Resultats de la cerca
Es mostren 18354 resultats
Ajaccio

Vista del port d'Ajaccio
© Guillem Verger
Capital del departament francès de Còrsega del Sud, a l’illa de Còrsega.
Situada al golf d’Ajaccio, obert entre la punta de la Parata i el cap de Muro, és un important centre comercial, turístic i administratiu al s de l’illa El seu port, vorejat de turons i dominat per la ciutadella construïda el 1554, és el principal de l’illa A l’O de la ciutat vella s’estenen els barris residencials i turístics La pesca de sardines i la construcció de barques, juntament amb l’agricultura oliveres, tabac, castanyers, vinya constitueixen les principals activitats de la població A uns 7 km de la ciutat es troba l’aeroport internacional de Campo del Oro…
Son Gotleu
Barri
Barri de Palma (Mallorca).
Situat a l’Est de la ciutat, dins el districte de Llevant, entre els barris de Son Canals i La Soledat, és construí arran de l’eixamplament de la ciutat iniciat el 1943 Conté una gran diversitat arquitectònica perquè a partir dels anys cinquanta les primeres cases unifamiliars s’anaren substituint per blocs de pisos Segons l’Observatori Municipal de la Igualtat de Palma, el 2011 era el barri amb més extracomunitaris de la ciutat El 44% dels homes i el 32% de les dones que hi estaven empadronats havien nascut fora de la Unió Europea Durant la primera…
pla Macià
Pla d’expansió de Barcelona elaborat en 1932-34 pel GATCPAC en col·laboració amb Le Corbusier i P.Jeanneret.
Rebé aquest nom en homenatge a Francesc Macià Estructurava la ciutat a partir del port, de les vies que, seguint el Besòs i el Llobregat, la comuniquen amb el Vallès i de l’eix transversal que la travessa seguint la línia que va de Badalona a Castelldefels Proposava la reforma i el sanejament del nucli antic, l’adaptació de l’esquema Cerdà per a l’Eixample a les exigències del moment, la classificació de la ciutat en zones, la comunicació amb les platges del Llobregat, on hom construiria una ciutat de repòs i de vacances, i una modificació de les…
Ramon Calafat
Historiografia
Historiador.
Terciari franciscà, residí com a donat al convent de Sant Francesc de Palma Mallorca, on fou sagristà almenys des del 1780 fins al 1818 Escriví dos llibres sobre les genealogies de les cases nobles de Mallorca, encara inèdits, i tres opuscles publicats al Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana Llibre de totes les antiguetats de la Iglésia i Real Convent del PS Francesc de la ciutat de Palma 1785, Llibre d’enterraments i òbits del Real Convent de Sant Francesc de la ciutat de Palma 1786 i Llibre d’enterraments i òbits del Real Convent de Sant Domingo de la…
Esteve Gilabert Bruniquer i Riera
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història del dret
Cronista, funcionari municipal i diplomàtic.
Fill del mercader Guerau Bruniquer i d’Eulàlia Riera d’Olzinelles, la família tenia els orígens a Cardedeu des del final del segle XI El 1260 la família es traslladà a Granollers i al segle XIV n’hi havia membres situats a Barcelona com a mercaders i notaris De la nissaga sobresortí el bisbe Miquel de Ricomà Traslladat a Barcelona, estudià dret i exercí de notari públic a partir del 1591 Es casà amb Agna Calopa, filla del notari barceloní Pau Calopa El 1597 s’incorporà a l'administració municipal com a ajudant de l’escrivà de ració el 1603 passà a ocupar el càrrec d’escrivà i a partir del…
, ,
Siena
La catedral de Siena (segles XIII-XIV)
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia.
Situada al peu dels contraforts meridionals dels Chianti, a l’altiplà toscà, conserva la seva estructura medieval que l’ha feta cèlebre L’activitat industrial és representada per la producció de maquinària agrícola, catifes i indústria química Colònia romana, fou dominada successivament per llombards i francs als primers segles de l’edat mitjana Esdevingué seu de bisbat a la darreria del segle VIII, que la ciutat començà a créixer gràcies a la seva situació al sud de l’encreuament de dos dels camins interiors, ara més segurs, que des del N d’Itàlia portaven a Roma Des del segle XI el comte…
Convent de Sant Domènec (Tarragona)
Art romànic
L’orde dels dominics o predicadors s’establí a Tarragona vers mitjan segle XIII hi ha, tanmateix, divergències entre alguns historiadors respecte a la data exacta del seu establiment a la ciutat E Morera i J M Recasens, seguint les dades facilitades per J Blanch, situen la fundació del convent dels dominics l’any 1248, la qual fou feta gràcies a la mediació de l’arquebisbe Pere d’Albalat, mentre que les despeses de la construcció de l’edifici foren sufragades pel comú de la ciutat Altres historiadors, com G Barraquer, donen com a data fundacional l’any 1253 A banda d’aquesta divergència en l’…
Francesca Ensenyat i Seguí
Literatura catalana
Escriptora, més coneguda pel nom de Xesca Ensenyat.
S’inicià el 1968 amb la publicació del poemari Ciutat de l’horabaixa , però tota la seva obra posterior és exclusivament narrativa L’amagatall de Guipur 1976, premi Ciutat de Manacor, Uns cabells mortalment obscurs 1978, Villa Coppola 1985, premi Ciutat de Palma de novella 1984, Una moda fresqueta 1991, Quan venia l’esquadra 1994, premi Ramon Muntaner de literatura juvenil, Massa vi per a un sol calze 1994, premi de novella breu Ciutat de Mollerussa, Canvi de perruqueria i altres misèries 1995, Quaranta anys no són res 1997 i, pòstumament…
,
Ramón Vinay
Música
Baríton i, després, tenor xilè.
De pare francès i mare italiana, començà a estudiar cant a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a França Quan abandonà aquest país es traslladà amb la seva família a Ciutat de Mèxic, on debutà l’any 1931 en el paper d’Alphonse La favorita El 1938 cantà, també a Ciutat de Mèxic, la part de Luna d' Il Trovatore i seguí com a baríton amb diverses òperes de G Verdi, G Puccini i G Donizetti A partir del 1943 començà a interpretar papers de tenor Fou considerat un dels millors intèrprets de les òperes de Verdi, i en especial del paper…
Coyoacán
Ciutat
Ciutat de Mèxic, a l’àrea del districte federal.
Importants monuments colonials segle XVI