Resultats de la cerca
Es mostren 6388 resultats
Massimo Pallotino
Arqueologia
Etruscòleg i historiador italià.
Considerat un dels principals fundadors de l’etruscologia moderna, el seu mestratge a la Universitat de Roma entre el 1945 i el 1980 formà una escola d’arqueologia i protohistòria de gran prestigi La seva activitat científica i divulgadora al voltant de múltiples aspectes de les cultures etrusca i itàlica contribuïren a difondre-les internacionalment Dirigí les excavacions al santuari de Pyrgi i de la ciutat de Veies El 1949 fundà, amb Giulio Quirino, la revista Archeologia Classica i dirigí Studi Etruschi des del 1972, any en què fou escollit president de l’Istituto Nazionale di Studi…
Steven Berkoff
Teatre
Director teatral i actor teatral i cinematogràfic anglès.
El 1968 fundà el London Theatre Group El 1975 estrenà East al Festival d’Edimburg Guanyà el premi Los Angeles drama critics circle Award de direcció 1983 En la seva producció hi ha una equilibrada combinació entre les obres pròpies, com Decadence, Kvetch , Harry's Christmas que es veié a Barcelona el 1994 interpretada per Blai Llopis, Massage , The Secret Love Life of Ophelia , Sit and Shiver o Ritual in Blood , i les adaptacions d’altres autors com FKafka, EAPoe o OWilde Del seu teatre destaca la violència del llenguatge, en què combina el cockney de l’E de Londres amb la grandiloqüència…
Jordi Vidal i Boris
Economia
Entitats culturals i cíviques
Empresari, mecenes i promotor cultural.
Fill de Francina Boris i Codina , treballà des dels 17 anys en el negoci familiar fins el 1973, que s’establí pel seu compte i fundà un negoci propi dedicat als serveis immobiliaris que, amb el nom de Progrup, esdevingué una de les empreses del ram més importants de l’àrea de Girona Les seves inquietuds culturals el portaren a crear la Fundació Espais Centre d’Art Contemporani de Girona amb la idea que esdevingués en un futur el centre d’art contemporani de la ciutat Donà també suport a la creació d’ El Punt i a la seva continuïtat Des del 2007 una greu malaltia l’obligà a retirar-se de les…
Paul Otlet
Arxivística i biblioteconomia
Bibliògraf i advocat belga, iniciador de la ciència de la documentació.
Es doctorà en dret a la Universitat Lliure de Brusselles 1890 El 1895, juntament amb Henri La Fontaine, fundà l’Oficina Internacional de Bibliografia i l’Institut Internacional de Bibliografia, que evolucionaren fins a convertir-se, el 1937, en la Federació Internacional de Documentació El 1895 començà l’elaboració del Répertoire bibliographique universel RBU, bibliografia exhaustiva universal de tot tipus de documents, que fou interrompuda el 1934 per l’increment constant de publicacions, quan ja s’havien recollit més de 15 milions de fitxes Per organitzar tota aquesta informació elaborà la…
Eduardo López Banzo
Música
Clavecinista, investigador i director d’orquestra aragonès.
Especialitzat en la interpretació amb criteris històrics i un dels grans difusors del barroc hispànic, estudià en el conservatori de la seva ciutat natal i després completà la seva formació a Holanda, al costat de GLeonhardt El 1988 fundà la formació Al Ayre Espanyol, que gaudeix d’una gran reputació pel seu rigor interpretatiu i amb la qual ha desenvolupat una important i pionera tasca en pro de la recuperació i difusió de la música ibèrica anterior al s XVIII en particular, les obres de l’aragonès José de Nebra És convidat sovint a dirigir tant conjunts simfònics i de cambra com d’…
Antony Tudor
Dansa i ball
Coreògraf anglès.
Des del 1930 collaborà amb Marie Rambert en el ballet-club de Londres i creà la coreografia de The Panets 1934 L’any 1938 fundà la seva pròpia companyia, el London Ballet, per a la qual escriví Gala Performance 1938, que incorporaren a llur repertori nombroses companyies A partir del 1939 s’installà a Nova York, i creà, entre altres, el ballet Undertow 1945, que el consagrà com un dels millors coreògrafs del seu temps Director de l’escola de ballet de la Metropolitan Opera House, creà Echo de trompettes 1963 i Concerning Oracles 1966 Ha compost també Shadowplay 1967, per al Royal Ballet de la…
Breitkopf & Härtel
Música
Casa editora i impressora de música que fou establerta a Leipzig i que des del 1947 ho és a Wiesbaden.
Fundada l’any 1719 per Bernhard Christoph Breitkopf 1695-1777, estigué a les mans de Johann Gottlob Immanuel 1719-94, fill seu, el qual inventà un procediment de tipografia musical, consistent en caràcters fraccionats, recollí un fons molt ric de partitures i edità uns catàlegs temàtics de música instrumental amb els quals hom pot identificar molts autors d’obres del segle XVIII Gottfried Christoph Härtel 1763-1827 fou associat a la casa el 1795 Començà les edicions d’obres completes, fundà l' Allgemeine musikalische Zeitung i creà una fàbrica de pianos El 1945 fou fundada a Wiesbaden una…
Francesc Santacana i Romeu
Metge.
Net de Francesc Santacana i Campmany Format a Barcelona Destacà per les seves activitats en les reformes socials l’any 1917 fundà el Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell per tal de protegir els interessos vitivinícoles de la comarca En el pati del Sindicat un monument recorda la seva tasca Continuà l’obra del seu avi engrandí el museu l’Enrajolada aportant ceràmiques i altres obres d’art Impulsà i protegí la Cooperativa Agrícola de Martorell amb seccions de proveïments que resolgueren l’angoixós problema econòmic dels camperols Gran amant de l’esport, l’any 1930 feu construir una magnífica…
Xuan Xosé Sánchez Vicente
Literatura
Escriptor en llengua asturiana.
Professor a Gijón, treballà des del primer moment en la recuperació de l’asturià i reedità 1979 una antologia feta el 1839 por Xosé Caveda y Nava, Esvilla de poesíes na llingua asturiana ‘Selecció de poesies a la llengua asturiana’ Regidor de l’ajuntament de Piloña i diputat regional, formà part del Concéyu Rexonal per la Federació Socialista Asturiana fins el 1983, i el 1985 fundà el Partido Asturianista Ha publicat Camín de Señardaes Antoloxía poética ‘Camí d’enyorances Antologia poètica’, 1980, Cuentos de llingua afilada 1984, les novelles La muerte amiya de nueche 1984 i El Pelayu 1985,…
Hernando de Talavera
Cristianisme
Prelat castellà.
Jueu convers, estudià a Barcelona, amb Vicenç Panyella, i a Salamanca, on més tard 1463-66 fou professor de filosofia moral Ingressà als jerònims 1466 i fou prior de Valladolid 1470-85, on introduí la impremta 1480 Bisbe d’Àvila 1485-93 i confessor d’Isabel I, entrà en contacte amb Colom, el qual ajudà econòmicament Conquerida Granada 1492, en fou el primer arquebisbe 1493-1507 El cardenal Cisneros s’oposà a la seva tolerància religiosa i a la seva política d’assimilació pacífica dels musulmans També la inquisició l’acusà de judaïtzant 1507 Fundà un collegi episcopal precedent del seminari…