Resultats de la cerca

Aprofitant la desmembració de l’imperi Bizantí i les rivalitats de les repúbliques de Venècia i Gènova, s’expandí pels Balcans Edirne, 1365 Sofia, 1385 Tessalònica, 1387 etc, s’afermà a Anatòlia i sotmeté a vassallatge Joan V Paleòleg

Fou cunyat, sembla, d’Amenhotep I, es casà amb Ahmose, filla d’Ahmosis Inicià la política expansionista, pròpia de la dinastia que rompé amb la política defensiva dels sobirans del Regne Antic i del Regne Mitjà, cap a Síria-Palestina el 1524 arribà fins a la frontera amb Mitanni i Núbia anà fins a l’illa d’Argos, uns 150 km al S de l’illa de Sai, on Amenhotep I havia establert la frontera Amplià el santuari d’Amon a Karnak El succeí el seu fill Tuthmosis II ~1512-1504 aC, que obtingué el dret de la corona gràcies al dot de la seva germanastra Hatšepsut , amb qui es casà

Fill de Seleuc I, fundador de la dinastia selèucida, es dedicà a consolidar el regne que havia heretat Fomentà el caràcter diví de la reialesa, i es féu anomenar Sòter Σωτἠρ, ‘Salvador’ El seu regnat mantingué i donà protagonisme al llegat babilònic, que transmeté als seus successors immediats

Bé que reconegut com a successor del seu pare a Síria, no fou acceptat a la Meca, a Medina i a Kūfa, on se li oposaren 'Abd Allāh ibn Zubayr i el pretendent xiïta Ḥusayn ibn 'Alī ibn Abī Tālib Mort aquest a Karbalā’, triomfà la causa omeia i conquerí la Meca

Fill de Meroveu Expulsat pels seus súbdits, passà vuit anys a Turíngia, on sembla que seduí Basina, muller del rei, amb la qual es casà i tingué Clodoveu I Al seu país fou restablert en la dignitat de cap el 463 Aliat amb els romans, lluità contra els visigots i els saxons

Descendent segurament de Tefnakht, faraó de la dinastia XXIV 720-715 aC, fou el pare de Psammètic I, fundador de la dinastia XXVI o saïta 664-525 aC Gaudí de la confiança d’Assarhaddon i, més tard, de la d’Assurbanipal Es revoltà, però, contra aquest i fou deportat a Nínive 667 aC A causa dels seus mèrits, el rei assiri li permeté de tornar a Egipte com a cap de Sais

D’ascendència siríaca, succeí el papa Conó Pacificà les dues faccions en lluita oposades a la seva elecció Posà terme al cisma d’Aquileia i afavorí les empreses missioneres dels reis francs i la conversió de saxons i frisons Perseguit per Justinià II perquè s’havia negat a subscriure les decisions del concili in Trullo , del 691 al concili III de Constantinoble , en fou salvat per les tropes de Ravenna La seva festa se celebra el 8 de setembre

Fill de Nekao I, príncep de Sais, expulsà els assiris i imposà el seu domini sobre el Delta En el cas de l’Alt Egipte no ho aconseguí fins el 656 aC, quan féu adoptar la seva filla Nitorcris per “l’esposa divina” d’Ammó-Ra Šepenwepe, que, de fet, manava a la regió Durant el seu regnat apareix una clara tendència a l’arcaisme en el terreny artístic, lingüístic i religiós, el qual perdurà durant tota la dinastia

Féu costat a l’acció missionera de Ciril i Metodi en el món eslau, alhora que procurà d’assegurar la incorporació dels búlgars al patriarcat romà, que defensà contra les pretensions autonomistes dels arquebisbes de Ravenna i de Reims Intervingué en la controvèrsia del patriarcat de Constantinoble qüestió de Foci i Ignasi, la qual portà a la ruptura de la comunió S'enfrontà a Lotari II, que exigia, sense motiu, el divorci de Teuberga La seva festa se celebra el 13 de novembre

Fill d’Ertoǧrul, el succeí com a cap de les tribus turques de la branca oǧuz establertes a Eskischir, es proclamà soldà 1281 i abandonà la vida seminòmada que havia menat el seu poble Organitzà nombroses ràtzies pels territoris veïns de Söǧüt, ocupats principalment per bizantins, grecs i seljúcides L’ocupació de Yeni Ṣehir ~1290 constituí el nucli del futur imperi Otomà El succeí el seu fill Orḫān I, al principi del govern del qual prengueren la ciutat de Brusa 1326