Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
span
Farmàcia
Nom enregistrat de cadascun dels èsters dels àcids grassos i el sorbitan (anhídrid intern del sorbitol).
La seva fórmula és on R és radical àcid Són uns estimulants no iònics d’aplicació tòpica o oral, insolubles en l’aigua i solubles en l’alcohol Hom els designa amb la lletra S i els distingeix per un nombre, segons quin sigui l’àcid esterificant així, hi ha S-20 laurat de sorbitan, S-40 palmitat de sorbitan, etc Són emprats en la preparació de cremes
quinoxalina
Química
Una de les quatre benzodiazines fonamentals.
És bàsica i té caràcter aromàtic Es presenta en forma de cristalls groguencs, solubles en l’aigua i en els solvents orgànics convencionals, que es fonen a 28°C La quinoxalina i els seus derivats són obtinguts per condensació de o -fenilendiamines amb composts 1,2-dicarbonílics La formació de quinoxalines troba aplicació en anàlisi química per a la identificació de o -diamines aromàtiques i de 1,2-dicetones
quinidina
Farmàcia
Química
És un diastereòmer dextrogir de la quinina, α 1 5 D = +230 en cloroform, que es presenta en forma de cristalls solubles en alcohol i benzè i poc solubles en l’aigua, que es fonen a 174°C Pot formar una gran varietat de complexos salins Presenta activitat cardiodepressora i és emprada en medicina, tant en la forma bàsica com en forma de sulfat o gluconat, com a antifibrillant
àcid propiònic
Química
Àcid monocarboxílic saturat.
És un líquid incolor d’olor penetrant, soluble en l’aigua, l’alcohol, el cloroform i l’èter, que bull a 140,7°C Hom l’obté industrialment per oxidació del n-propanol i és emprat en la preparació de propionats i plàstics de cellulosa L’àcid propiònic i les seves sals són emprats com a additius alimentaris conservadors, sobretot com a inhibidors de la floridura en el pa
propilenglicol
Química
Alcohol dihidroxílic saturat.
És un líquid incolor, viscós, higroscòpic, que bull a 187°C És miscible en l’aigua i gairebé en tots els solvents orgànics Hom l’obté per hidratació de l’òxid de propilè És emprat en síntesi orgànica, en la preparació de polipropilenglicol, polièsters, cellofana, solucions anticongelants, com a dissolvent, agent higroscòpic, lubrificant, humectant, emulsionant, additiu alimentari i en la manufactura de plastificants, fluids hidràulics, bactericides i en cosmètica
bromeliàcies
Botànica
Família de farinoses integrada per uns 50 gèneres que apleguen unes 2.000 espècies de plantes herbàcies, sovint epifítiques, pròpies de l’Amèrica intertropical.
Presenten una tija poc desenvolupada i fulles en roseta moltes posseeixen òrgans per a retenir l’aigua de pluja o absorbir la humitat atmosfèrica, alhora que les arrels experimenten una regressió les flors, generalment actinomorfes, són trímeres, heteroclamídies, gairebé sempre hermafrodites i disposades en espigues o en panícules el fruit és en baia o en càpsula Algunes bromeliàcies tenen una gran importància, com és ara l’ananàs Ananas comosus
arabitol
Química
Polialcohol.
Per reducció amb amalgama de sodi hom obté, a partir de la D-arabinosa o de la D-lixosa, la forma D, que es fon a 103°C i és dextrogira, i a partir de la L-arabinosa, la forma L, que es fon a 102°C Ambdues són dobles i molt solubles en aigua La forma D és produïda per fermentació de melasses amb certs llevats del gènere Saccharomyces
bàlsam

Dibuix de la flor de bàlsam
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les aïzoàcies, reptant, amb fulles allargades molt carnoses, de secció triangular, i flors vistoses, roses, vermelles o blanquinoses, amb un gran nombre de pètals, que en realitat són estams tranformats.
Originari de la regió de Ciutat del Cap, on els seus fruits comestibles figues dels hotentots són aprofitats, s’ha naturalitzat a la regió mediterrània, on, per la seva poca exigència d’aigua o de sòl bé que és sensible al fred, és molt emprat en jardins secs o que no poden ésser gaire atesos, per a embelliment i protecció dels talussos de les carreteres contra l’erosió, etc
p-aminoazobenzè

p-aminoazobenzè
© fototeca.cat
Química
Colorant groc (Groc solvent 1 del «Colour Index»), el més simple dels colorants azoics.
Forma cristalls bruns groguencs que es fonen a 128°C, poc solubles en aigua, solubles en els solvents orgànics Té el punt d’ebullició a 360ºC És obtingut tractant una solució d’anilina i del seu clorhidrat amb àcid clorhídric, i nitrit sòdic en quantitat insuficient per a obtenir el compost diazo És emprat com a intermediari en la fabricació d’altres colorants i, en forma de clorhidrat, per a colorar vernissos
al·loxana

Al·loxana
©
Química
Compost heterocíclic.
Forma un tetrahidrat i un monohidrat anhidre, esdevé rosa a 230 °C i es fon a 256 °C És soluble en aigua, alcohol i acetona les solucions aquoses són àcides al tornassol, donen a la pell una coloració vermella i fan una olor desagradable És obtinguda per oxidació de l’àcid úric i és utilitzada en síntesi orgànica i en la investigació bioquímica, per a produir diabetis en animals experimentals