Resultats de la cerca
Es mostren 4811 resultats
Benimallunt
Caseria
Caseria del municipi de Benissa (Marina Alta), a 3 km de la vila, a l’oest, vora el límit amb el terme de Llíber, de població disseminada, a la carretera de Bernia.
pic Aubell
Cim
Cim (540 m alt) de la serra que separa la vall de la Tet de la de l’Aglí, límit dels termes municipals de Bellestar de la Frontera i de Cassanyes (Fenolleda).
coll de l’Assucac
Coll als ports de Beseit al sud de Serrissols, per on passa el camí de Rafalgarí a Mas de Barberans, al límit dels termes municipals de Tortosa i de Roquetes (Baix Ebre).
Anglesola
Municipi
Municipi i vila d’Aragó (Terol) situat a 1 227 m alt., a la dreta del riu de les Truites, al límit occidental del País Valencià fixat per Jaume I el 1238.
Fou conquerida el 1170 per Alfons I de Catalunya-Aragó i donada quinze anys més tard a l’orde del Temple, extingit el qual, el 1307, passà al de l’Hospital La casa de la vila és l’antiga casa dels hospitalers conserva també una porta de les antigues muralles i moltes de les seves cases foren construïdes durant els s XV, XVI i XVII, cosa que dóna a la vila un aspecte d’antiguitat La població ha disminuït durant el s XX per emigració, principalment, a Barcelona i a Castelló de la Plana, però l’emigració temporal dels homes a les terres de regadiu de la Plana és tradicional, cosa…
les Franqueses del Codony
Antic terme i lloc de la vall del Francolí, dins el municipi de Constantí (Tarragona), al límit amb el de Perafort, que es mantingué fins a la primera meitat del s XIX.
El 1847 tenia 54 habitants
Cuberes
Abadia
Antiga abadia benedictina (Santa Maria de Cuberes), a la vall de capçalera de l’Aglí, al Perapertusès (a l’antic comtat de Besalú), prop del límit amb el Rasès i la Fenolleda.
Existia ja el 817 i rebé un diploma de Carles el Calb el 844 i un altre de Carles el Simple el 898 Era de la demarcació eclesiàstica de Narbona Bernat Tallaferro l’afavorí el 1020 i, el 1073, Ramon Pere de Perapertusa, amb el consentiment de Bernat II de Besalú, la uní a Moissac Ja en plena decadència, a partir del s XII fou un simple priorat de Moissac
hostal de la Corda
Hostal
Antic hostal del municipi d’Olot (Garrotxa), al límit amb els termes de la Vall d’en Bas i de Riudaura, vora el Ridaura, instal·lat en un gran casal del s XVII.
Durant la tercera guerra Carlina, el 26 de març de 1875, hi tingué lloc l’entrevista secreta dels generals Arsenio Martínez Campos, cap de les forces liberals, i Francesc Savalls, cap de les forces carlines del Principat, la qual comportà, de fet, la fi de la resistència carlina a Catalunya
les Comes d’Ulldemolins
Antic terme del Camp de Tarragona, que s’estenia pels actuals municipis de Reus (Baix Camp) i de Vila-seca (Tarragonès), al límit amb els de Riudoms i de Cambrils (Baix Camp).
Subsistí fins a mitjan s XIX
la Ciutat Meridiana
Aspecte del barri de Ciutat Meridiana
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona a l’extrem septentrional del municipi, al límit amb el de Montcada i Reixac, dins l’antiga quadra de Vallbona, agregada al segle XIX a Sant Andreu de Palomar.
Fou construït a partir del 1965 per iniciativa privada, amb una previsió per a 25000 h És emplaçat, en fort pendent, en una vall del vessant septentrional del turó de les Roquetes, que l’aïlla del centre urbà La zona situada vora la carretera del Vallès concentra els serveis hi ha el mercat La població primera era formada principalment per immigrats de llengua castellana És un barri dormitori