Resultats de la cerca
Es mostren 8496 resultats
Marta Estrada i Miyares
Ecologia
Biòloga marina.
Doctora en biologia 1976 i llicenciada en medicina 1970 per la Universitat de Barcelona Fou directora de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona 1995-97 El seu camp de treball és l’oceanografia i la seva especialitat és l’ecologia del fitoplàncton marí Rebé la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic 1995 i la Creu de Sant Jordi 2004
picnoclina
Ecologia
Separació horitzontal que s’esdevé entre masses d’aigua de diferent densitat, a causa de diferències tèrmiques, de salinitat, etc.
En les mars o els llacs en què es formen picnoclines, les aigües profundes són tèrmicament molt estables 4°C tot l’any, en el cas ideal mentre que les superficials varien de temperatura d’acord amb les estacions Les aigües més profundes poden no barrejar-se mai amb les altres, tal com s’esdevé actualment a la mar Morta i en molts llacs
venèrids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, amb la closca ovoide, peu ben desenvolupat, sifons llargs, recoberts de papil·les i soldats a la base i mantell obert ventralment.
Habiten a la mar sobre fons arenosos o fangosos, gairebé colgats Inclou un gran nombre de gèneres i espècies, entre les quals destaquen l’escopinya gravada Venus verrucosa , la rossellona Vgallina , el petritxol de sang Cytherea chrone , la cloïssa Tapes decussatus , l’escopinya de llet Ttexturata i la cloïssa llisa Artemis exoleta , comunes a les aigües dels Països Catalans i comestibles
vairó
Ictiologia
Peix teleosti de la família dels caràngids d’uns 40 cm de longitud, de dors blau i flancs argentats i amb el cos poc esvelt, l’aleta dorsal amb els primers radis lliures, el peduncle caudal estret, la cua amb els lòbuls arrodonits i els costats solcats per cinc amples bandes transversals de color blau fosc.
És pelàgic, de l’alta mar, i hom l’anomena també peix pilot , pel seu costum de seguir els vaixells i els grans taurons S'alimenta de les deixalles dels vaixells, dels peus de cabra adherits a llurs bucs i de les restes dels taurons Formen grans bancs És cosmopolita, però no gaire comú a les aigües dels Països Catalans
balena grisa
Balena grisa
California Academy of Sciences (cc-by-nc-sa-3.0)
Zoologia
Balena de la família dels raquianèctids, d’uns 10 a 14 m de llargària, de colors grisos amb clapes blanques, que presenta una sèrie de característiques primitives, com és ara el fet de tenir unes fileres de pèls a la part superior del cos, especialment al cap.
Manquen d’aleta dorsal, però tenen una sèrie de petits geps al final del cos Durant l’estiu habiten a la mar de Bering i a l’oceà Àrtic, i a la tardor emigren unes arriben a les costes de Mèxic i d’altres a les de Corea Són una part important de la indústria balenera japonesa i de Califòrnia
saboga
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels clupeids, de forma semblant a la de la sardina, però que pot atènyer 50 cm o més de llargada i 3 kg de pes, de dors verd blavós o gris verdós amb flancs argentats i carena dentada ventral visible.
Habita a la mar i a l’aigua dolça, Peix molt apreciat per la seva carn, és distribuït per l’Atlàntic nord- oriental i la Mediterrània occidental Efectuen migracions del mateix tipus que les del salmó i desenvolupen llur cicle totalment en l’aigua dolça en certs llacs alpins Les espècies més importants i conegudes són Alosa alosa i Alosa finta
rincòpids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes que inclou un sol gènere, Rynchops, amb 3 espècies, d’una llargada compresa entre 38 i 45 cm, bec comprimit lateralment, recte i amb la mandíbula superior més curta que la inferior, cua forcada i membranes interdigitals lobulades.
Són nocturns i viuen a la vora dels corrents aquàtics, on es nodreixen de peixos, molluscs i artròpodes El més conegut és el bec de tisora Rynchops flavirostris , de color fosc, que habita en els rius d’Àfrica, des del riu Senegal i la mar Roja fins al riu Orange L’espècie Rniger , totalment negra, habita a l’Amèrica tropical
caçó
caçó
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix selaci del subordre dels esquals, semblant a la mussola, que pot atènyer els dos metres, de rostre agut, d’aleta caudal grossa i d’aletes dorsals mancades de punxes; la coloració és grisenca al dors i blanquinosa argentada al ventre.
Els ulls tenen una parpella nictitant anterior, i les dents són triangulars i denticulades en part És vivípar, i s’alimenta de peixos de fons i d’escòmbrids Habita a l’Atlàntic, des de la mar del Nord fins a les costes de Sud-àfrica, i a la Mediterrània, des de 40 a 100 metres de profunditat, i puja rarament a la superfície
Merchant Adventurers
Economia
Companyia mercantil anglesa.
Fundada a Londres 1407, impulsà el comerç anglès amb els Països Baixos i amb les regions de la mar del Nord i la Bàltica En el període del seu màxim desenvolupament s XV i XVI aconseguí de controlar la quasi totalitat del comerç anglès i constituí el suport financer de Tudor Derogats els seus privilegis del Parlament 1689, fou dissolta el 1806
Emilio Ballagas
Literatura
Poeta i assagista cubà.
El caracteritzaren la introspecció i la sensualitat poètiques Júbilo y fuga, 1931 Elegías sin nombre, 1936 i la religiositat Nuestra Señora del Mar, 1943 Practicà la jitanjáfora paraules sense sentit aparent, agradables a l’oïda i escriví poesía negrista Cuaderno de poesia, 1934 i en féu dues antologies Autor d’assaigs de tema literari, les seves Obras poéticas foren publicades el 1955