Resultats de la cerca

Hores després de la mort del soldà Qaboos, el ministre de Cultura i cosí seu, Haitham bin Tariq al-Said, és investit nou sobirà del regne, dignitat que inclou també els càrrecs de primer ministre, ministre de Finances i d’Afers Estrangers i cap suprem de les forces armades El soldà Qaboos regnava des del 1970, quan va deposar el seu pare, i era el governant del món àrab amb més anys en el poder

L’abolició 1826 del monopoli dels estancs del tabac el féu entrar a la política com a capdavanter dels estanqueros Ministre de l’interior i d’afers estrangers, perseguí els liberals, immobilitzà els militars i respectà el poder eclesiàstic i el dels terratinents, que es reflectí en la constitució del 1833 Dictador constitucional des del 1835, la guerra contra el Perú i Bolívia 1836 motivà un motí militar a Quillota 1837 i fou afusellat

A la postguerra s’incorporà un quant temps a Unió Democràtica de Catalunya Fou un dels fundadors de l’editorial Estela Expert en afers vaticans i influït per Mounier, divulgà el pensament conciliar Dialèctica conciliar 1968, Nuevos caminos en la Iglesia 1969 i Iglesia y liberación en América Latina 1972 El 1994 publicà El nacionalcatolicisme a Catalunya i la resistència 1926-66 1994 Comentà l’actualitat eclesial des de la premsa diària

Fou ministre de Justícia 1920, de Finances 1921 i d’Afers Estrangers 1923 i diputat 1923-27 Retirat de la política i empresonat 1938-43 amb motiu de la prohibició del partit procomunista Tudeh 1949, fundà el Front Nacional Primer ministre 1951, nacionalitzà el petroli 1952 i assolí plens poders, però fou deposat 1953 pel general Zahedi d’acord amb la CIA i jutjat La pena de mort li fou commutada per presó

El clavari municipal controlava el cobrament d’imposts i la direcció dels afers financers A Barcelona era un càrrec d’elecció bianual Ocupava el primer lloc en el tentrenari barceloní i altres juntes municipals Fou suprimit pel decret de Nova Planta, i substituït pel de majordorm de propis, institució d’origen castellà Subsistí, però, en els gremis, les confraries i els governs baronials i la seva gestió era controlada pels credencers i oïdors de comptes

En una accepció més àmplia i jurídicament menys pròpia, tota persona que actua directament o indirecta en nom d’un comerciant, àdhuc de manera autònoma, com els agents, comissionistes, etc El comerciant determina les facultats de cada un del seus auxiliars, però, algunes vegades, si es tracta d’apoderats generals, és la mateixa llei la que estableix unes facultats de representació mínimes que comprenen tots els afers propis del tràfic de l’empresa

Precedida per unes converses entre els caps dels governs de França, la Gran Bretanya, els Estats Units i Itàlia, aquells formaren un Consell Suprem dels Quatre març del 1919, en el qual participà el delegat japonès, quan hom hi tractava afers que l’afectaven Principalment, hom hi acordà el tractat de Versalles amb Alemanya i la creació de la Societat de Nacions, el tractat de Saint-Germain amb Àustria i el de Neuilly amb Bulgària

Diputat, ministre d’afers estrangers i primer ministre 1938-39, 1946, 1947-49, fou partidari de la cooperació internacional i de la unió europea Presidí la primera Assemblea de l’ONU 1946 i participà en l’OECE, la CECA i el Consell d’Europa Fou secretari general de l’OTAN 1957-61 Com a dirigent del Parti Socialiste Belge, impulsà una política moderada i reformista Es retirà de la política el 1966

Diputat whig de la Cambra dels Comuns des del 1813 i defensor de la reforma parlamentària, fou secretari de l’interior 1835-39 i de colònies 1838-41 en el govern de Melbourne Com a cap de govern 1846-52 portà a terme una política lliurecanvista i s’enfrontà amb greus problemes fams a Irlanda, revolució del 1848 Ministre d’afers estrangers 1860-65, succeí com a primer ministre Palmerston 1865-66

Membre de la democràcia cristiana, participà en la resistència contra el feixisme Diputat des del 1948, fou secretari general del seu partit 1964-65 i president de la Unió Europea Democratacristiana entre els anys 1965-82 Ocupà diversos càrrecs ministerials, especialment els ministeris d’agricultura, de l’interior, d’afers estrangers i, sobretot, la presidència del govern 1968-69, 1969-70, 1970, 1973-74, i del 1979 al 1984 fou membre del Parlament Europeu