Resultats de la cerca
Es mostren 626 resultats
coreopsis
Botànica
Nom de diverses herbes anuals del gènere Coreopsis, de la família de les compostes, originàries de l’Amèrica del Nord, sovint conreades com a ornamentals en vorades i en tests.
ortiga
Ortiga gran
© MC
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les urticàcies, amb pèls urticants, de fulles oposades, lobulades o dentades, de flors unisexuals tetràmeres i de fruits en aqueni.
Són plantes nitròfiles que creixen en runes, solars, vora corrals i cases de pagès, etc L’ ortiga balera o de pilotes U pilulifera , perenne i dioica, té les flors femenines reunides en glomèruls esfèrics llargament pedunculats L’ ortiga gran U dioica , perenne i dioica, fa de 30 a 150 cm d’alçària És la que exigeix més humitat Aspecte d’una ortiga petita © Fototecacat L’ ortiga petita U urens , anual i monoica, ateny de 10 a 60 cm d’alçària
silene
Botànica
Gènere d’herbes o mates, de la família de les cariofil·làcies, amb fulles enteres i oposades, amb flors pentàmeres, arranjades en cimes, i amb fruits en càpsula de dehiscència dental.
Comprèn unes 250 espècies pròpies del regne holàrtic La silene mosquera Smuscipula és anual, fa de 20 a 40 cm, és glabra i víscida i té fulles ovals o linears, flors vermelloses, disposades en dicasi, i càpsules oblongues Creix en costers secs i en boscs clars, a la regió mediterrània occidental
salvínia
Botànica
Gènere d’herbes anuals, de la família de les salviniàcies, aquàtiques, papil·loses, de fulles flotants ovals i de fulles submergides radiciformes, i d’esporocarps esfèrics, amb microsporangis o amb megasporangis.
L’única espècie europea és Snatans
miosotis
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les boraginàcies, lleugerament peloses, de fulles simples enteres, de flors generalment blaves, agrupades en cimes, i de fruits en tetraqueni.
euforbiàcies
Botànica
Família de l’ordre de les tricoccals integrada per unes 8.000 espècies d’arbres, arbusts o herbes d’hàbit molt divers i sovint amb làtex, esteses per tot el món.
Tenen fulles simples, flors unisexuals, generalment disposades en inflorescències complexes, i fruits sovint en càpsula trilocular Euforbiàcies més destacades Chrozophora tinctoria tornassol Codiaeum variegatum cròton Euphorbia sp eufòrbia , lleteresa, lletera, lleterola Euohorbia characias lleteresa xera Euphorbia dendroides lleterassa Euphorbia lathyris cagamuja Hevea brasiliensis hevea Manihot glaziovii maniot Manihot utilissima mandioca Mercurialis sp mercurial , malcoratge Mercurialis annua melcoratge Mercurialis perennis melcoratge de bosc Ricinus communis ricí
santnectari
Santnectari o formatge de Sant Nectari
© Francine Sautret
Alimentació
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada i textura suau, madurat durant un període de vuit setmanes, amb aroma d’herbes, originari de la vila occitana de Sant Nectari.
zostera
Botànica
Gènere d’herbes perennes aquàtiques, submergides, de la família de les potamogetonàcies, de fulles dístiques i linears, de flors unisexuals, aclamídies, hidrògames, agrupades en espàdixs, i de fruits generalment en núcula.
Comprèn unes 6 espècies, que habiten aigües marines somes
arenària
arenària ( Arenaria serpyllifolia )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’herbes petites i primes, anuals o perennes, de la família de les cariofil·làcies, amb flors blanques, agrupades en cimes o glomèruls, que solen viure en llocs oberts, pradells, etc.
cautxú
Recollida de làtex per sagnia de l’hevea
© Fototeca.cat
Química
Elastòmer extret del làtex de diverses plantes (arbres, lianes o herbes) generalment pròpies de la zona intertropical, de les quals l’única que té importància industrial és l’hevea (Hevea brasiliensis).
El làtex és constituït per una suspensió colloidal de cautxú en medi aquós, amb partícules a la ratlla de 05μm que coagula en medi àcid El cautxú és un polímer de l’isoprè o 2-metilbutadiè, amb llargues molècules filiformes, constituïdes per l’agrupament en posició cis de 3000 a 4000 grups isoprè, d’un pes molecular mitjà a la ratlla de 200000 a 300000 Presenta les reaccions d’addició pròpies dels dobles enllaços La molècula es trenca per oxidació bo i iniciant un procés de degradació el primer resultat del qual és un augment de plasticitat, que és total quan ha fixat l’1% d’oxigen, amb la…