Resultats de la cerca
Es mostren 427 resultats
Claudio Sartori
Música
Musicòleg i bibliògraf italià.
Estudià música al Conservatori de Pavia i filosofia i lletres a les universitats de Pavia i Estrasburg Fou bibliotecari assistent al Conservatori de Bolonya 1938-42 i professor de literatura italiana en aquest mateix centre 1943 i també al Conservatori de Milà 1967 Destacat bibliògraf en la línia de R Eitner i A Einstein, concebia la bibliografia com un mitjà per a aprofundir el coneixement de la música Obtingué una gran reputació amb Bibliografia della musica strumentale italiana stampata in Italia fino al 1700 vol I Florència, 1952 vol II Florència, 1968, una obra de referència…
Gérard Frémy
Música
Pianista francès.
Obtingué el primer premi del Conservatori de Música de París quan era alumne d’Yves Nat, a setze anys, i gràcies a Marcel Dupré i l’Associació Francesa d’Acció Artística anà a estudiar tres anys al Conservatori de Música de Moscou a la classe de Genrikh Neuhaus, del qual esdevingué assistent Durant aquells anys realitzà una quarantena de concerts per tot el país i nombrosos enregistraments a la ràdio estatal A partir del 1965 participà en els festivals més importants dels Estats Units i d’Europa Fou guardonat per la Fundació de la Vocació de França i es convertí en el solista de conjunts com…
tractat de Rastatt
Història
Tractat de pau signat a la ciutat homònima el 6 de març de 1714, com a complement del tractat d'Utrecht
.
Fou establert entre el príncep Eugeni de Savoia-Soissons, per part de l’emperador Carles VI , i el mariscal duc de Villars, plenipotenciari de Lluís XIV de França L’emperador —que no havia volgut intervenir en el tractat d’Utrecht— rebia definitivament les possessions europees detingudes fins aleshores per Felip V de Castella Flandes, Sardenya que a Utrecht havia estat atribuïda a Maximilià II Manuel de Baviera, Nàpols, Milà i els presidis de Toscana França conservaria Alsàcia amb Estrasburg i les places que Carles VI li havia arrabassat a la dreta del Rin, i hom restituïa les…
Ermold el Negre
Literatura
Escriptor aquità.
Clergue o monjo, acompanyà Pipí I en la campanya de Bretanya el 824 L’emperador Lluís el considerà responsable de les seves dificultats amb Pipí i l’exilià a Estrasburg, on fou ben acollit pel bisbe Bernold Allà escriví entre el 826 i el 828, per obtenir el perdó, un poema llatí en dístics, imitant Homer, Virgili i Ovidi, sobre la vida i els fets de Lluís el Piadós durant el període 781-826, que conté, malgrat la intenció panegírica i propiciativa, una informació valuosa sobre fets de la història catalana, i especialment sobre la presa de Barcelona el 801 i la desgràcia del comte…
Joan de Dalmau i Mommertz
Astronàutica
Enginyer d’origen català.
Enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya 1981 i diplomat en estudis de l’espai per la International Space University d’Estrasburg 1989 Iniciat com a enginyer de vendes d’exportació, el 1985 ingressà a l’ Agència Espacial Europea ESA, assignat a la base espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa, on participà en els llançaments de l’ Ariane 4 i l’ Ariane 5 , i fou assessor de diferents programes de recerca i desenvolupament aeroespacial en diversos països Ha treballat al Centre National d’Études Spatiales CNES i a la Universitat Internacional de l’Espai ISU…
Jean-Baptiste Pigalle

Jean-Baptiste Pigalle en un retrat realitzat el 1770 per Marie-Suzanne Roslin
Escultura
Escultor francès.
Anà a Itàlia 1736-39, on féu el Mercuri lligant-se la sandàlia Musée du Louvre per presentar-se a l’Académie 1744 Per encàrrec de Lluís XV en féu una rèplica, que, juntament amb Venus confiant un missatge a Mercuri 1748, fou enviada a Frederic II actualment ambdós als Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz de Berlín Entre el 1750 i el 1758 treballà per a Mme de Pompadour a Choisy-le-Roi i a Sèvres, i féu gracioses escultures que són retrats idealitzats de la favorita, com el grup de l' Amor i l' Amistat 1758, ambdues al Musée du Louvre Però les seves obres mestres, d’un perfecte…
Jacques Santer
Política
Polític luxemburguès.
Graduat en lleis a Estrasburg i a l’Institut d’Études Politiques de París, el 1961 entrà a l’administració de l’estat Secretari general 1972-74 i president 1974-82 del partit socialcristià, en 1972-74 fou secretari d’estat per als afers culturals El 1984 fou elegit primer ministre, càrrec en el qual fou reelegit el 1989 Diputat al Parlament Europeu des del 1975, en fou vicepresident 1975-77 i president del grup democratacristià 1987-89 Del 1994 al 1999 fou president de la Comissió Europea Assumí aquest càrrec en un moment clau de la UE, ja que l’any 1996 tingué lloc la revisió del Tractat de…
Blanca Selva i Henry

Blanca Selva i Henry
© Fototeca.cat
Educació
Música
Pianista, pedagoga i musicòloga.
El seu pare era català del Conflent Estudià al conservatori de París 1893-95 i amb Vincent d’Indy a la Schola Cantorum, on fou professora de piano 1901-21 Professà també als conservatoris d’Estrasburg i de Praga Al voltant del 1922 s’establí a Catalunya, on residí fins el 1937 Impulsà l’Acadèmia de Música de Barcelona i des del 1927 collaborà estretament amb l’Associació Obrera de Concerts de Barcelona com a pianista i conferenciant, i quan, el 1934, l’Obrera organitzà el seu ensenyament musical, aquest dugué el nom d’Estudis Musicals Blanca Selva Renovà la tècnica pianística i…
Raimund Abraham
Arquitectura
Arquitecte i professor austríac.
Estudià a la Universitat de Tecnologia de Graz i el 1964 emigrà als EUA Des del 1971 és professor a la Cooper Union i al Pratt Institute de Nova York Desenvolupà la docència a Harvard i Yale i en altres universitats de Londres, Los Angeles i Estrasburg La seva activitat acadèmica li permeté dedicar-se a l’arquitectura dibuixada i a l’expressió gràfica d’estructures arquetípiques sovint incloses en l’àmbit de l’arquitectura radical Malgrat la dimensió teòrica i ideològica de la seva feina, en destaquen algunes obres construïdes, com ara l’edifici de l’IBA de Berlín 1980-85 i l’…
Esbart Dansaire de Manresa
Dansa i ball
Folklore
Grup de dansa catalana fundat el 1909 a Manresa.
Actualment forma part de l’Agrupació Cultural del Bages Un dels esbarts més antics de Catalunya, des dels anys cinquanta du a terme una tasca de difusió tant de danses populars com de creació pròpia amb muntatges coreogràfics Ha presentat, entre altres, els espectacles Ball de Bombers 1954, Suit Mallorquina 1956, La Presó de Lleida 1969, Nit de Sant Joan 1986, Festa a ses Illes 1987, Festa de Mar 1993, l’Avalot 1999, Poemes en Clau de Dansa 2002, Camins per al record 2003, Gloses del Cançoner 2004 i Aires 2005 i ha actuat en festivals folklòrics diversos, entre els quals les Diades de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina