Resultats de la cerca

Doctorat en història a Madrid, amplià estudis a Berlín Catedràtic de la Universitat de València 1940-50, ocupà després la càtedra d’història d’Amèrica precolombina de Madrid, on creà el Seminario Español de Indigenismo i el Seminario de Estudios Americanistas i fundà la “Revista Española de Antropología Americanista” 1961 És autor de nombroses obres científiques i de divulgació, com Historia del Mundo Antiguo 1941, Historia de la Cultura 1946, Historia de América 1947, Historia Universal 1946, Historia de España 1960, La idea colonial de Ponce de León 1961 i Sencilla Historia de Chinchero…

Fou metge a Tarragona, on destacà com a promotor d’activitats culturals El 1882 s’establí a Barcelona, on dirigí “La Ilustración Ibérica” 1882-1900 Collaboràen la publicació madrilenya “El Social” i a “Catalònia”, i fou crític d’art i codirector de La Vanguardia Escriví una quarantena d’estudis histò-rics, mèdics i tècnics, sovint signats Carlos de Mendoza , entre els quals Arte y artistas catalanes 1900, Historia de España y de las repúblicas latino-americanas 1915, en vint-i-cinc volums, i Metges literats catalans 1923 En castellà és també autor de novelles El grito de la Independencia ,…

Inicià els estudis de música amb el seu pare i en la banda municipal d’Ontinyent, poble on visqué des de petit També estudià amb Emilio Vega a València i als conservatoris de València i Madrid S’installà en aquesta darrera ciutat i s’hi especialitzà en el gènere líric Treballà habitualment amb el compositor gallec Reveriano Soutullo, i d’aquesta collaboració sorgiren sarsueles com La leyenda del beso 1924, La del soto del Parral 1927 i El último romántico 1928 És autor també de les sarsueles Las vírgenes paganas , El Versalles madrileño , Guitarras y bandurrias , La guillotina , La Venus de…

Començà jugant a futbol, però l’abandonà a causa d’una greu lesió Al principi dels anys seixanta aconseguí el títol d’entrenador i dirigí, entre d’altres, el Club Esportiu Europa En l’àmbit periodístic, s’inicià a Ràdio Nacional d’Espanya i al diari esportiu Dicen , del qual fou un destacat articulista durant els anys seixanta i setanta Al final dels setanta també treballà a 4-2-4 Especialitzat en futbol i tennis, posteriorment treballà a Mundo Deportivo , fou redactor en cap de la revista La veu del Club , del FC Barcelona, i redactor d’ El Periódico de Catalunya Fou director de diversos…

El 1930 es federà com a atleta, però destacà en qüestions d’organització i de promoció de l’atletisme Després de fer diverses tasques en el Club Júnior, fou nomenat secretari arxiver de la Federació Catalana d’Atletisme 1932, secretari general 1939 i president 1945-47 El 1948 passà a ser seleccionador estatal, i el 1950, vicepresident de la federació espanyola, càrrec que ocupà fins el 1962 Des del 1932 es dedicà també al periodisme esportiu, bàsicament escrivint sobre atletisme, a La Vanguardia , Mundo Deportivo , Solidaridad Nacional i la Revista Olímpica Acumulà l’arxiu més gran sobre…

El 1906 formà part del comitè fundacional de Mundo Deportivo , on treballà com a periodista especialitzat en ciclisme i motor L’any 1908 fou campió d’Espanya de motociclisme Impulsà la creació del Grup Esportiu, des d’on treballà a partir del 1910 per crear la Volta Ciclista a Catalunya Dirigí la primera edició de la Volta a Catalunya 1911 i les corresponents als anys 1912 i 1913 L’any 1913 s’establí a Sevilla El 1925 participà en la creació d’un club ciclista a Sevilla des d’on impulsà la primera edició de la Vuelta a Andalusia Simultàniament, exercí com a secretari de la Unió Velocipedista…

Titulat per la Universitat Autònoma de Barcelona, des del 1976 treballà, successivament, a  Catalunya Express , El Correo Catalán , El País i  El Mundo  primer subdirector de la delegació catalana, i collaborà en  El Periódico de Cataluña , L’Econòmic i, durant molts anys, en l’ Avui  El 2004 rebé el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de mitjans de comunicació en premsa escrita per la columna “Plaers de ma vida”, en aquest darrer diari Referència del periodisme cultural en la premsa de Barcelona i també especialista en política internacional, publicà assajos, com ara El último Dalí…

Treballà en La Prensa , Telexprés i Diari de Barcelona Fou director del Diari de Barcelona i Barcelona Deportiva Pioner en l’estudi i la difusió de la història del Reial Club Deportiu Espanyol RCDE, publicà Historia del Real Club Deportivo Español 1974 i Cien años de historia del RCD Espanyol de Barcelona 2000, i escriví l’himne del club Fou assessor personal de premsa de Joan Vilà Reyes, expresident del club espanyolista També exercí com a director de comunicació del RCDE durant els mandats dels presidents Manuel Meler, Antoni Baró i Francesc Perelló Formà part de la comissió del centenari…

Llicenciada en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona 1999, ha treballat a la ràdio, a la televisió, a la revista literària Quimera com a redactora en cap, al Diario de Mallorca i collabora en la secció de cultura a l’edició catalana d’ El Mundo El 2008 publicà la seva primera novella, Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys , a la qual seguiren  Egosurfing  2010, novella sobre el món de les xarxes socials amb la qual guanyà el premi Josep Pla, i Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes 2013 El 2018 guanyà el premi Anagrama de novella amb Les possessions , de…

Des del 1910 collaborà en diverses revistes, com Nuevo Mundo i La Esfera S'installà a París, i fou dissenyador al taller de Paul Poiret El 1920 ja féu els figurins de la revista Paris qui jazz per al casino de París, local per al qual treballà molt sovint La seva activitat es repartí entre París i Madrid, i fou un dels grans representants, amb Erté, del figurinisme decadentista i sumptuós de l’època de l’art-déco A la postguerra treballà també per als espectacles del teatre Mogador parisenc Actuà algunes vegades com a ballarí Puerto de Santa María , de César González-Ruano, a l’Studio…