Resultats de la cerca
Es mostren 1080 resultats
Neil Jordan
Cinematografia
Escriptor i director cinematogràfic irlandès.
Després d’una etapa dedicada a exercir de novellista, faceta en què aconseguí notables èxits, debutà en el cinema amb Danny Boy 1982 i arribà a ser reconegut per The Company of Wolves 1984 i Mona Lisa 1986 Entrà al cinema nord-americà amb una versió de We're no Angels que s’anomenà High spirits 1989 Tornà a Irlanda i hi rodà The Miracle 1991 i The Crying Game 1992, nominada a l’Oscar Novament als EUA, dirigí Interview with the Vampire 1994 i, de retorn al seu país, Michael Collins 1996, biografia del líder independentista irlandès, que obtingué el Lleó d’Or a Venècia…
Bartomeu Soler i Rabasó
Literatura
Escriptor en llengua castellana.
Se n'anà de jove a l’Amèrica del Sud i hi visqué vicissituds i èxits Estrenà per al teatre i fou alhora actor A la postguerra espanyola, lligat al món oficial, publicà un conjunt de novelles Marcos Villarí , publicada ja el 1925 i traduïda al català, Pitusín 1941, La vida encadenada 1945, Karu-Kinká 1946, La llanura muerta 1947, Patapalo 1949, Tamara 1953 i Los muertos no se cuentan 1961, sobre la Guerra Civil de 1936-39 També les curioses memòries Mis primeros caminos 1961, La cara y la cruz del camino 1963 i Mis últimos caminos 1965 Estrenà teatre en català Anna Maria 1952 i El…
Innocenci López i Bernagossi
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor i llibreter.
Antic dependent de la casa Tasso, el 1855 adquirí la Llibreria Espanyola, des d’on projectà setmanaris i colleccions populars, que tingueren una gran irradiació Edità els Singlots poètics de Pitarra, i obres d’Almirall, Robert, Roure, Llanas, etc Fou el creador dels periòdics El Cañón Rayado , El Tiburón , Lo Xanguet , Un Tros de Paper , Lo Noi de la Mare , La Rambla i altres, i assolí uns grans èxits amb La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa D’idees republicanes, prengué part en la Revolució de Setembre, del 1868, i fou membre de la Junta Revolucionària de…
Rafael Barradas
Pintura
Pintor uruguaià.
Fill de pare extremeny i mare andalusa, el 1913 viatjà a Europa i s’installà a Barcelona, on realitzà la part més important de la seva obra Fou un dels primers pintors americans que s’interessà pel cubisme El seu estil, molt emparentat amb el futurisme italià, tenia un component dinàmic per això intentà de crear a Barcelona un moviment amb el nom de vibracionisme Era amic i company de Torres i Garcia Exposà a les galeries Dalmau i collaborà en publicacions catalanes, com Un Enemic del Poble El 1920 s’installà a Madrid, el 1923 a Luco de Jiloca i el 1925 a l’Hospitalet de Llobregat, on la…
Pablo Sorozábal Mariezkurrena
Música
Compositor basc.
Vida S’inicià en la música a l’Academia de Bellas Artes de Sant Sebastià amb Manuel Cendoya, i fou nen cantor a l’Orfeón Donostiarra Posteriorment estudià violí amb Alfredo Larrocha, piano amb Germán Cendoya i harmonia i composició amb Beltrán Pagola El 1914 ingressà en l’orquestra del Casino de Donostia Cinc anys després es traslladà a Madrid, on s’incorporà a l’Orquestra Filharmònica El 1920, becat per l’Ajuntament de Sant Sebastià i per la Diputació, anà a Leipzig, on estudià contrapunt amb Stephan Krehl i violí amb Hans Sitt A Alemanya començà la seva tasca com a director d’orquestra i…
Michael Jackson

Michael Jackson
© Virginmedia
Música
Cantant nord-americà de pop-rock.
Vida i obra Debutà a cinc anys, i aviat destacà dins el grup Jackson Five, on actuava en companyia dels seus germans Dotat d’una veu d’una gran extensió i acompanyant les seves actuacions amb espectaculars balls, passes de mim, voltes i positures de gran teatralitat dins d’uns no menys espectaculars escenaris, esdevingué, els anys vuitanta, una de les figures mundials de la música jove Amb Diana Ross protagonitzà una versió d’ El Mag d’Oz , on conegué el músic i productor Quincy Jones, que el convertí en l’artista més important de la música pop dels anys vuitanta L’any 1982 aconseguí una gran…
,
Vladimir Teodorovic Spivakov
Música
Violinista i director d’orquestra rus.
Estudià al Conservatori de Leningrad i al Cajkovskij de Moscou, on fou deixeble de Jurij Jankelevic Fou premiat als concursos de Mont-real, Long-Thibaud de París, Paganini de Gènova i Cajkovskij de Moscou El 1975 feu la primera gira pels EUA, que fou seguida de nombroses actuacions amb les orquestres i els directors més prestigiosos El 1979 fundà l’Orquestra de Cambra de Virtuosos de Moscou -de la qual és director-, que ha obtingut èxits importants en múltiples aparicions a tot el món Ha estat convidat a dirigir les orquestres simfòniques de Londres, San Francisco i Los Angeles,…
Neil Shicoff
Música
Tenor nord-americà.
Estudià música i cant a la Juilliard School El 1975 debutà professionalment a l’Òpera de Washington i un any després es presentà al Metropolitan de Nova York com a Rinuccio Gianni Schicchi A partir d’aleshores aparegué freqüentment en aquest teatre interpretant els principals papers de la seva tessitura, amb els quals assolí èxits indiscutibles, en òperes de G Puccini, J Offenbach, G Verdi, Ch Gounod o J Massenet També ha cantat al Covent Garden de Londres on debutà el 1978, i el 1992 ho feu al Gran Teatre del Liceu i a l’Opéra de la Bastille de París Considerat un dels millors…
Anton Thadäus Johann Nepomuk Stamitz
Música
Compositor, violista i violinista alemany .
Fill de Johann Stamitz , aprengué violí amb el seu germà Karl , i el 1764 arribà a ser segon violinista en l’ orquestra de Mannheim El 1770, tots dos germans es traslladaren a París, on Anton residí almenys durant vint anys Allí compongué el gros de la seva obra, principalment concerts, quartets i duos Quan Karl marxà a Londres, el 1777, Anton ocupà un lloc destacat en els cercles musicals de la capital francesa i hi tingué grans èxits com a concertista Pel que sembla, formà part de l’orquestra de la cort de Versalles del 1782 al 1789, any a partir del qual no hi ha dades sobre…
Nicola Rossi Lemeni
Música
Baix italià.
Estudià cant amb la seva mare, X Macadon, i posteriorment amplià la seva formació, abans de debutar el 1946 a La Fenice de Venècia com a Varlaam Borís Godunov , paper amb què un any més tard es presentà a la Scala de Milà, teatre del qual fou un intèrpret assidu fins el 1960 El 1951 actuà als Estats Units, i des d’aleshores cantà regularment a l’Òpera de Chicago i al Metropolitan de Nova York El 1952 debutà amb el paper titular de Borís Godunov al Covent Garden de Londres El 1958 participà en l’estrena a Itàlia d' Assassinat a la catedral I Pizzetti Malgrat els seus èxits, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina