Resultats de la cerca

S'inicià en la pintura a través de l’art acadèmic, però després d’una estada a París tornà a Itàlia, convençut de les virtuts de la coloració impressionista i divisionista Es llançà de ple a resoldre els problemes de la llum i del color El 1909 acceptà els postulats dinàmics del futurisme, i en signà el 1910 el Manifesto , amb Boccioni, Severini, Carrà i Russolo Tanmateix, no realitzà la primera obra futurista important fins el 1912 Passeig d’un gos lligat el moviment hi és donat pintant les fases successives del caminar Entre els futuristes, el seu art és el que més s’apropa a l’abstracció…

Mestre de capella de diverses esglésies romanes, entre el 1589 i el 1593 treballà a Santa Maria di Montserrato i l’any 1594 estigué a la de la Trinità dei Pellegrini En 1595-97 es feu càrrec de la capella musical del Collegio Germanico Fou nomenat mestre de capella de la basílica de Sant Pere el 1602, però el mateix any acceptà la direcció de la capella musical del rei Segismund III de Polònia, on substituí Luca Marenzio Treballà a la cort polonesa durant vint anys, al llarg dels quals publicà dos volums que incloïen motets i salms un el 1607 i l’altre el 1608 i un llibre de Sacrae cantiones…

Fou un dels cinc diputats republicans elegits el 1857 per al cos legislatiu Combaté la política de Napoleó III fins que, com a conseqüència de la virada del règim vers formes liberals 1860, s’hi adherí 1866 i fins i tot encapçalà el grup que aspirava a establir un Imperi parlamentari Nomenat ministre de justícia i cultes 1870, i, de fet, cap del govern, inicià la reforma de l’administració amb resultats poc satisfactoris En produir-se la crisi francoprussiana no sabé impedir ni contrarestar les perilloses iniciatives de Napoleó III i de l’emperadriu, que provocaren la guerra, la…

Pretenia establir la dictadura del proletariat i defensà el dret d’autodeterminació Així, reclamà “la llibertat de Catalunya com un objectiu més del seu programa de reivindicacions socials, per portar el proletariat català a una àmplia federació amb el proletariat de les altres nacionalitats peninsulars dintre de la futura ‘Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria’” J Arquer, Treball , 21/IV/1930 Realitzà una important activitat propagandista a través d’ateneus populars i aconseguí la direcció del CADCI gràcies a una entesa amb Estat Català-Partit Proletari Els dirigents foren Jordi Arquer,…

Bé que des de la Revolució Francesa hi hagué un corrent a Itàlia que propugnava la secularització dels béns eclesiàstics —i, amb ells, la dels Estats Pontificis, dels quals Roma era la capital—, la qüestió no esdevingué seriosa fins a la revolució del 1848, que menà a la proclamació de la República Romana 1849 Esclafada aquesta i restaurat el poder papal, Pius IX adoptà una política reaccionària, hostil a la possibilitat que la unificació italiana es produís sota la corona de Savoia Risorgimento , que volia absorbir els seus estats, i això el féu dependre de la protecció de Napoleó III de…

Estudià medicina a València  El 1553 obtingué una càtedra d’oratòria a la Universitat de València Després d’una estada a Càller, exercí de metge a Alcoi, i vers el 1559 acceptà una càtedra de retòrica a València Als debats del 1561 a l’entorn del pla d’estudis rebutjà les idees d’Erasme i es posicionà a favor de Ciceró, que creia superior en el camp de l’oratòria La seva Grammaticae latinae institutio 1546, tot i la rivalitat que trobà amb la gramàtica de Nebrija, fou reeditada més de quaranta vegades fins al segle XIX, trenta de les quals a Mallorca A València publicà les Tabulae 1553 de…

Cosí de Mahoma i casat amb la seva filla Fàtima, fou un dels deixebles més fidels del profeta En pujar al califat 656, hagué d’enfrontar-se amb ‘Ā'iša muller preferida de Mahoma i amb dos companys d’aquest, Ṭalḥa i Zubayr, que foren vençuts a la batalla dita del Camell 565 Aquesta victòria consolidà l’autoritat d’Alí a l’Iraq, però no a les províncies dependents de Mu'awiyya I, governador de Síria, amb el qual lluità Després de la batalla de Siffin 657, Alí acceptà un arbitratge, que tingué lloc a Aḏruḥ, per tal de trobar una solució pacífica El seu exèrcit s’escindí els seus contraris…

Era príncep de Battenberg, i el 1879 fou elegit per la Sobranie parlament búlgar, gràcies a la intervenció del tsar Alexandre II —el seu oncle—, de la tutela del qual intentà d’alliberar-se Restaurà la constitució del 1879 i encoratjà el desenvolupament dels partits polítics En produir-se l’aixecament nacionalista 1885 de Rumèlia oriental, el príncep acceptà l’oferta dels rumelians d’una unió personal dels dos principats búlgars, solució que disgustà Rússia, Sèrbia i Grècia, que temien que no es trenqués l’equilibri balcànic El 1886, Alexandre derrotà els serbis a Slivnica i a Pirot i els…

Durant la primera guerra Carlina defensà Àger contra el baró de Meer 11-12 de febrer de 1839 i no acceptà el conveni de Bergara assolí el grau de coronel En la guerra dels Matiners, i ja com a brigadier, fou cap interí de les forces montemolinistes catalanes i vencé el coronel Orio al Pont de Rabentí, prop de Berga 12 de juny de 1848 Participà encara en la tercera guerra Carlina, durant la qual entrà per sorpresa a Manresa 8 de desembre de 1872, i féu presoners un coronel i alguns membres de l’ajuntament Ascendí a mariscal de camp i a tinent general 1875 i comandà la divisió de Barcelona,…

Desenvolupat l’any 2004 per George Siemens i Stephen Downes, integra els principis de la teoria del caos, les xarxes neuronals, la complexitat i l’autoorganització Considera que l’aprenentatge és un procés que té lloc en diversos ambients que no han d’estar necessàriament sota el control de l’individu, i per això el coneixement s’obté per la connexió especialitzada en conjunts d’informació Aquesta teoria accepta la transformació accelerada del coneixement, perquè la tecnologia permet obtenir noves dades que deixen obsoletes les anteriors, i destaca l’habilitat per destriar la…