Resultats de la cerca

Debutà professionalment el 1941, amb les orquestres de Facundo Rivero i el Cuarteto D’Aida A partir del 1958 actuà en solitari, tant a Cuba com arreu del món, i destacà amb els temes Llora , Siempre que hablo contigo , Imágenes o Sueño dorado , entre d’altres A través d’aquestes i altres cançons del seu ampli i divers repertori, Burke, amb una veu carregada d’una gran expressivitat, marcà de fet la pauta del que fou el “filin” de l’anglès feeling , gènere derivat del jazz i del blues desenvolupat a Cuba a la meitat de la dècada del 1940 Collaborà amb Omara Portuondo, Nat King…

El seu estil ampli, capaç de tocar amb la mateixa facilitat el pop o la música ètnica, combinat amb la cura dels texts, convertiren Talking Heads en una de les bandes més representatives dels anys vuitanta Debutaren el 1975 el seu primer disc, Talking Heads ‘77 , arribaria dos anys després Després de More Songs About Buildings and Food 1978, produït per Brian Eno i accèssit a les llistes nord-americanes, seguiren Fear of Music 1979, My Life in Bush of Ghosts 1981, Remain in Light 1980, The Name of This Band is Talking Heads 1982, Speaking in Tongues 1983, Stop Making Sense 1984,…

L’any 997 els preveres Guifré i Recemir i el sacerdot Esclua, donaven a Santa Maria de la Seu i al bisbe Salla, l’església de Sant Pere, situada “in pauo Submontanione infra terminio de villa Cannellas …” Per les afrontacions indicades en el document, no es pot establir amb precisió l’indret on era edificada aquesta església, que molt bé podria tractar-se de la construcció coneguda actualment com Sant Pere prop Canelles, ja que delimiten un ampli territori que arriba des del coll d’Ares o de Barnús, a llevant, fins al riu Segre, i des de Trentacocos , al N, fins al grau de…

Totes les fonts musicològiques tendeixen a presentar-lo com el pare de la música cubana, pel fet que es tracta del primer compositor de música culta de tradició europea referenciat documentalment a l’illa Fou mestre de capella a la catedral de Santiago de Cuba, ciutat on també fundà un conservatori per tal de proporcionar músics per a la capella Fou pioner en la difusió de les obres dels compositors europeus de l’època, en especial de les simfonies de J Haydn El domini del contrapunt li permeté treballar les textures polifòniques amb un ampli ús del fugat i de les imitacions…

Estudià música al Gymnasium d’Ansbach i teologia a la Universitat de Leipzig, on es graduà el 1734 i on començà a ensenyar el 1737 Amb posterioritat es doctorà en medicina Des del 1743 serví com a matemàtic i bibliotecari del comte polonès Malachowski L’any 1752 ingressà a la cort polonesa de Varsòvia com a físic, metge i historiador reial Publicà obres dedicades a un ampli espectre de matèries, com la matemàtica, la teologia, la física, el dret i la música Fou l’editor del Neue eröffnete musikalische Bibliothek 'Nova biblioteca musical a l’abast' També s’encarregà de la…

De petit tocava ja un violoncel fet a la seva mida Estudià amb Jean Margot al Conservatori de Niça i amb Gérard Hekking al Conservatori de Música de París, on obtingué un primer premi 1938 L’any 1945 fou l’intèrpret de la primera audició europea del Concert per a violoncel de S Prokof’ev Paul Hindemith li dedicà el Segon concert per a violoncel , i Francis Poulenc, una Serenata Parallelament estudià direcció d’orquestra amb Willem Mengelberg i Hermann Scherchen Del 1953 al 1970 feu de professor a l’Escola Superior de Saarbrüken Posteriorment exercí al Conservatori de Música de París, fins el…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment ho feu al de París, on s’inicià en la interpretació de música francesa El 1963 debutà a l’Òpera de París en el paper de Marguerite de La damnació de Faust , teatre on posteriorment cantà un ampli repertori Del 1974 al 1977 formà part de la companyia de l’Òpera del Rin d’Estrasburg Sovint ha estat convidada a Viena, Budapest, Berlín i Nova York, i ha interpretat els principals papers de mezzosoprano d’òperes de R Wagner, G Verdi, R Strauss i, sobretot, franceses, concretament de G Bizet, H Berlioz i J Massenet Debutà…

Nebot i deixeble de Josep MVidal-Quadras Format també amb Francisco Sainz de la Maza i, a Buenos Aires, on exposà, amb Vicenç Puig El 1947 s’installà a París i el 1949 exposà a Barcelona Galeries Laietanes temes de París i Sant Tropés, poètics i espontanis, i retrats Posteriorment obtingué un ampli reconeixement com a retratista de l’alta societat retrats de la comtessa de París i els seus fills 1956, Maria Callas 1961, els prínceps d’Espanya 1962, l’arxiduquessa d’Àustria 1965, Estefania de Mònaco 1968, el gran duc de Luxemburg 1969, etc Exposà sovint a París, Mònaco, Teheran,…

Estudià a la Universitat de Harvard i es doctorà en oceanografia el 1938 al Massachusetts Institute of Technology Treballà en diferents institucions oceanogràfiques i universitàries situades principalment a la costa est nord-americana Del 1954 al 1970 fou professor d’oceanografia a la Universitat John Hopkins, tot i que també estigué estretament vinculat a la Woods Hole Oceanographic Institution Alumne del geofísic suec Carl-Gustav Arvid Rossby, s’interessà per un ampli ventall de qüestions científiques en els camps de l’oceanografia i la meteorologia, com els corrents oceànics…

Traduït a moltes llengües, tingué una voluntat de recerca narrativa i volgué investigar les possibilitats de la paraula a través d’una gran densitat que deixa un ampli espai a la imaginació Publicà, entre d’altres, les novelles Lo stadio di Wimbledon 1983, Nel museo di Reims 1988,  Orizzonte mobile 2009 i  In questa luce 2013, i els llibres de contes  Staccando l’ombra da terra 1994, premi Bagutta,  Mania premi Grinzane Cavour 1998 i I racconti 2016 Publicà també llibres d’assaig sobre Italo Svevo Introduzione a “Senilità” , 1992 i sobre altres autors com Stefan Zweig, RL…