Resultats de la cerca
Es mostren 542 resultats
Balenyà

Aspecte de la plaça d’Espanya dels Hostalets de Balenyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Limita al N amb el terme de Tona i amb l’enclavament de Torrellebreta del terme de Malla, a l’E amb Seva, el Brull i l’enclavament de Seva, al S amb Centelles, al SW amb el terme vallesà de Castellcir i a l’W amb Collsuspina El terme, que assoleix les màximes altituds a les terres de ponent, al serrat de Castellà 1 017 m, és una plana paleozoica d’uns 500 m d’altitud mitjana, i és drenat pel torrent de la Font, al sector septentrional, i el del Soler, que ressegueix part del límit occidental amb Collsuspina, el qual vessa les seves aigües a la riera de Castellcir, ja…
Esglésies del Vallès Oriental anteriors al 1300
Art romànic
Mapa del Vallès Oriental amb la senyalització de totes les esglésies anteriors al 1300 de les quals es tenen notícies A Pladevall Aiguafreda Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt Sant Salvador de l’Avencó Sant Miquel de Canyelles L’Ametlla del Vallès Sant Genís de l’Ametlla Sant Nicolau Bigues i Riells Sant Pere de Bigues Sant Miquel del Fai Sant Martí del Fai Sant Mateu de Montbui Sant Vicenç de Riells Sant Bartomeu de Montràs o de les Vespes Mare de Déu del Villar Santa Maria de la Creu Caldes de Montbui Santa Maria de Caldes Sant Martí Sant Miquel de Baduell o de Martres Sant Pere Sant Bartomeu…
Llull

Armes dels Llull
Llinatge de ciutadans honrats i cavallers barcelonins testimoniat des de mitjan segle XIII entre la classe dirigent del municipi.
El 1248 un Ramon Llull es casà amb Elisabet de Malla Un Bernat Llull mort el 1348, fill de Berenguera, fou el primer ardiaca de Santa Maria del Mar on fundà la capella del Santíssim Cos de Crist, canonge i vicari general de Barcelona Foren consellers en cap Guillem Llull 1306, 1320, Joan Llull 1467, Joan Llull 1489 i Joan Llull 1508 Llur fortuna era considerable rendes, cases i terres, la torre d’Horta, les vinyes de Montjuïc, etc Establerts a la Vilanova de la Mar, donaren nom al pla d’en Llull ara, el Born, i llur sepulcre era a la capella de Santa Agnès de l’església del…
La innovació tecnològica en la indústria del gènere de punt
Antecedents Els inicis de la mecanització de la indústria del gènere de punt se situen a l’Anglaterra del final del segle XVI Als principals centres manufacturers anglesos de l’època, l’augment de la demanda del teixit de punt estava començant a esgotar el subministrament de teixidors manuals necessaris per a realitzar la producció Fou en aquest context que, a la localitat anglesa de Nottingham, William Lee inventà el 1589 el primer teler per a produir mitges de punt, que va tenir una influència decisiva en el futur de la indústria del gènere de punt La primera màquina d’agulla de bec o de…
Bibliografia
1359 – 1518 Abadal i de Vinyals, R d’ Pere el Cerimoniós i la decadència política de Catalunya , Edicions 62, Barcelona 1972 Actas de las Cortes Generales de la Corona de Aragón de 1362-1363 , recopilades i transcrites per JM Pons Guri, Ministerio de Cultura, Subdirección General de Archivos, Bibliotecas y Museos, Madrid 1982 Ainaud de Lasarte, J El Palau de la Generalitat de Catalunya , Generalitat de Catalunya, Barcelona 1988 Albert, R i Gassiot, J Parlaments a les Corts Catalanes , coll «Els Nostres Clàssics», 19-20, Editorial Barcino, Barcelona 1928 Alòs i de Dou, JM d’ La Casa de…
Confrides
Vista de Confrides
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, al límit amb el Comtat, en plena zona muntanyosa d’Alcoi, entre la Serrella (1 360 m alt., a la malla del Llop), al nord, i la serra d’Aitana (1 558 m), al sud.
Ambdues serres s’uneixen al port de Confrides 983 m, a l’extrem occidental del terme, on s’inicia, vers l’est, la vall de Confrides , capçalera del riu de Guadalest vers l’oest del port s’inicia la vall de Penàguila Més del 80% del territori és ocupat per alzinars, matollars i pasturatges, en part de propietat comunal L’agricultura és predominantment de secà cereals, ametllers, en expansió, olivera i garrofers El regadiu hortalisses i arbres fruiters, que aprofita l’aigua de fonts, es limita a unes desenes d’hectàrees Els darrers anys, la població ha experimentat una disminució important La…
arbre d’excèntriques
Indústria tèxtil
[tèxt] En les màquines rectilínies de recollida «Cotton» i en les rectilínies de teixit de punt per a ordit «Kette» i «Rachel», arbre longitudinal equipat d’excèntriques que determinen els moviments de formació de la malla i el dels elements auxiliars.
Famorca

Municipi
Municipi del Comtat, el més occidental de la vall de Seta, accidentat pels vessants meridionals de la serra d’Alfaro (1 165 m alt.), al nord, i pels septentrionals de la Serrella (Malla de Llop, 1 360 m alt.), al sud.
Travessa el terme d’est a oest el barranc de Famorca, afluent de capçalera del riu de Gorgos El 73% del territori és ocupat per pins i matollar La terra conreada ocupa el fons de la vall i els primers contraforts de les serres hi predomina absolutament el secà 270 ha, dedicat especialment als cereals, els ametllers, les oliveres i la vinya La ramaderia ovins i cabrum hi té una certa importància El poble 54 h 2006 famorquins 680 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és al fons de la vall L’església Sant Gaietà depèn de la parroquial de Fageca Lloc de moriscs 26 focs el 1602,…
Santa Llúcia de Mur (Guàrdia de Noguera)
Art romànic
Situació Aspecte de l’interior de la nau, de volta un xic apuntada, i amb el presbiteri rectangular obert per l’arc del desaparegut absis ECSA - JA Adell L’església de Santa Llúcia és al nucli de població de Santa Llúcia de Mur, situat sobre la pista que de Guàrdia de Mur puja cap al castell i la canònica de Mur JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG231628 Història El lloc de Santa Llúcia fou, originàriament, de jurisdicció dels senyors de Mur La seva església apareix documentada l’any 1094, en què els comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença, amb els seus fills Pere, Arnau i Bernat, donaren al…
La pesca
La pesca marina Els arts i els ormeigs són per als pescadors el recurs instrumental de què se serveixen per a capturar el peix De fet, són paranys destinats a explotar les debilitats o les limitacions del peix per a fugir, un cop sotmès a una adequada estratègia d’encalç o de seducció La pesca és la caça del peix, i les xarxes i els hams són les armes del pescador és lògic que les repassi acuradament, que s’esforci, en la calma dels molls, a reparar-ne tot desperfecte Antoni Agelet La captura o recollecció espontànies d’animals o plantes amb finalitat alimentària ha anat perdent importància a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina