Resultats de la cerca

La CIA durant la guerra freda Autoritzada des del 1948 per a efectuar operacions especials i secretes que poguessin ésser desmentides pel Govern, mobilitza uns 200000 homes, repartits entre les ambaixades de tot el món i el seu centre de Langley Virginia Té el seu precedent més directe en l’Oficina de Serveis Estratègics, servei secret creat durant la Segona Guerra Mundial 1942-45 Bé que n’adoptà l’organització i els mètodes, la CIA nasqué com a conseqüència de la guerra freda i amb l’objectiu de frenar l’avenç del comunisme mundial i la influència soviètica, especialment al Tercer Món Entre…

El 17 de setembre de 1440 foren escollits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni d’Avinyó Girona – 1450, abat de Montserrat diputat militar Andreu de Biure, cavaller diputat reial Bernat Sapila i Dessoler, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Narcís de Santdionís, canonge de Barcelona oïdor militar Bertran de Vilafranca, donzell oïdor reial Joan Cavalleria, ciutadà de Girona Abat benedictí, retaule de la capella de Santa Àgata, Jaume Huguet, segle XV ECSA Antoni d’Avinyó i de Moles era fill de Simó d’Avinyó —donzell de Girona, senyor de Pont de Molins i de Costes— i…

Els seus antecedents remunten a la demanda feta per Albert de Brandenburg arquebisbe de Magdeburg i bisbe de Hallerstadt de l’arquebisbat de Magúncia, que comportava la dignitat electoral les capitulacions corresponents establien l’acceptació de fer predicar la indulgència proclamada per Juli II 1507 per recaptar diners per a la construcció de la basílica de Sant Pere, a canvi de la qual cosa l’arquebisbe en podia percebre la meitat Sotscomissari per a la publicació de la indulgència a la província eclesiàstica de Magdeburg a la qual pertanyia Wittenberg fou el dominicà Johannes Tetzel, i…

Agent immobiliari de professió, ingressà al Democràtic Unionist Party DUP l’any de la seva fundació 1971 El 1973 en fou elegit membre de l’executiva, el 1974 secretari del Comitè Executiu Central, i posteriorment primer secretari general 1975 i vicepresident el 1980 La seva carrera pública s’inicià el 1977, any en què fou elegit regidor de Castlereagh, on fins el 2007 exercí diversos càrrecs entre els quals el de vicealcalde 1978 i alcalde 1986-88 Elegit membre de la Cambra dels Comuns en les successives eleccions generals des del 1979 fins el 2005, el 1985 dimití uns mesos en protesta per l’…

Vida i obra Advocat de la ciutat de València, hi fou jurat el 1378 i el 1386 El 1387 fou nomenat vicecanceller pel rei Joan I i, posteriorment, fou conseller de Martí l’Humà En qualitat de vicecanceller assistí a les Corts de Montsó 1389 i de València 1403 Desenvolupà, encara, altres càrrecs per designació reial Sembla que posseí una notable biblioteca Les seves aportacions en l’àmbit historiogràfic corresponen principalment a treballs erudits sobre aspectes de la legislació o sobre figures de l’administració del regne de València En aquest sentit, convé assenyalar els títols que indica JP…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PC Teide JMForn, Barcelona, Estela Films Madrid ARGUMENT La novella homònima 1967 de Manuel de Pedrolo GUIÓ JMForn FOTOGRAFIA Jaume Déu i Casas Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Maricel Bautista MÚSICA Frederic Martínez i Tudó, Raimon "Sobre la por" i "Sobre la Pau", Josep Maria Espinàs Pregària SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Francesc Viader Aleix, Marta May Renata, Jordi Torras Dr Farràs, Carme Fortuny Clara, Teresa Cunillé Bernardina, Carmen Pradillo Emma, Josep Castillo Escalona Sr Molina Costa, Víctor Petit…

Vida Des del 1987 combinà els estudis d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona i els de tècnic d’empreses turístiques, fins a debutar com a actriu a L’afer Lolita 1990, José Antonio de la Loma i a Manila 1991, Antonio Chavarrías Deixà la feina de traductora i guia i provà sort com a actriu a París, on residí vuit anys i participà en films com ara 75 céntilitres de prière 1993, Jacques Maillot i Le Doberman 1996, Jan Kounca, alhora que fou reclamada per directors catalans com Josep Joan Bigas Luna, per a La teta i la lluna 1994, i Vicente Aranda per a La pasión turca 1994 i…

Deixeble de Sanz del Río, fou catedràtic de filosofia a Oviedo i a Madrid Membre dirigent del Partit Democràtic, fou diputat 1871 i un dels defensors de la Primera Internacional a les Corts Ministre de Gràcia i Justícia en el govern republicà de Figueras 1873, fou president del congrés Elegit president del poder executiu 18 de juliol de 1873, formà un govern de tendència dretana que provocà l’extensió de la Insurrecció Cantonalista , la repressió de la qual encarregà als generals Pavía i Martínez de Campos Dimití el 6 de setembre de 1873 en negar-se a firmar algunes penes de mort En produir-…

Fill i successor del vescomte Jofre III El 1249 es casà amb Ermessenda Desfar, hereva de les baronies de Navata i Calabuig i de part de la senyoria de Peralada Essent vidu, es tornà a casar 1261, primer amb Blanca o Constança, filla del vescomte de Fenollet, i més tard, vidu de nou, amb Guillema de Cervelló Collaborà amb el seu pare en l’afer de les permutes de Torroella de Montgrí 1269 i 1272 i en la militància circumstancial a les files de la noblesa alçada contra Jaume I 1274-75, mal pas que li valgué l’enderrocament del castell de Calabuig per obra de Jaume I Dalmau fou el…