Resultats de la cerca
Es mostren 173280 resultats
Romà I
Història
Emperador d’Orient (919-944).
Sota els regnats de Lleó IV i d’Alexandre assolí els graus més alts en el comandament de l’exèrcit Sogre de Constantí VII, es féu associar al poder 919 El seu govern fou positiu signà la pau amb els búlgars i els atragué a l’òrbita de l’Imperi a l’Àsia, aconseguí l’aliança dels prínceps d’Armènia i del Caucas i reprengué l’ofensiva contra els àrabs Obligat a abdicar pels seus fills, es retirà en un convent
Lleó I
Cristianisme
Papa (440-461) dit Magne o el Gran.
Autor de l' Epístola dogmàtica o Tomus ad Flavianum , 449, que adreçà al patriarca d’Antioquia, Flavià , on condemnà Nestori i Eutiques i proclamà la doctrina que fou seguida després pel concili de Calcedònia Defensà Roma de la invasió d’Àtila Hom en conserva una collecció de sermons molts dels quals foren incorporats al Breviari romà i l’epistolari, font històrica i teològica de primer ordre Fou proclamat doctor de l’Església per Benet XIV 1754 La seva festa se celebra el 10 de novembre
Abdülmecit I
Història
Soldà otomà (1839-61).
Succeí el seu pare, Mahmut II, durant la guerra amb Egipte, que pogué superar gràcies a la intervenció de la Gran Bretanya, Rússia, Prússia i Àustria tractat de Londres, 1840 Continuà la política de reformes del regnat precedent, i el 1839 inicià la proclamació d’un conjunt d’edictes, el Tanzīmāt , per consolidar-les Això provocà l’oposició de les classes dirigents i dels ulemes Lluità contra Rússia guerra de Crimea, 1854-55, i pel tractat de París 1856 aconseguí de mantenir la integritat territorial de Turquia El succeí el seu germà Abdülaziz
Šuppiluliumaš I
Història
Rei hitita (~1380 aC — ~1346 aC).
Fill de Tudhaliaš III, és el monarca més important del país de Hatti, per raó de les seves conquestes a Síria, fetes a expenses d’Egipte i, sobretot, de Mitanni Contra aquest últim regne i el seu monarca Tušratta lliurà dues guerres De resultes de la primera ~1365 aC, Síria entrà en la zona d’influència hitita Però, mentre alguns estats sirians foren incorporats al país de Hatti, com els d’Alep, Alalakh, etc, d’altres es mantingueren independents, com Amurru, el qual, dirigit de primer per ‘Abdi-Aširta i després per Aziru, intentava de constituir-se un gran estat, malgrat…
Gordià I
Història
Emperador romà (238).
Procònsul d’Àfrica, fou elegit pels grans propietaris i compartí l’imperi amb el seu fill homònim El senat n'aprovà l’elecció, però Capellià, legat de Maximí, hi intervingué i vencé el fill Gordià I se suïcidà
Murat I
Història
Soldà otomà (~1360-1389).
Aprofitant la desmembració de l’imperi Bizantí i les rivalitats de les repúbliques de Venècia i Gènova, s’expandí pels Balcans Edirne, 1365 Sofia, 1385 Tessalònica, 1387 etc, s’afermà a Anatòlia i sotmeté a vassallatge Joan V Paleòleg
Tuthmosis I
Història
Faraó de la dinastia XVIII (1525-~1512 aC).
Fou cunyat, sembla, d’Amenhotep I, es casà amb Ahmose, filla d’Ahmosis Inicià la política expansionista, pròpia de la dinastia que rompé amb la política defensiva dels sobirans del Regne Antic i del Regne Mitjà, cap a Síria-Palestina el 1524 arribà fins a la frontera amb Mitanni i Núbia anà fins a l’illa d’Argos, uns 150 km al S de l’illa de Sai, on Amenhotep I havia establert la frontera Amplià el santuari d’Amon a Karnak El succeí el seu fill Tuthmosis II ~1512-1504 aC, que obtingué el dret de la corona gràcies al dot de la seva germanastra Hatšepsut , amb qui es casà
Antíoc I
Història
Rei de Síria (280-261).
Fill de Seleuc I, fundador de la dinastia selèucida, es dedicà a consolidar el regne que havia heretat Fomentà el caràcter diví de la reialesa, i es féu anomenar Sòter Σωτἠρ, ‘Salvador’ El seu regnat mantingué i donà protagonisme al llegat babilònic, que transmeté als seus successors immediats
Yazīd I
Història
Segon califa omeia (680-683), fill de Mu‘āwiyya.
Bé que reconegut com a successor del seu pare a Síria, no fou acceptat a la Meca, a Medina i a Kūfa, on se li oposaren 'Abd Allāh ibn Zubayr i el pretendent xiïta Ḥusayn ibn 'Alī ibn Abī Tālib Mort aquest a Karbalā’, triomfà la causa omeia i conquerí la Meca
Khilderic I
Història
Rei dels francs salis (457-481).
Fill de Meroveu Expulsat pels seus súbdits, passà vuit anys a Turíngia, on sembla que seduí Basina, muller del rei, amb la qual es casà i tingué Clodoveu I Al seu país fou restablert en la dignitat de cap el 463 Aliat amb els romans, lluità contra els visigots i els saxons
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina