Resultats de la cerca
Es mostren 680 resultats
Estatut d’Autonomia del País Valencià del 1982
Dret
Llei orgànica promulgada l’1 de juliol de 1982 i vigent fins el 2006 que atorgava al País Valencià un règim d’autonomia.
Durant els darrers temps del franquisme, les més diverses forces polítiques democràtiques avançaren posicions favorables a l’establiment d’un règim de màxima autonomia al País Valencià, immediat a l’arribada la democràcia Llavors i durant la transició aparegueren nombrosos projectes Els successius resultats electorals desfiguraren notablement les esperances inicials El 17 de març de 1978 fou publicat el decret que establia el règim preautonòmic el 8 d’octubre, nou partits signaren un compromís per a la “consecució del màxim grau d’autonomia dins del termini més breu que permetés la…
Joan Reventós i Carner
Joan Reventós i Carner
© Fototeca.cat
Política
Polític.
Fill de Manuel Reventós i Bordoy i net de Jaume Carner i Romeu Es llicencià en dret a Barcelona 1950, i a la universitat milità en el moviment catalanista juntament amb Pere Figuera i Jordi Pujol, entre d’altres i intervingué en la Primera antologia poètica universitària 1949 Havia format part del Grup Torras i Bages i de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya Ingressà en el Moviment Socialista de Catalunya 1950 i n'esdevingué un dels líders, com, després, de la Convergència Socialista de Catalunya Fou professor —expulsat— de les facultats de dret i d’econòmiques Detingut per la seva…
Àngel Ros i Domingo

Àngel Ros
Política
Polític.
Llicenciat en ciències físiques per la Universitat de Barcelona, doctor en informàtica per la Universitat Politècnica Madrid i màster en administració d’empreses per l’Institut d’Empresa de Madrid Fou cap dels serveis d’Informàtica de l’Ajuntament de Lleida, gerent del Centre Municipal d’Informàtica de l’Ajuntament de Madrid, coordinador dels Serveis d’Informació de l’Ajuntament de Barcelona i ocupà càrrecs directius a les empreses San Miguel i Coca-Cola Exercí també la docència universitària professor de física a la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida, d’enginyeria informàtica a…
Govern Balear
Organisme col·legiat que exerceix a les Illes Balears la funció executiva i la potestat reglamentària referent a les matèries concretades en l’estatut d’autonomia.
És format pel president, el vicepresident, si així pertoca, i els consellers, el nombre dels quals amb responsabilitat executiva no pot excedir de deu La seu és a Palma Juntament amb el Parlament de les Illes Balears i el president forma les institucions d’autogovern que estableixen l’ Estatut d’Autonomia del 1983 i l’ Estatut d’Autonomia del 2007 Des de les primeres eleccions fins al 1999 fou governat pel Partido Popular PP, fins el 1989 Alianza Popular El primer president balear fou Gabriel Cañellas i Fonts , el qual revalidà el càrrec en 1987, 1991 i 1995, any en què dimití i fou…
L’amnistia fiscal del Govern espanyol és declarada inconstitucional
El Tribunal Constitucional dona la raó al PSOE i declara inconstitucional l’amnistia fiscal aprovada pel Govern del PP al març del 2012 El recurs presentat pels socialistes considerava que el decret llei beneficiava els defraudadors, els quals podien regularitzar la seva situació fiscal pagant el 10% del valor dels béns aflorats per a rendes superiors a 100000 euros, mentre que els contribuents complidors en paguen el 43 % Entre d’altres, es van acollir a la llei membres de la família Pujol, l’extresorer del PP Luis Bárcenas, alts càrrecs del PP investigats en el "cas Púnica" i l…
L’absentisme parlamentari impedeix aprovar un pla contra els maltractaments
El Congrés dels Diputats aprova un projecte de llei per a introduir algunes reformes en el Codi Penal L’absència de diputats del PP i CiU, combinada amb l’abstenció del PSOE, CC i el Grup Mixt, impedeix la inclusió d’unes esmenes ja aprovades al Senat per a poder qualificar de delictiu l’exercici de violència física o psíquica sobre la parella o els fills i les situacions d’assetjament sexual El dia 29 la cambra torna a posar a votació les esmenes, que són aprovades gairebé per unanimitat, mentre els partits aprofiten el debat per a recriminar-se mútuament la situació viscuda…
El Parlament basc aprova una declaració contra la violència
PNB, EA, EH i IU-EB, els mateixos partits que van signar el Document de Lizarra, aproven al Parlament basc una declaració que defensa la validesa de continuar endavant el procés de pau en unes “condicions d’absència permanent de totes les expressions de violència” Tot i que és la primera declaració institucional contra la violència que té el suport d’EH i, per extensió, d’HB, els partits d’àmbit estatal PP i PSOE mantenen la seva crítica contra el que interpreten com un seguiment per part de PNB i EA dels postulats del nacionalisme radical i qualifiquen el document de decebedor i…
Francesc Julià i Perelló
Història
Republicà.
Després de figurar en el PSOE 1904-07, passà a encapçalar la Joventut Republicana Radical 1910-11 i fundà “La Voz del Pueblo” 1913-19 Fou un dels organitzadors del Partit Autònom d’Unió Republicana de Mallorca 1913, que pretengué de mantenir la conjunció republicanosocialista A partir del 1918 figurà en el directori del reconstituït Partit Republicà Federal, i en fou president en 1930-31 De la comissió gestora de la diputació abril-juny del 1931, fou diputat a les corts 1931-36 Pel gener del 1932 es féu partidari de Lerroux i provocà la divisió del republicanisme mallorquí i la…
Aprovada una nova llei d’educació espanyola
Per 177 vots a favor, 148 en contra i 17 abstencions el Congrés dels Diputats aprova la nova Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica Educativa LOMLOE que substitueix la LOMCE Aprovada pel PSOE, Podemos, ERC, el PNB, Más País i Compromís i rebutjada per PP, Vox i Ciutadans Entre els punts que provoquen més oposició per part d’aquests partits és la desaparició del castellà com a llengua vehicular obligatòria i l’obligació de no separar alumnes per sexe a les classes La “llei Celáa”, com també se l’anomena, és la vuitena llei d’educació espanyola des de l’establiment de la…
Navarra

Comunitat autònoma
Regió del País Basc, la més extensa i meridional, que constitueix des del 1982 una comunitat autònoma uniprovincial de l’Estat espanyol; la capital és Pamplona.
La geografia física Ha estat dividida tradicionalment en Ribera de l’Ebre i Montaña Pirineus, més una zona intermèdia Navarra Media Fisiogràficament és l’angle NW de la depressió de l’Ebre , de 200 a 450 m alt, formada de materials terciaris i quaternaris al llarg dels rius Ebre i els seus afluents Ega i Aragón, amb l’Arga per l’esquerra, i Alhama i Queiles per la dreta, sedimentaris, plegats i després arrasats, o bé horitzontals Hom distingeix una Ribera Riojana , a l’W, estreta i bioclimàticament matisada, i una Ribera Tudelana , al SE, a partir de la vall de l’Aragón, eixuta, càlida i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina