Resultats de la cerca
Es mostren 1990 resultats
Li Shimin
Història
Emperador de la Xina (626-649).
Considerat fundador de la dinastia Tang , frenà les temptatives d’expansió turca i restablí el protectorat xinès sobre els regnes de l’alta Àsia Fou administrador i protector de les lletres i del budisme i reformà el codi xinès
Kazakhstan
Estat
Estat de l’Àsia central, fronterer amb la Xina per l’E, amb les repúbliques del Kirguizistan i l’Uzbekistan al S, la mar Càspia i una petita part del Turkmenistan a l’W i amb Rússia al N; la capital és Astana.
La geografia física El paisatge és format bàsicament per altiplans Les terres baixes comprenen un 30% del territori, les calmes i els replans un 50% i les muntanyes el 20% restant Així doncs, la major part del territori és ocupada per planes les de la Càspia i el Turan a l’W, el desert de Betpak-Dala al centre i la part meridional de la plana de la Sibèria Occidental al N A l’E i a l’W s’aixequen les muntanyes Altai i Targabatai, l’Alatau de Jungària i les cadenes muntanyoses septentrionals i occidentals de Tian Shan, amb altituds superiors als 4500 m Els rius de la plana del Turan han…
estúrnids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de dimensions mitjanes o petites, cos massís i plomatge generalment vistós i amb lluentor metàl·lica.
Són animals gregaris i insectívors que es nodreixen sobretot d’ortòpters i, en particular, de llagostes Inclou unes 100 espècies, distribuïdes per Europa, Àfrica, Àsia i Austràlia, entre les quals es destaquen els gèneres Sturnus i Gracula , habituals als Països Catalans
Confederació Mundial del Treball
Organització sindical constituïda a la Haia el 1920 amb el nom de Confederació Internacional de Sindicats Cristians i refermada arran del Congrés d’Amsterdam (1946).
El 1968, que abandonà la confessionalitat, adoptà el seu nom actual Rebutja la lluita de classes i la violència i es declara partidària del pluralisme sindical Té branques a Llatinoamèrica i a Àsia, origen de la majoria dels seus afiliats
acantodàctils
Zoologia
Gènere de llangardaixos de la família dels lacèrtids.
Habiten a les zones desèrtiques del nord d’Àfrica, l’Àsia occidental i la península Ibèrica Es caracteritzen pel fet de tenir els dits de les potes posteriors envoltats d’escates allargassades que els permeten de córrer ràpidament per la sorra
erinaceids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels insectívors, de dimensions mitjanes o petites, potes curtes, dentadura molt característica i pelatge format per pues erèctils breus que cobreixen les parts superiors i laterals del cos.
Quan adverteixen un perill es poden enrotllar sobre ells mateixos i presenten al possible enemic una superfície eriçada Inclou diverses espècies agrupades en nou gèneres d’Europa, Àsia i Àfrica L’eriçó és el representant d’aquesta família als Països Catalans
dracunculosi
Patologia humana
Malaltia produïda per la infecció de filàries de Medina, especialment de femelles fecundades d’aquest cuc, que produeixen tumors subcutanis, gairebé sempre a les cames.
La malaltia és sovint acompanyada de vòmits i diarrea, amb complicacions articulars És comuna en moltes regions d’Àfrica, Àsia i el Brasil La profilaxi consisteix a destruir un copèpode que és l’hoste intermedi en el cicle de la filària
carpí
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les betulàcies, que pot atènyer 25 m, d’escorça grisa estriada, fulles ovades, acuminades, doblement serrades, infructescències en ament i amb involucres fructífers trilobulats.
Espècie pròpia d’Europa central i Àsia occidental, té el límit meridional al Llenguadoc Produeix una fusta blanca o rosada, de fibra sovint torçada i superfície llustrosa, molt apreciada en ebenisteria per la seva gran duresa superior a la del roure
amfisbènids
Herpetologia
Família de rèptils saures que comprèn individus de cos serpentiforme, mancats en general de potes i d’ulls, que han perdut per degeneració a conseqüència de llurs hàbits excavadors i de la vida subterrània que menen, ja que viuen en galeries sota terra.
Són propis de les regions càlides d’Amèrica, d’Àsia i d’Àfrica A Europa hi trobem una sola espècie, l’amfisbena cendrosa Blanus cinereus , localitzada al centre i al S de la península Ibèrica, i al litoral de llevant
morell de plomall
Morells de plomall mascle (a dalt) i femella
Frans Vandewalle (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, de colors negres o foscs.
El mascle té un plomall que li penja la femella també el té, però menys aparent El mirall és blanc Nien al nord d’Europa i a l’Àsia, i a l’hivern se'n poden veure als estanys catalans