Boí i Vilaller (Alta Ribagorça) i Naut Aran (Vall d’Aran).
intermetàl·lic | intermetàl·lica
Tecnologia
Dit del compost constituït per dos elements metàl·lics o més, la proporció dels quals pot variar entre dues composicions límit, i que es comporta, en els aliatges, com un metall pur.
Els elements dels grups 4B, 5B i 6B de la taula periòdica tenen tendència a combinar-se segons les lleis de la valència composts intermetàllics de valència i formen estructures cristallines semblants a les dels composts iònics Els altres metalls tendeixen a formar composts intermetàllics electrònics , en els quals l’estructura i la composició són determinades per la relació entre el nombre d’electrons de valència i el nombre d’àtoms, o composts binaris de Laves , amb la relació 1/2 entre els metalls
derivada a la dreta d’una funció en un punt
Matemàtiques
Donada una funció f:D ⊂ℝ→ℝi un punt a ∈D, límit, si existeix, del quocient [f(a+h)-f(a)]/h, quan h tendeix a zero mantenint-se estrictament positiu, h>0
.
Hom empra aleshores la notació f´ d a
elasticitat
Física
Propietat dels materials que es manifesta per la desaparició, en deixar d’actuar sobre ells forces exteriors d’intensitat inferior a un cert límit, de les deformacions produïdes per tals forces.
derivada a l’esquerra d’una funció en un punt
Matemàtiques
Donada una funció f:D ⊂ℝ→ℝi un punt a∈D, límit, si existeix, del quocient [f(a+h) - f(a)]/h, quan h tendeix a zero mantenint-se estrictament negatiu, h < 0.
Hom empra aleshores la notació f´ e a
model de Pratt
Geologia
Model de compensació isostàtica segons el qual l’equilibri s’aconsegueix per mitjà de variacions laterals en la densitat de l’escorça terrestre, considerant la profunditat del límit escorça-mantell uniforme.
D’aquesta manera, les zones topogràficament elevades són sostingudes per material cortical de densitat anormalment baixa, mentre que les zones oceàniques es caracteritzen per escorça de densitat alta
La tectònica global o tectònica de plaques
La serralada de l’Himàlaia, a la fotografia en visió de satèllit, és una de les unitats fisiogràfiques més sobresortints de la Terra Com les altres unitats, l’Himàlaia és el resultat de l’acció de processos diversos —sedimentaris, volcànics i magmàtics d’altres tipus, de plegament i fracturació, d’erosió, i encara d’altres— desenvolupats al llarg de milions d’anys Tots aquests processos són interrelacionats, i avui hom disposa d’un cos doctrinal coherent i sòlidament fonamentat que explica els processos geològics més importants i les seves relacions la tectònica de plaques L’Himàlaia és el…
la Vall de Bianya
Casal de la Riba, a Hostalnou de Bianya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa situat a la capçalera del Fluvià.
Situació i presentació Confronta amb els municipis de Sant Joan de les Abadesses W, Sant Pau de Segúries W i Camprodon N, els tres del Ripollès, i amb Montagut i Oix NE i E, Sant Joan les Fonts E, Olot S i Riudaura S Comprèn gairebé tota la vall de Bianya, drenada per la riera de Bianya, que és formada per la de Sant Ponç d’Aulina i el torrent de Santa Llúcia de Puigmal Aquesta vall és configurada al N per les serres de Capsacosta 1111 m i de Malforat 915 m i a migdia per la serra de Sant Miquel del Mont 793 m, que la separa de…