Resultats de la cerca
Es mostren 4368 resultats
Gimnàs Garcia Alsina
Esport general
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Fou fundat per Pere García Corbera l’any 1868 amb el nom de Gimnàs García S’installà al carrer de Laforja i, posteriorment, al carrer Major de Gràcia Seguia la metodologia francesa i nasqué per impartir lliçons al cos de bombers de Barcelona, tot i que més endavant també s’obrí a la participació ciutadana El 1904 Jaume Garcia Alsina, fill de Pere Garcia, refundà el gimnàs a la Rambla de Prat incorporant-hi els aparells més moderns de l’època Impulsà la gimnàstica sueca i esports com la lluita o l’atletisme També hi construí la primera pista de tennis de Barcelona Fou molt popular entre la…
Associació Esportiva Pallars

Curs de caiac de l’Associació Esportiva Pallars
Albert Aixàs
Altres esports nàutics
Club de piragüisme de Sort.
Fundat a mitjan dècada de 1960, nasqué gràcies a l’aparició del piragüisme d’aigües braves al Pallars Sobirà Ha organitzat diferents campionats de piragüisme i ràfting d’Espanya i de Catalunya El 2010 fou copartícip en l’organització del Campionat del Món de descens d’aigües braves de Sort Per altra banda, des de la seva fundació organitza el Ralli Internacional de la Noguera Pallaresa, que el 2010 celebrà la 47a edició Participa en la Lliga espanyola i catalana d’aigües braves en estil lliure, eslàlom i descens i el Campionat d’Espanya de ràfting També destaca la participació en…
Agrupació Sfèric
Basquetbol
Club de basquetbol i d’hoquei sobre patins vinculat a la parròquia del barri de Can Aurell de Terrassa.
També és conegut amb el nom de Club Sfèric, acrònim de Sagrada Família Esportiva Recreativa i Cultural Fou fundat el 1932 amb el nom de Sagrada Família Terrassa El 1973 es constituí la nova societat, que disposa de les installacions del Pavelló de Basquetbol Sfèric, on té la seu social, i el Pavelló Municipal de la Maurina La secció de basquetbol és formada únicament per equips masculins, que inclouen totes les categories d’edat L’equip sènior, que l’any 2010 jugava a primera catalana, va arribar a les finals del Campionat de Catalunya 1956 i va disputar el trofeu Fernando Aguirre 1961 El 19…
Agrupació Ciclista Montjuïc

Mebres de l'Agrupació Ciclista Montjuïc
Agrupació Ciclista Montjuïc
Ciclisme
Club ciclista de Barcelona.
Fundat l’any 1917 per Llorenç Cabrol i Nadal, és conegut amb el sobrenom de la Grupa El 26 de gener de 1922 organitzà la primera cursa de ciclocròs celebrada a Espanya i, posteriorment, diverses edicions de la Pujada a Montjuïc Participà en l’organització de diferents edicions del Campionat de Catalunya de ciclocròs, el premi Inauguració 1932-88, la Barcelona-Andorra 1964-86, origen de la Setmana Catalana, i els trofeus Mossèn Borràs i Santiago Jaumandreu Creà competicions encara vigents, com els Campionats de Catalunya infantils També impulsà la creació d’un equip ciclista amb…
Aeroclub de Lleida

Vista aèria de l'Aeroclub de Lleida
Arxiu Aeroclub de Lleida
Esports aeris
Club d’aviació de Lleida.
Fundat el 1929, el primer president fou Josep Maria Álvarez i Pallàs Els primers vols a Lleida daten del 1911 i foren realitzats pel francès Léonce Garnier També els anys vint Josep Canudas hi realitzà diverses exhibicions aèries, activitats que prosseguiren després de la seva fundació Al maig del 1930 se celebrà el Concurs Nacional d’Aviació, gran festival aeri al qual assistiren pilots com Josep Canudas, Josep Maria Carreras o Guillem Xuclà Els pilots de l’aeroclub volaven habitualment a l’Aeròdrom d’Alfés, tot i que també mantingueren l’activitat a l’Aeròdrom Josep Civit…
monestir de Sant Pere de Riudebitlles
Monestir
Priorat benedictí fundat al lloc que ocupa l’església parroquial de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès).
El fundaren Guifre de Mediona, senyor del lloc, i la seva muller Guisla, que el 1026 el cediren a l’abadia de San Martino dell’Isola Gallinaria a Albegna Ligúria, perquè hi establís una comunitat i vetllés sobre ella El 1165 el papa Alexandre III en confirmà la possessió a l’abat Ramon de l’Isola Gallinaria La comunitat de Riudebitlles, regida per un prior, tenia al segle XIV cinc monjos i algun sacerdot beneficiat, que tenia la cura d’ànimes de la parròquia, annexa al monestir El 1428 aquest priorat fou unit a l’abadia de Montserrat per renúncia del seu prior Bernat de Vilalta…
priorat de Garraf
Priorat
Monestir
Antic priorat canonical augustinià (Sant Vicenç de Garraf), a Garraf (Sitges), fundat el 1163 per Alfons I.
Era anomenat generalment de Sant Vicenç de Pedrabona Tingué una escassa vitalitat del s XIV ençà només tenia prior El 1423 s’uní a la canònica barcelonina de Santa Eulàlia del Camp Només en resten unes escasses ruïnes
Manxukuo
Geografia històrica
Estat fundat pels japonesos a Manxúria, amb capital a Mukden, que fou, de fet, un protectorat nipó.
Constituït el 1931, després de la conquesta japonesa de Manxúria, hi fou proclamada una república, al capdavant de la qual fou posat Pu Yi, descendent de la família imperial xinesa, el qual es féu proclamar emperador el 1934 Aquest estat desaparegué el 1945
colònia fenícia i grega
Història
A l’antiguitat fenícia i grega, establiment de caràcter fonamentalment comercial fundat com a base d’intercanvi.
Ja a l’edat del bronze, els fenicis iniciaren l’establiment de colònies comercials a l’àrea mediterrània, especialment a la costa africana i a la de la península Ibèrica El mateix esperit comercial fou mantingut per la colonització grega, provocada en gran part pels excedents de població de la seva zona d’origen en relació amb la seva capacitat de producció de subsistències Fundaren, entre d’altres, les colònies de Massàlia i Empòrion a la Mediterrània occidental, Naxos a Sicília, Tàrent a la península Itàlica Crearen també colònies importants a l’Àsia Menor i al nord d’Àfrica
imperi mogol
Vista de la ciutat de Fatehpur Shikri feta construir per l’emperador mogol Akbar al segle XVI i que fou capital de l’imperi durant disset anys
© X. Pintanel
Història
Imperi mongolicomusulmà de l’Índia fundat per Bāber el 1527 i que es prolongà fins el 1858.
Els moments més esplendorosos de l’imperi corresponen als governs d’Akbar i d’Aurangzeb, a la segona meitat dels segles XVI i XVII, respectivament A la mort del darrer s’inicià la decadència, que, un segle i mig després, posà fi a l’imperi sota el domini de la corona britànica disputes dinàstiques i revoltes Bahādūr Shāh I, creixent anarquia, intromissió progressiva dels governants afgans i darrer control britànic, cada vegada més efectiu Bahādūr Shāh II Relació d'emperadors mogols Bāber 1527-1530 Humāyūn 1530-1556 domini de Shēr Jāh, de la dinastia surita Akbar 1556-1605 Jahāngȓ 1605…