Resultats de la cerca
Es mostren 320 resultats
Manuel
El campanar de Manuel
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, al límit amb la Costera (a través d’una línia de turons), a la vall baixa del riu d’Albaida, que travessa el terme en direcció SE-NW.
El sector septentrional forma part de la plana alluvial del Xúquer El territori no conreat un 25% del total és ocupat en gran part per matollar L’agricultura, gairebé tota de regadiu, llevat d’uns bancals de garrofers i oliveres, s’estén a les vores del riu d’Albaida i a la plana alluvial i aprofita l’aigua de la séquia comuna de l’Énova i també de pous és dedicada en bona part a tarongerars, i la resta a arrossars, hortalisses i blat de moro Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura magatzems de taronges El poble 2 529 h agl 2006 maniuelencs o maniuelers 47 m alt és a la…
les Setenes
Zona de regadiu del municipi de Canals (Costera), a l’antiga horta Major, a l’W de la vila, regada per la séquia de les Setenes, que pren l’aigua del riu dels Sants.
Miralbó
Enclavament
Enclavament (0,029 km2) del municipi de Llocnou d’en Fenollet (Costera), situat dins el terme de Xàtiva, a la dreta del riu d’Albaida, a l’W de la muntanya del Puig.
Era lloc de moriscs 8 focs el 1609 i depenia de la Torre d’en Lloris
la Torre d’en Lloris
Poble
Poble del municipi de Xàtiva (Costera), al N del terme, al límit amb el de l’Énova (Ribera Alta), a la dreta del riu d’Albaida, prop de la confluència amb el de Barxeta.
Les seves terres són regades amb la séquia de la Torre d’en Lloris El 1535 fou desmembrat de Xàtiva i s’hi erigí una parròquia Santa Maria, amb Miralbò com a annex L’església parroquial és dedicada actualment al Roser Antic lloc de moriscs 42 focs el 1609, en fou el darrer senyor el duc d’Almodóvar Fou agregat al municipi de Xàtiva el 1857
serra d’Eixea
Serra
Sector de la serra Grossa, al límit entre la Costera (vall de Montesa) i la Vall d’Albaida (Aielo de Malferit), entre el coll de l’estret d’Aielo i el port de l’Olleria.
Culmina a 727 m alt
serra Grossa
Serra
Alineació muntanyosa que separa la Costera de la Vall d’Albaida; pertany al sistema prebètic valencià i és constituïda per un llarg anticlinori que segueix paral·lelament la vall del riu Cànyoles en direcció SW-NE.
Culmina 893 m alt al seu sector central Figueroles És constituïda per calcàries i margues cretàcies amb intercalacions del Triàsic guix i manifestacions d’un carst avançat El riu d’Albaida talla la serra de sud a nord per l’estret de les Aigües de Bellús i aquesta continua, amb els noms de serra de la Solana i de Requena, fins a la serra de Buixcarró i a la Puigmola
paperera de Sant Jordi
Fàbrica de paper i sector industrial del municipi de Xàtiva (Costera), al voltant de la qual s’ha format un barri (5 h [1981]), al N de la ciutat, a la dreta del riu Cànyoles.
Mollà
Antiga caseria
Antiga caseria i alqueria del municipi de Xàtiva (Costera), situada al racó de Mollà, petit enclavament (0,75 ha) a la dreta del riu d’Albaida, entre els termes del Genovés i Llocnou d’en Fenollet.
Depenia de la Torre de Lloris
Aiacor
Poble
Poble (aiacorins; 155 m alt.) del municipi de Canals (Costera), situat a l’esquerra del riu Cànyoles (anomenat aquí la rambla de Montesa), en una plana regada per les séquies de la Llosa i de Ranes.
Antiga alqueria musulmana, tenia el 1609, any de l’expulsió dels moriscs, 63 focs de cristians nous Fins al 1879 constituí un municipi La seva parròquia Sant Jaume fou creada al segle XVI fins aleshores pertanyia a la collegiata de Xàtiva i, fins el començament del segle XX, tingué annexa la de la Torre de Cerdà L’actual església fou construïda el 1760
Carraixet
Caseria
Caseria del municipi de Xàtiva (Costera), al nord de la ciutat, a l’esquerra del riu d’Albaida, prop de la seva confluència amb el Cànyoles, on hi ha el turó de Carraixet
, envoltat d’horta.