Resultats de la cerca
Es mostren 4291 resultats
estanys de Pigadèr
Petit circ lacustre de la Vall d’Aran, dins el terme de Salardú, tributari, per l’esquerra, del riu de Ruda.
És dominat, per l’W, pel tuc de Pigadèr 2 537 m alt, cim de la línia de crestes que separa les valls de Ruda i de l’Aiguamòg
riu Mbini
Riu
Riu de l’Àfrica equatorial (270 km).
Neix al Gabon, flueix en direcció E-W i entra a la Guinea Equatorial, prop de la localitat d’Asoc Desemboca a l’oceà Atlàntic, per un ampli estuari
Yinshan
Serralada
Conjunt de muntanyes de la Mongòlia Interior (Xina), situades entre el desert de Gobi, al N, i la corba del Huang He, al S, que les separa del desert dels Ordos.
Comprèn, d’W a E, els monts Daqing Shan, Sheiten Ula, Wulashan i Langshan Els cims més alts de 2000 a 2500 m són al SE dels Daqing Shan
Valauri
Ciutat
Ciutat de la Provença, Occitània, al departament dels Alps Marítims, França.
Situada a la Costa Blava, a l’W del cap d’Antíbol, s’ha convertit en un centre important de ceràmica, impulsat per Picasso, que en decorà l’església
Almonte
Riu
Riu d’Extremadura, afluent del Tajo per l’esquerra (160 km).
Neix a la serralada de Guadalupe, flueix en direcció E-W per una vall encaixada i desemboca prop de Garrovillas Recorre la província de Càceres Té un cabal irregular
Pájara
Municipi
Municipi de la província de Las Palmas, Canàries, que abasta pa rt del relleu muntanyós del centre de l’illa de Fuerteventura i tota la península de Jandía.
L’agricultura és el principal recurs econòmic alfals, tomàquets i cereals Hi destaca la platja de Barlovento Pared, a l’W de l’istme de la península de Jandía
escola de la Haia
Munyir de vaques sota el salze (aprox. 1850-1900), de Jan Hendrik Weissenbruch
Art
Pintura
Escola pictòrica (1870-80), inspirada en l’escola de Barbizon i en les primeres conquestes de l’impressionisme.
En fou el precursor Johannes Bosboom, i l’integrant principal, Josef Israels Els continuadors foren Hendrick W Mesdag, Anton Mauve, Hendrick i Johannes Weissenbruch, Jacob Matthijs i Willem Maris
siboc
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caprimulgiformes, de la família dels caprimúlgids, de 30 cm, que és semblant a l’enganyapastors, però més clar, amb una grossa taca blanca a la gorja i un collar roig daurat.
Habita en pinedes i garrigues del nord d’Àfrica, a tot el centre i S de la península Ibèrica, al País Valencià i al S i l’W del Principat
illa Plana
Illa
La més extensa i poblada de les illes valencianes, situada 4,3 km al SE del cap de Santa Pola, a l’Alacantí.
És una massa allargassada 1 750 m per 300 d’amplada màxima, de direcció WNW-ESE, de gresos i conglomerats, amb una alçària mitjana de 4 a 8 m, amb un màxim de 16 a la Torre, prop d’on hom establí un far que ja no funciona, puix que el del cap de Santa Pola és prou potent per a illuminar l’arxipèlag format per l’illa Plana, els illots de la Nau E, la Galera S i la Cantera W i alguns afloraments d’esculls El sector del far, a l’E, és més alt per la presència de bretxes i roques basàltiques El sector W, immediat a l’illot de la Cantera, forma una península ocupada pel…
la Vall de Lierp
la Vall de Lierp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al límit amb la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, format per la vall de Lierp
, estesa entre el Turbó (2 492 m alt), al N, que la separa de la vall de Bardaixí, i la serra del Jordal (1 553 m alt), al S, que la separa de la vall de Vacamorta.
Drenen la vall, vers l’W, el torrent d’Espluga tributari de l’Éssera a través del Rialbo, format a l’extrem occidental del terme per la unió dels torrents de Paderniu i de Serrat, procedents del Turbó, i, vers l’W, el torrent de la Vall, que davalla de les Viles de Turbó, afluent per la dreta de la ribera de Vilacarle tributària de l’Isàvena Els erms ocupen el 28% del terme, el pasturatge i les prades naturals de secà el 6% i els boscs de roures i pi roig el 14% A les terres de conreu els predominen els cereals amb 633 ha 1991 que representen el 98% del total un 53%…