Resultats de la cerca

Per tal d’aconseguir del govern la construcció d’un port prop de Bilbao, dependent de la senyoria de Biscaia i exempt de la jurisdicció del consolat de Bilbao, segons un projecte de Simón Bernardo de Zamácola, la senyoria oferí la implantació del servei militar Aquesta actitud provocà un motí, que s’inicià a Begoña i s’estengué per Barakaldo, Sestao, Portugalete, Deusto i Bilbao Reprimit amb duresa per les tropes enviades per Godoy, que ocuparen Bilbao fins el 1807, el govern central augmentà les seves atribucions a Biscaia i hi imposà un governador militar

Doctor en filosofia, teologia i dret canònic 1906-11, fou nomenat bisbe auxiliar de Valladolid 1916, bisbe de Còria 1920, de Burgos 1926 i finalment primat de Toledo i cardenal 1928 Per la seva actitud antirepublicana el nunci Tedeschini li aconsellà de sortir del país 1931, però en tornar-hi al cap de poc fou detingut per ordre de Miguel Maura, que l’acusava d’alienar els béns eclesiàstics abans de la revisió del concordat Cridat a Roma, hagué de renunciar a Toledo Durant la guerra civil 1937 fou nomenat arquebisbe de Sevilla

Diputat militar des del 1461, en iniciar-se la guerra contra Joan II formà part del Consell del Principat La seva actitud fou tanmateix sempre reservada, fins al punt que el 1463 fugí de Barcelona, per mar, amb la seva família i alguns seguidors, i es refugià a Tarragona Ací, sota la protecció de l’arquebisbe Urrea, constituí, ell sol, una diputació del General reialista i dirigí, en collaboració amb diversos consellers de Joan II, la guerra contra el Consell del Principat el 1465 fou nomenat batlle general de Catalunya Els seus béns foren embargats

Professor a la Sorbona, féu de la filosofia un art com a actitud dialèctica i interrogativa, més que no pas una ciència, i estudià, reinterpretant-los, autors i corrents com ara Descartes 1920, Plató 1930, Hegel Le malheur de la conscience dans la philosophie de Hegel , 1930, Kierkegaard 1938, la filosofia francesa 1946, l’existencialisme 1947 i 1951, Heidegger 1955 i 1959, Husserl 1959 i Nietzsche 1960 Altres obres seves són Vers le concret 1932, Existence humaine et transcendence 1944, The Philosopher's Way 1948 i Traité de métaphysique 1952

Secundà el seu pare Narcís Goixat El 1485, pel compromís d’Amer, s’avingué a lliurar els castells de Llagostera i Castellempordà Tanmateix, sostingué una actitud rebel —féu tallar, per exemple, un dit del canonge de Girona Alfonsello com a represàlia als seus escrits contra els remences— i fou bandejat 1485 i condemnat a la sentència de Guadalupe 1486 Detingut a Perpinyà per les autoritats franceses, no fou aconseguida la seva extradició 1487 El 1489 persistia encara en les seves activitats contra els nobles i contra els pagesos addictes a la sentència

Líder de l’oposició radical a la dictadura de Perón, fou elegit president de la república 1958 Durant el seu comandament afrontà una situació política difícil i intentà de redreçar l’economia, però fou enderrocat 1962 per un cop d’estat militar Mantingué una actitud ambigua davant la dictadura militar dels anys 1976-83 Des d’aquesta última data fou diputat pel dretà Movimiento de Integración y Desarrollo, partit fundat per ell El 1985 renuncià a l’escó de diputat i fou nomenat assessor honorífic del govern de Carlos Menem

Durant la Primera Guerra Mundial passà d’una actitud bellicista a la recerca d’una pau negociada, sense vencedors ni vençuts El 1917 obtingué del Reichstag del qual era diputat des del 1903 una resolució de pau, s’adherí als catorze punts del president Wilson i, en nom d’Alemanya, subscriví l’armistici de Compiègne 1918 Malgrat les oposicions, aconseguí l’acceptació del tractat de Versalles pel gabinet Bauer 1919, del qual fou ministre de finances relacionat, però, amb el món dels negocis, fou acusat de corrupció i hagué de dimitir Fou assassinat pels nacionalistes

Estudià a Barcelona i es doctorà en teologia a la Universitat de Cervera Nomenat canonge de la seu d’Urgell, durant la invasió napoleònica fou designat president de la Junta Provincial de Catalunya Diputat a les corts de Cadis 1810-13, mantingué una actitud tradicionalista Bisbe de Menorca 1815-20 i promogut a la seu de Tarragona, no pogué prendre’n possessió, per l’oposició de les autoritats liberals Durant el Trienni Constitucional formà part de la regència d’Urgell 1821 El 1823, restaurat Ferran VII, prengué possessió de l’arquebisbat de Tarragona

Ultra figures bíbliques com Noè, Abraham, Daniel, els tres minyons dins la fornal, etc, la representació més freqüent sol ésser la d’una dona que simbolitza Maria o l’Església