Resultats de la cerca
Es mostren 1977 resultats
Seduli
Literatura
Poeta llatí cristià.
Fou sacerdot i, potser, bisbe Escriví un Paschale carmen , en hexàmetres, de poc valor poètic, que amplià en un Opus Paschale , en prosa rítmica Hi tracta els fets més importants de l’Antic Testament i de la vida i passió de Jesús Coneixedor i imitador dels principals poetes llatins de l’època imperial, és autor de l’himne A solis ortus cardine , integrat a la litúrgia llatina
Joan Santacana i Armengol
Teatre
Actor.
Deixeble d’Enric Borràs Es dedicà a papers tràgics i de grand-guignol Treballà en català i en castellà, a la península i a l’Amèrica Llatina Interpretà dos dels seus èxits més destacats — L’idiota i El místic 1926— al cinema, dirigit per Joan Andreu El 1968 li fou retut un gran homenatge al Teatre Romea de Barcelona, escenari d’importants èxits seus Residí a Madrid
Eulàlia Rodon i Binué
Lingüística i sociolingüística
Llatinista.
Catedràtica de filologia llatina i de llengua i literatura llatines a la Universitat de Saragossa El 1961 obtingué el premi Menéndez Pidal de l’Academia Española per la seva obra El lenguaje técnico del feudalismo en el siglo XI en Cataluña 1957 Representà oficialment l’Estat espanyol en diversos congressos internacionals Autora de nombroses publicacions sobre llatí medieval, lingüística general i filologia clàssica i moderna
Pierre Alexandre Vignon
Arquitectura
Arquitecte francès.
El 1806 li fou encarregada la transformació de l’església de la Madeleine, de París començada el 1764, durant l’època de Lluís XVI en temple de la Glòria Hi treballà fins a la mort, i la convertí en un temple de creu llatina, amb cúpula a l’interior, però amb frontó a la façana i pòrtics amb columnes, a la manera dels temples grecs
Árpád Szenes
Pintura
Pintor hongarès, naturalitzat francès.
Anà a París 1925, on estudià amb FLéger a l’Académie Ranson, bé que fins el 1928 no conreà professionalment la pintura Durant la Segona Guerra Mundial anà a l’Amèrica Llatina, on a l’illa d’El Gobernador realitzà un mural per a l’ajuntament 1946 Conreà la pintura abstracta 1932-47, bé que posteriorment tornà a un cert figurativisme El delta 1961
Ildefons de Coloma i de Melo
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1599-1603).
Fill de Joan de Coloma i de Cardona, estudià a la Universitat de València i fou canonge magistral de Sevilla Essent bisbe de Barcelona establí el primer convent de caputxines, féu construir el nou sepulcre de sant Oleguer i féu pintar el retrat dels bisbes barcelonins per ornar el palau episcopal Conreà la poesia llatina Ocupà posteriorment la seu de Cartagena, i morí sense béns
Aule Corneli Cels
Literatura
Escriptor romà.
És autor de De artibus , obra en la qual recollí enciclopèdicament els coneixements del seu temps El sisè llibre, De arte medica , és l’únic conservat totalment Fou el primer text mèdic donat a la impremta Florència, 1478 i tingué una influència extraordinària en la medicina dels segles següents Constitueix l’aportació mèdica més important — exceptuant l’obra de Galè — de la cultura llatina
Gregori X
Cristianisme
Nom que adoptà Tebaldo Visconti en esdevenir papa (1271-76).
Reuní el concili II de Lió 1274, al qual assistí el rei Jaume I, per unificar les esglésies grega i llatina —cosa que no reeixí per qüestions polítiques—, per emprendre una croada i per reformar els costums del clergat i del laïcat Intentà de pacificar les lluites de güelfs i gibellins, però la mort el sobtà sense haver obtingut gaire èxit en les seves empreses
la Móra

Primer pla de l’església de Sant Cebrià de la Mora (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), situat al sector septentrional del pla de la Calma.
Edifici romànic del segle XII, d’una nau amb absis llis, de pedra rogenca, a la qual es van afegir vers el 1580 dues capelles laterals que li donen ara una planta de creu llatina El 1722 es construí la nova portalada de ponent i vers el 1799 s'aixecà un campanar, semblant a les torres de defensa de les antigues masies És esmentada per primera vegada el 1099
Ariccia
Ciutat
Població de la província de Roma, al Laci, Itàlia, situada als monts Albans.
L’antiga Aricia fou seu del santuari federal de la Lliga Llatina, dedicat a Diana Passà a poder de Roma el 338 aC Bona part del material procedent de les excavacions de l’antiga població —estàtues, baixos relleus, àmfores, inscripcions, etc— fou traslladat a Mallorca pel cardenal Antoni Despuig i Dameto i installat a la seva residència de Raixa Actualment és conservat al museu del castell de Bellver de Palma Mallorca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina