Resultats de la cerca

Fins a 30000 persones, segons l’entitat organitzadora Acció Cultural del País Valencià ACPV, prenen part en la manifestació del Vint-i-cinc d’Abril, també anomenat Dia de les Corts Valencianes, i que commemora la derrota d’Almansa 1707 El lema de la manifestació és "Ja n’hi ha prou Per un finançament just" i reivindica un increment del finançament i de les inversions per al País Valencià al pressupost de l’Estat espanyol

Nomenat governador interí d’Hispaniola pel descobridor quan aquest anà a explorar l’illa de Cuba 1494, el 1495 tornà a Castella, i posteriorment 1496 substituí el seu germà Bartomeu en el comandament de La Isabela Durant l’absència de Cristòfor exercí el càrrec de governador de Santo Domingo 1500, i es negà a transferir-lo al tot just nomenat Bobadilla Juntament amb els seus germans, fou empresonat i enviat a Castella

Fou nen de cor de la capella del Collegi de Corpus Christi, a València, i estudià piano amb Just Fuster Amplià estudis als conservatoris de Madrid i París amb Malthius i fou professor de piano del de València Autor de sarsueles, com La cruz del huérfano, El hermanito Juan i El taumaturgo de Nápoles Escriví peces per a piano de caràcter romàntic balades, estudis, nocturns i masurques, i obres per a l’ensenyament del piano

A Barcelona fou organista de Sant Just 1864, de Santa Clara 1872 i de Sant Jaume 1887 Compongué una gran quantitat de música d’església misses, motets, salves, Càntics religiosos pel poble , amb lletra de Jacint Verdaguer A Montserrat , himne del millenari, el 1888 etc, música vocal, de cambra i per a piano, i sardanes Harmonitzà moltes cançons tradicionals catalanes recollides per ell i per Francesc Pelagi Briz a Cançons de la terra 1866-77

Obtingué el títol el 1970 a l’ETSAB Rebé el premi Ciutat de Barcelona l’any 1999 pel Jardí Botànic de Montjuïc, iniciat el 1989 amb Josep Lluís Canosa i Elisabeth Figueras En les primeres realitzacions es feren palesos els trets mediterranis i la influència coderchiana que caracteritzen la seva extensa obra És el cas dels diversos edificis construïts a l’Estartit, com l’edifici El Port 1979 i l’edifici Garbí 1987-88, el Guix de la Meda 1984 i la casa Molinet 1986-88 o el Club Nàutic 1988-91 Destaquen també els grans projectes realitzats a Barcelona amb motiu de la celebració dels Jocs…

De l’antiga església de Sant Julià, que era situada a mitja falda de la muntanya de Montjuïc, prop del vell fossar dels jueus, hi ha esment documental des del segle X Una de les primeres referències data de l’any 986, en una escriptura on s’esmenta l’“ ecclesia sancti Juliani sita in monte jvdaico ” i poc temps després, el 995, es torna a esmentar en el testament sagramental del bisbe Vives de Barcelona, el qual llegà a l’església de Sant Julià un alou situat vora el riu Llobregat, que havia pertangut al clergue Orús Sant Julià de Montjuïc figura entre les deu parròquies del territori de…

Xutador i linebacker format durant una temporada a Texas, destacà al principi dels anys noranta als Trons de Sant Just Desvern El 1992 fou seleccionat pels Barcelona Dragons per jugar la Lliga Mundial en substitució del lesionat Xisco Martos L’any següent tornà al seu equip anterior, però s’integrà de nou a la disciplina dels Dragons l’any 1995, on jugà dues temporades Fou un dels pocs jugadors catalans que formà part de l’equip

Hi ha restes de l’antiga església parroquial Sant Just, del segle XI, i del castell de Falç , els senyors del qual eran castlans de Ribagorça Arnau Mir de Tost el llegà 1071 a la seva filla Letgarda i al seu net Guerau Als segles XI i XII hi havia a l’església una comunitat de canonges regulars, regida per un abat, però el 1161 el bisbe de Lleida subordinà l’església al prior de Roda

Excavà en diversos poblats ibèrics dels voltants de Barcelona i s’especialitzà en l’estudi de les importacions de ceràmica romana republicana de vernís negre, coneguda amb el nom de campaniana Entre les seves publicacions destaquen La cerámica barnizada de negro del poblado ilergete del Tossal de les Tenalles de Sidamunt Lérida 1965, La necrópolis ibérica de Cabrera de Mar 1970 i La Penya del Moro a Sant Just Desvern Barcelona 1975, en collaboració amb EMorral i ESanmartí

El 1850 entrà, a Ripoll, a l’institut tot just fundat de terciàries caputxines de la Divina Pastora, del qual fou la primera superiora però l’abandonà, el 1872, per fundar el seu Passà la resta de la seva vida a Madrid i a Fuencarral, estenent el seu institut El 1949 fou iniciat, a Madrid, el procés diocesà per a la seva beatificació, que el 1963 passà a Roma El 1996 fou beatificada per Joan Pau II