Resultats de la cerca
Es mostren 878 resultats
Josep Grahit i Grau
Literatura
Periodisme
Història del dret
Advocat, escriptor i periodista.
Fill dde l’historiador Emili Grahit Fou secretari de la comissió provincial de monuments de Barcelona i membre corresponent de l’Academia de la Historia Collaborà amb temes literaris i històrics al “Diari de Girona” i altres publicacions comarcals, i amb temes musicals i sardanístics en la revista Scherzando 1906-35 Entre les seves obres cal esmentar Gerundianes 1910, Recull sardanístic 1916, Errors populars 1922, Les campanes de Girona 1926, Una consueta de la catedral de Girona 1947 i La última guerra carlista en Gerona y su provincia 1956
Aleix Renyé
Literatura catalana
Periodista, poeta, novel·lista i actor.
Formà part del collectiu perpinyanès Emili Xatard És el fundador de la revista satírica El Fiçó i collabora al Punt Catalunya-Nord Es mou entre la poesia, la narració i el periodisme També és autor de lletres de cançons Publicà tres reculls de narracions breus Xipotades 1995, Tot allò de viu que mai no ha viscut 2001, L’enivrement des senteurs, le charme bucolique, l’éventail des couleurs i altres històries imprescindibles 2004, i quatre reculls de poesia Quotidianitats 1992, Deport al cau 1993, Nou codi de la ruta 1994 i Boirines de Mesell 1997
Julià Clapera Roca
Esport general
Dirigent esportiu.
El 1906 fundà el Club Espanyol de Jiu-Jitsu, en el qual es practicava també l’esgrima i la boxa El 1909 collaborà en la refundació de l’Espanyol, en fusionar el seu club amb l’equip de futbol capitanejat pel seu cosí Emili Sampere, l’X Sporting Club, i es constituí el Club Deportivo Español, que presidí uns mesos L’Espanyol tenia, per tant, un equip de futbol, seccions d’esgrima, boxa i jujutsu i una de recreativa dedicada al teatre Els anys quaranta formà part de la directiva del club, del qual era el soci número 1
Moritz Willkomm
Botànica
Botànic alemany.
Estudià medicina i ciències naturals a Leipzig Viatjà repetidament per la península Ibèrica i també per les Balears 1873 És autor de Zwei Jahre im Spanien und Portugal , 1847-49 Prodromus Florae Hispanicae 1861-80, en collaboració amb JLange, que és encara avui el recull florístic peninsular més complet Illustrationes florae Hispaniae Insularumque Balearium 1891-92, un suplement al Prodromus 1893 i, pòstumament, Grunzuge der Pflanzenverbreitung auf der iberischen Halbinsel ‘La distribució geogràfica de les plantes a la península Ibèrica’, 1896, que influí poderosament la geobotànica ibèrica…
la Balanguera
Folklore
Dansa i ball
Música
Nom que havia estat donat a Mallorca a la Bolangera, personatge popular femení, conservat en la denominació d’un ball rodó infantil, cantat, de ritme molt mogut: el ball de la Balanguera.
Joan Alcover , en el seu poema La Balanguera, transformà el personatge de la cançó mallorquina en una mena de parca que fila el fil de la vida Amadeu Vives musicà aquest poema, que glossava els dos primers versos de la cançó, i que esdevingué, a partir de les interpretacions de l’Orfeó Català i d’Emili Vendrell, una cançó popular a tots els Països Catalans Identificat el personatge amb la pàtria, aquest cant ha estat adoptat com a himne patriòtic en moments que no ha estat possible de cantar-ne de més explícits El 1996 fou declarat himne oficial de Mallorca
Ramon Sarsanedas i Oriol
Lacador.
Del 1961 al 1975 fou professor de laca a l’Escola Massana segons les tècniques tradicionals japoneses Féu exposicions personals a les galeries Arenyas 1925, Syra 1927 i a la Sala Parés 1932 Collaborà amb els escultors Granyer i AFerrant i amb els pintors Galí, Camps i Ribera, JCapdevila i EGrau i Sala El seu gran paravent La creació amb dibuix de FGalí obtingué la medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, on figurava al pavelló d’Artistes Reunits Entre les seves altres peces majors cal esmentar el paravent El circ , amb dibuix d’Emili Grau Sala 1940
Josep Lluís Aguirre i Sirera
Historiografia catalana
Escriptor i investigador de la literatura espanyola, especialment del Siglo de Oro.
Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, i catedràtic de literatura espanyola a l’Escola Universitària de la Universitat Jaume I La seva tesi doctoral, dirigida per Emili Giralt, tractà de la Demografía sanitaria a Castellón de la Plana 1973 Ha publicat diversos articles sobre aquest tema, entre els quals “Francisco Gavaldà y su memoria sobre la peste” Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura , 1971, “La demografía sanitaria de Castellón en el decenio 1843-1852” Actas del III Congreso Nacional de Medicina , 1971, “Terminología médica” Primer…
Unitat d’Aran-Partit Nacionaliste Aranés
Partit polític
Partit fundat a Viella el 1980 amb el propòsit de recuperar les institucions araneses de govern (Consell General i Síndic).
Té el seu origen en l’associació de veïns Es Terçons Es defineix com a nacionalista i progressista i defensor de la personalitat aranesa En les eleccions autonòmiques de 1984 obtingué 787 vots en les del Consell General d’Aran de 1991 obtingué 1478 vots 38,7% en les de 1995, 1305 vots 30,4% i en les de 1999, concorregué en coalició amb Gent d’Aran i el Partit dels Socialistes de Catalunya en el marc de la federació Progrés Municipal de Catalunya Obtingué 1311 vots 28,6% Els dirigents són Joan Nart president, Emili Medan secretari general i Francesc Boya secretari d’organització
Esquerra Republicana Balear
Política
Grup polític de les Balears constituït per l’abril del 1934 mitjançant la fusió del Partit Republicà Radical, el Socialista Independent i l’Acció Republicana de Mallorca.
La unió fou facilitada per la formació, a Espanya, d' Izquierda Republicana , i aviat tingué l’adscripció dels grups d’aquesta de Menorca i Eivissa Els dirigents principals foren Bernat Jofre, Francesc Carreras, Manuel Cirer, president honorari, i Emili Darder Adoptà un fort caràcter regionalista, i tingué com a principal objectiu “la llibertat de les Illes Balears, organitzades políticament en règim autonòmic, liberal, democràtic, republicà i de justícia social” Publicà el setmanari “República” i el diari “Antorxa” 1936 Durant la guerra civil, aquest grup edità a Barcelona el…
Francesc Fontanals i Mateu
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Teatre
Dibuixant, pintor, escenògraf i decorador.
Estudià a Llotja Barcelona i s’inicià en treballs pictòrics amb el seu germà Manuel Viatjà a París, Nova York, Itàlia i Mèxic Féu dibuixos d’humor en el Virolet amb el pseudònim de Soka , El Be Negre Oka i Destino Jip , i també estilografia 1942, grafisme obtingut gratant la coberta negra de la cartolina, procediment que alternava amb el paisatge a l’oli, i encara projectes de mobles i interiorisme Foren molt reeixides les obres escenogràfiques per a JMde Sagarra, per a les revistes vieneses de Kaps i Joham, en collaboració amb Emili Ferrer, i per a diverses companyies…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina