Resultats de la cerca

És professor de dramatúrgia i literatura dramàtica a l’Institut del Teatre de Barcelona, on també exerceix com a director de Serveis Culturals, i a la Universitat Autònoma de Barcelona Membre del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya 1998-2005, en fou dramaturg resident 2003-04 Director de la revista Pausa en la seva tercera època, entre el 2003 i el 2009 fou director de l’Obrador, espai d’experimentació i creació dramatúrgiques de la Sala Beckett de Barcelona, i ha estat un dels patrons del festival New Plays From Europe Wiesbaden, Alemanya S’inicià amb les obres Sara i Eleonora…

Estudià piano a la seva ciutat natal, i posteriorment a Barcelona, França i Alemanya El 1978 amplià estudis amb Iannis Xenakis Es donà a conèixer a la Segona Biennal de Joves Artistes Creadors de Tessalònica del 1987, i des d’aleshores s’ha consolidat com un dels primers músics catalans d’avantguarda, amb una clara influència del jazz i de la música improvisada en general Ha estat cofundador 1994 i director de l’Orquestra del Caos, director del Big Ensemble del Taller de Músics Barcelona i cofundador i director 1998-2001 del Collectiu IBA Improvisadors de Barcelona, i ha collaborat amb Carles…

Fundat l’any 1951 gràcies a l’impuls de l’Ateneu Agrícola de Sant Sadurní, amb el nom Secció Esportiva Noia, que més tard Club d’Hoquei Noia, Ateneu Agrícola Noia 1959 i Club Esportiu Noia 1992 en desvincular-se de l’Ateneu El 1954 pujà a primera divisió del Campionat de Catalunya Competí en aquesta categoria fins que la temporada 1969-70 fou un dels catorze equips que inauguraren la divisió d’honor espanyola Aquella mateixa campanya fou subcampió de Lliga amb un equip format per Prat, Llopart, Calduch, Roca, Brasal i Font, èxit que repetí la temporada següent També el 1971 fou subcampió de…

Vida Fou un dels músics flamencs actius a Itàlia més notables de la generació de Josquin Des Prés Cap al 1471 era al servei de la cort milanesa dels Sforza Durant els dos anys següents estigué a Flandes per tal de reclutar cantors per a la capella de Galeazzo Maria Sforza Novament a Milà, s’ocupà dels cantori de camera , una part de la capella musical dels Sforza Arran de la mort del duc 1578, Weerbeke marxà a Roma, on serví a la capella papal entre el 1481 i 1489, any en què retornà a Milà, cridat pel duc Lluís I Des del 1495 estigué al servei de la capella musical de Felip el Bell, duc de…

Vida S’inicià en el camp de l’animació a dinou anys amb diversos curts en 8 mm Cómics , 1971 i com a professional en els Estudis Buch-Sanjuán, on coincidiren diverses futures figures de l’animació catalana, com Vicenç Bassols i Víctor Luna Amb aquest últim fundà l’estudi Equip Dibuixos Animats 1974, després anomenat Equip Studio d’Animació i, a partir del 1992, Cine Nic i també Nic Frame by Frame Amb aquesta firma dirigí dos llargs Historias de amor y masacre 1975-78 estrenat el 1980 i Despertaferro El crit del foc 1987-88, i els curts El pájaro 1969 Gugú 1981, amb dibuixos de l’humorista…

Vida i obra Professor de ciències de la informació, a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona 1976-85, i a l’Escola Eina de disseny Afí al pensament llibertari i al catalanisme, destacà per l’esperit crític i l’estil corrosiu Collaborà en les revistes Sant Cugat , L’Hora , El Món , El Be Negre , Cul de Sac , Set dies , El Temps , Solidaridad Obrera , Canigó , Ajoblanco —de la qual fou director—, en els diaris El Correo Catalán , Tele-exprés , Diario de Barcelona , El Noticiero Universal , La Vanguardia , Mundo Diario i Avui , i en les agències d’…

En una primera etapa, participà en diverses formes experimentals mentre estudiava a la universitat i feu teatre de carrer i itinerant, aquest darrer amb una comuna teatral fundada l’any 1971 El 1973 s’incorporà al teatre professional com a ajudant de direcció en la companyia de Pau Garsaball en l’obra Berenàveu a les fosques , de Josep M Benet i Jornet El 1975 obtingué un gran èxit amb Les Troianes , d’Eurípides-Sartre, amb un grup que ell mateix havia format a la universitat Fins el 1978 treballà en diverses companyies, i a partir d’aquest any s’integrà al grup Dagoll Dagom , en el qual…

L’acte de lliurament se celebra a Andorra Des dels seus inicis, el premi fou convocat, juntament amb el govern andorrà, per la Fundació Enciclopèdia Catalana  i les editorials Proa i Columna L’any 2011 es reformulà el premi, i passà a anomenar-se  Premi Carlemany de Foment a la Lectura , amb l’objectiu de promoure l’hàbit de la lectura entre els joves Inspirat en el model del Goncourt des Lycéens francès, incorpora un grup d’estudiants entre els membres del jurat nou d’entre 14 i 16 anys de centres d’ensenyament d’Andorra i els estats espanyol i francès En aquesta segona etapa les dues…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estudis Peraustrínia Fermí Marimón, el Prat de Llobregat GUIÓ Joan Marimón literari, ÀGarcia, JJorna i JLRuiz Solís tècnic i gràfic storyboard FOTOGRAFIA José Jorna cap de fons Agfacolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Neus Gorriz MÚSICA Anthony Pilley, Jordi Fàbregas arranjaments ANIMACIÓ Josep Lluís Torres, NGorriz, Albert Garcia Vila, BPedrosa, JAPérez Mascaró, Jaime Monteagudo Da Silva, Mariano Rueda, FOrdoñez, Peter EDelgado, Àngel Garcia Sanmartí i Valentí Domènech INTERPRETACIÓ Ferran Casanovas, José Linuesa, Blanca Pàmpols, Antoni Alemany, Manuel…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Swann Europea de Cinema Josep Gimeno i Mayol, Barcelona, Sogedasa Julio Fernández, Barcelona ARGUMENT Segons una idea de Carles Benpar GUIÓ Isabel Gardela "L’olfacte" , Judit Colell i Jordi Cadena "La vista", Teresa de Pelegrí i Dominic Harari "El gust", Maria Ripoll, Nico Baixas i Rosa Serra "L’oïda", Núria Olivé-Bellés "El tacte" FOTOGRAFIA Xavi Giménez "L’olfacte", Sergi Gallardo "La vista, El gust", Núria Roldós "L’oïda", James Callanan "El tacte", Fujicololor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Lu Pulici "L’olfacte, La vista", Federico González Mas "El gust…