Resultats de la cerca
Es mostren 5895 resultats
Acord entre la UE i Turquia sobre el retorn de refugiats i emigrants
El primer ministre turc, Ahmet Davutoğlu, i el president del Consell Europeu, Donald Tusk, anuncien un acord entre la Unió Europea i Turquia pel qual es talla la principal ruta d’accés dels refugiats i immigrants de Síria, l’Iraq i altres estats de l’Orient Mitjà a través de la mar Egea, Grècia i els estats balcànics cap a Alemanya, Suècia i altres estats de la UE Sota els termes de l’acord, a partir del 4 d’abril, tots els que es trobin en territori grec seran retornats a Turquia Els immigrats i refugiats internats en camps turcs seran interrogats per personal de la UE i, si…
Cerimònia dels premis Princesa de Asturias
Se celebra a Oviedo la cerimònia de concessió dels premis Princesa de Asturias, presidida pel rei d’Espanya, Felip VI Els guardonats del 2017 són el poeta polonès Adam Zagajewski lletres, la Hispanic Society of America cooperació internacional, la collaboració científica LIGO i els físics nord-americans Kip S Thorne, Barry C Barish i Rainer Weiss investigació científica i tècnica, l’artista britànic William Kentridge arts, el grup comicomusical argentí Les Luthiers comunicació i humanitats, la selecció neozelandesa de rugbi esports, la historiadora anglesa Karen Armstrong ciències socials i…
llaurador | llauradora
Agronomia
Persona que es dedica a llaurar.
Des de la baixa edat mitjana, l’ofici de llaurador tendí a organitzar-se El gremi de llauradors més important fou el de València, que es regí, successivament, per les ordinacions dels anys 1283, 1373, 1392 i 1531 era dividit en quatre quarters Russafa i Patraix, Benimaclet i Campaner, Sant Vicent i Salines i era representat al consell general de València El 1392 i el 1393 obtingueren, respectivament, ordinacions corporatives els llauradors de Morvedre i els regants de la séquia d’Alzira A Barcelona, els llauradors, al segle XIV, anaven units amb els hortolans , denominació, aquesta darrera,…
consolat
Història
Règim polític de la darrera etapa de la Revolució Francesa (10 de novembre de 1799 — 18 de maig de 1804), nascut del cop d’estat del 18 de brumari de l’any VIII (9 de novembre de 1799) de Napoleó I
contra el Directori.
Fou patrocinat per Sieyès, amb l’objectiu d’establir un govern fort que garantís les conquestes burgeses de la Revolució, enfront de l’Antic Règim i del jacobinisme i el moviment popular Bonaparte, cònsol provisional amb Sieyès i Roger Ducos, l’endemà del cop d’estat esdevingué, en virtut de la Constitució de l’any VIII, primer cònsol amb amplis poders per un període de deu anys, acompanyat de dos cònsols merament consultius, Cambacères i Lebrun hom repartí el poder legislatiu en consell d’estat, tribunal, cos legislatiu i senat els tres últims, elegits per sufragi universal…
grandesa
Història
Dignitat de gran d’Espanya.
Carles I de Catalunya-Aragó i de Castella, en les cerimònies de la seva coronació com a emperador del Sacre Imperi 1520, donà existència legal a la grandesa, de la qual, però, no ha estat trobada la disposició que la creà La grandesa esdevingué la continuadora de la rica-hombría medieval Hom concedia tres classes de grandesa de primera classe, de segona i de tercera, reduïdes a només una al final del s XIX Suprimida el 1873, fou restablerta el 1875, i, tornada a abolir el 1931, fou posada en vigor una altra vegada el 1948, en ésser restablerta la legislació nobiliària Ferran VII creà la…
risc ambiental
Geografia
Inestabilitat del sistema natural, més o menys prolongada, que trenca les relacions habituals entre les persones i el seu entorn.
La resposta humana a aquesta inestabilitat del medi depèn del nivell tecnològic i d’organització social Els riscs ambientals poden ser causats per fenòmens naturals sequeres, riuades, terratrèmols, pluges torrencials, erupcions volcàniques, etc, per errors tecnològics fuites de centrals nuclears o d’indústries petroquímiques i de construcció catàstrofes en embassaments, ponts, túnels, xarxes de transport Si no es coneixen ni es preveuen els efectes dels riscs ambientals acostumen a suposar moltes morts humanes i uns elevats costs econòmics i socials Els instruments de gestió del risc…
feu
Història del dret
Conveni pactat entre dues persones nobles, una de les quals, en posició preeminent (senyor feudal), rebia de l’altra (senyor feudatari, vassall) la prestació d’homenatge, amb el corresponent jurament de fidelitat, en canvi de lliurar-li un domini real, el feu pròpiament dit.
Aquesta figura vinculava d’una manera indissoluble les anteriors relacions de vassallatge i de benefici, en fer-se aquest hereditari, cosa que, si de cas, s’esdevingué a França i també a Catalunya, al segle X La relació senyor-vassall implicava uns deures mutus per part de tots dos contraents auxili militar i consell per part del vassall, protecció i justícia per part del senyor, i era closa mitjançant una cerimònia ritual pròpia L’objecte del feu consistia, generalment, en l’usdefruit, pel vassall, d’un terme rural, de la terra i altres drets inherents al castell encomanat pel…
extradició
Dret internacional
Acte pel qual un estat lliura un estranger a un altre estat que n’ha sol·licitat el lliurament, en virtut de sentència ferma o d’acte de processament.
L’extradició es basa en acords de dret internacional, que en la seva majoria són bilaterals Cada estat estableix les condicions per a accedir a una demanda d’extradició d’un delinqüent o criminal, sigui presumpte o sentenciat, a un altre estat Entre les excepcions que sovint impedeixen l’extradició hi ha l’absència de la doble criminalitat és a dir, que l’acte motiu de l’extradició sigui considerat delicte en els dos països, els casos de persones perseguides per motius polítics, l’existència de certes penes en el país que cursa la demanda pena de mort, tortura o jurisdicció sobre ciutadans…
Conrad Abelard Fontova i Planes
Música
Compositor.
Fill de l’actor teatral Lleó Fontova Feu els seus estudis musicals de piano a Barcelona —amb el conegut mestre CG Vidiella— i de composició amb Felip Pedrell Amplià estudis de piano a París amb AF Marmontel i a Bèlgica amb De Greff L’any 1888 presentà al concurs de l’Exposició Universal de Barcelona el poema simfònic Àustria-Espanya , que guanyà la Creu d’Isabel la Catòlica El 1896 arribà a Buenos Aires, juntament amb el seu germà Lleó Fontova i Planes , on fundà i dirigí l’Instituto Musical Fontova 1905, que alguns anys més tard, el 1918, es convertí en el Conservatorio…
,
Marc Mayer i Olivé
Arqueologia
Epigrafista i filòleg.
Doctor per la Universitat de Barcelona 1972, ha estat professor, i més tard catedràtic, en aquesta universitat i a la Universitat Autònoma de Barcelona, professor a la Universitat de Múrcia i catedràtic a la d’Alacant Des del 1992 és director del departament de filologia llatina de la Universitat de Barcelona És membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, de l’Acadèmia Europea i d’altres institucions catalanes, espanyoles i europees, entre les quals destaca el Deutsches Archäologisches Institut o l’Association Internationale d’Epigraphie Grecque et Latine…