Resultats de la cerca

Establert a París durant la Revolució, es destacà aviat en el club dels jacobins fou diputat a l’assemblea nacional de Savoia 1792 General en cap de l’exèrcit dels Alps que ocupà Lió 1793, fou nomenat posteriorment comandant en cap de l’exèrcit dels Pirineus Orientals, càrrec que gairebé no exercí per malaltia fou substituït per Dugommier A la mort de Dagobert, dirigí la divisió de la Cerdanya, que destruí les armeries de Ripoll i incendià Camprodon Escriví, entre altres obres, unes Mémoires politiques et militaires 1797, on tracta de la Guerra Gran

Ajudant d’enginyer i director de camins veïnals Entre les seves obres cal destacar, a Girona, les cases Pons i Martí 1850, Llistosella 1852, Vidal 1854, Rich 1855 i Camprodon 1857 Collaborà activament amb Martí Sureda i Deulovol en la construcció de les cases de la plaça de Sant Agustí 1859-64 i en la reforma del seminari 1857 Urbanitzà el carrer del Portal de la Barca 1876 Progressista, propietari i administrador de cases, intervingué activament en la vida ciutadana com a jutge d’impremta 1844-46 i membre de la milícia nacional

Una serralada després d’aquesta línia de crestes, vers el pla Segalà, el coll de Mentet i el puig de Tres Esteles, separa aquesta vall de les de Mentet i Nyer És drenat per la riera de Rojà, que aflueix a la Tet, per la dreta, aigua amunt de Vilafranca de Conflent Hi ha grans boscs de pi negre, pi roig, bedoll i faig, que ocupen grans extensions per sota dels 2 000 m bosc de la Vila, de Secallosa La superfície agrícola es limita a 119 ha, de les quals 112 són de pastures i farratge Els conreus es localitzen al N del terme, a la vall de Rojà 5 ha d’arbres fruiters pomeres i pereres, 4 ha de…

Mineral del grup dels feldespats, que cristallitza en el sistema monoclínic, amb cristalls prismàtics i curts La seva duresa és 6, i la densitat, 2,56 L’esclat és de vidre i a vegades de perla És incolor Hom el pot confondre fàcilment amb la microclina Hom el troba amb facilitat a les roques volcàniques que tenen potassi, com les traquites i riolites És corrent a la península Ibèrica n'hi ha als basalts de Canàries i a les roques efusives àcides de Cartagena i del cap de Gata A Catalunya n'hi ha al Montseny, a Camprodon i al cap de Creus

Germà de Jacint El 1684 fou capità de la Coronela de Barcelona Membre de la Junta de Defensa de la ciutat durant el setge del duc de Vendôme 1697, intentà d’impedir que el lloctinent Fernández de Velasco capitulés El 1704 fou membre de la comissió que, tot i l’ordre expressa de Felip V, es negà a admetre esmenes en les còpies del testament de Carles II, arxivades a Barcelona Durant la guerra de Successió lluità a favor del rei arxiduc Carles III, que el creà vescomte 1706 i comte 1707 de Camprodon Morí en defensa de Barcelona, l’11 de setembre

Muller de Miró II de Cerdanya , mare de Sunifred II de Cerdanya-Besalú , de Guifré II de Besalú , d’ Oliba I de Cerdanya-Besalú i de Miró II de Besalú , bisbe de Girona, i àvia d’ Oliba , abat de Ripoll i bisbe de Vic En morir el seu marit 927 governà els comtats com a tutora dels seus fills, encara menors El 941, ja actuaven plegats mare i fills, i, l’any següent, Sunifred operà tot sol La seva actuació ha deixat constància en moltes donacions fetes a diversos centres eclesiàstics Cuixà 941, 953, 962, Ripoll, Elna 962 i Camprodon 944

Aprengué l’ofici de jardiner a catorze anys i es formà autodidàcticament en viatges a París, Mallorca, Espanya i Itàlia Feu jardins a Alacant, a s’Agaró, a Camprodon, a Alpens, al Tibidabo de Barcelona, etc Després, essent soci industrial del GATCPAC des del 1931, collaborà a D’Ací i d’Allà i a la revista AC defensant la naturalitat i la no discriminació de plantes poc valorades als jardins En contacte amb els membres del grup, realitzà, entre altres, els jardins de la Universitat de Barcelona 1934 i fundà la revista Horticultura i Floricultura 1933

Pertany a la parròquia de Cavallera 1870

Comprèn, a grans trets, el territori de l’antiga diòcesi de Girona excepte la vall de Camprodon i la zona al S de la Tordera, que comprenia els antics comtats de Girona, d’Empúries i de Besalú sense el Ripollès ni els territoris al N de l’Albera i coincidia amb el conjunt de les vegueries de Besalú després sotsvegueria i de Girona i amb el corregiment de Girona creat el 1716 Amb gairebé tot el Ripollès i una gran part de la Baixa Cerdanya, restà inclosa dins la província de Girona del 1833 És dividida en tres àrees comercials Girona, Figueres i Olot

Senyor de la Morana i Albors Fou capità de la coronela de Barcelona i com a tal lluità contra els francesos el 1697 Austriacista, el 1708 fou nomenat governador de Menorca pel rei arxiduc Carles III El seu germà, Manuel Sentjust-Pagès i de Paixau Barcelona 1648 — l’Ametlla del Vallès 1720, fou nomenat bisbe de Vic 1708 pel rei arxiduc Carles III Conservà la diòcesi després de la victòria filipista, però el 1717 en fou desposseït Un altre germà, Galderic Sentjust-Pagès i de Paixau Barcelona 1657 — s XVIII, frare, fou abat del monestir de Camprodon Per les seves simpaties…