Resultats de la cerca
Es mostren 1596 resultats
Mestre del Grifó
Pintura
Nom donat al pintor anònim del retaule de Sant Vicent Ferrer (~1520, València, Museu de Belles Arts) procedent del convent dominicà de Sant Onofre de Xàtiva, els elements heràldics del qual li donaren l’apel·latiu.
Probable deixeble de Paolo di San Leocadio, la influència rebuda de Yáñez i Llanos no acabà tanmateix d’alliberar-lo del sentit medieval que anima les composicions que li són atribuïdes El seu sentit narratiu de bon illustrador no el capacità per a la caracteritzaciò de les figures, poc individualitzades Tardanament evidencià influència de Felipe Pablo, que hom cregué, infundadament, fill seu Es consideren seves les taules de Sant Nicolau de Tolentino, Sant Agustí i Calvari del Museu de Belles Arts i la Pentecosta de la collecció Lacuadra de València
Francesc Sitjà i Pineda
Literatura catalana
Poeta.
Dirigia una indústria Participà en diverses empreses al costat de Josep Carner, com les revistes Empori 1907-08 i Catalunya 1913-14, el diari La Veu de Catalunya , el grup Calligueneia 1907 i l’associació dels Amics de la Poesia fundada el 1921 Així, començà a escriure poesia sota la influència directa del Carner dels primers temps, com proven els volums XII sonets 1909, Poemes 1911, L’ànima oberta 1922 i Poemes diversos 1929 També va escriure textos de cançons per a infants amb música de Narcisa Freixas
,
Romiatge del Venturós Pelegrí
Literatura catalana
Cristianisme
Poema en codolada del principi del segle XVI, o potser del final del XV.
Amb algunes notes humorístiques, i en la línia del Testament de Bernat Serradell, narra la trobada en una pineda en una nit de tempesta d’un pelegrí que va a Roma amb una ànima del Purgatori, que li demana que li guanyi el jubileu Fou molt llegit fins ben entrat el segle XIX Bibliografia Anònim 1903 Lo romiatge del venturós pelegrí ab les cobles de la mort Barcelona, Stampa de Francesch X Altés Pacheco, A ed 1992 Blandín de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV Barcelona, Edicions 62
,
Francesc Tordera i Lledó
Literatura catalana
Comediògraf.
Fou l’ànima de la societat dramàtica El Fènix i assidu collaborador de diversos setmanaris alacantins, en què publicà poemes de caràcter festiu i costumista Fou pioner del teatre en català a Alacant Escriví les comèdies Un fill digne d’Alacant, o Entusiasme contra el moro 1860, sobre la guerra d’Àfrica, Casament i mig, o Dansa en la Vila-vella 1863, en què narra amb verisme els tradicionals balls d’aquest barri alacantí, i La vetlada d’un mortitxol , inacabada, que descriu el ritu, molt estès aleshores per les comarques valencianes, de la vetlla dels albats
paralogisme
Lògica
Raonament formalment fals, però emprat sense consciència de la seva falsedat.
Sovint identificat amb el sofisma, se'n diferencia perquè no és usat amb la intenció de confondre l’adversari Kant distingeix, a la Crítica de la raó pura , entre paralogismes formals , falsos en virtut de la forma, i paralogismes transcendentals , que rauen en la pròpia natura humana i incorren en una “illusió que hom no pot evitar, però que pot ésser esbrinada” aquests paralogismes són quatre el de la substancialitat del jo, el de la simplicitat de l’ànima, el de la personalitat del subjecte i el de la idealitat o problematicitat de l’existència dels objectes dels sentits externs
psicomotricitat
Psicologia
Activitat motriu de la persona contemplada des del punt de vista psicològic, és a dir, com una activitat que és en funció d’una intencionalitat, característica que la diferencia de la motricitat
.
Mitjançant el concepte de psicomotricitat hom pretén de superar el dualisme cartesià cos-ànima i expressar la unitat funcional existent entre psiquisme i motricitat L’adequada realització psicomotriu pressuposa una correcta integració dels sistemes neurofisiològics que controlen els moviments El desenvolupament psicomotriu depèn de la maduració del sistema nerviós i de l’aprenentatge Són diversos els autors i les escoles psicològiques que fan palesa la importància de l’activitat corporal D’entre ells cal fer esment d’HWallon i de JPiaget, que la consideren fonamental per al desenvolupament…
cap
Transports
Tros de corda, especialment de la usada a bord dels vaixells.
Els caps eren fets amb fibres vegetals, sobretot cànem actualment els més emprats són els de fibres artificials, els quals són formats torcent aquestes, en el sentit d’esquerra a dreta, per constituir una filàstica , que, en ésser torçuda amb d’altres, de dreta a esquerra, formen un cordó , que, torçut amb d’altres, d’esquerra a dreta, formen una guindaressa , que, torçuda amb dues més, de dreta a esquerra, formen un calabrot Els caps de fibres artificials, especialment les guindaresses, poden portar un cordó com a ànima, per a impedir que al seu interior resti un espai buit
metxa
Militar
Dispositiu format per una substància combustible, d’una velocitat de combustió perfectament determinada, que és emprat per a provocar a distància la reacció d’un explosiu.
Consta, generalment, d’una ànima de pólvora negra embolcallada en una beina tèxtil jute o cànem en espiral protegida de la humitat per una capa de quitrà o un altre material impermeable Segons la velocitat de combustió hom classifica les metxes en lentes de l’ordre d’1 m/s i ràpides de velocitats entre 50 i 150 m/s Hom pot assolir velocitats més elevades adjuntant substàncies explosives a la pólvora Hom empra també les metxes de temps , utilitzades en l’encesa de bengales d’illuminació, i les metxes de seguretat , caracteritzades per llur gran regularitat de combustió
messalianisme
Cristianisme
Moviment i doctrina pietistes cristians.
Originari de Mesopotàmia, es difongué vers mitjan s IV per Síria, l’Àsia Menor i Egipte Doctrinalment ensenyà que pel pecat d’Adam cada home duu un dimoni unit a l’ànima, el qual no és expulsat pel baptisme, sinó per la pregària contínua i la mortificació La importància que donà a la pregària féu que els seus seguidors fossin coneguts en el món grec com a euquites εὐχῖται, mot equivalent al siríac měṣallīn ‘els qui preguen’ Combatut per Amfiloqui d’Iconi, Flavià d’Antioquia i Epifani i condemnat pel concili d’Efes 431, el messalianisme subsistí fins al s VII
Futbol
Futbol
Setmanari
Setmanari de futbol publicat a Barcelona entre el 1919 i el 1923.
S’encetà amb la direcció inicial de Francesc Bosch i amb Francesc d’A Masana com a redactor en cap, però l’ànima de la revista fou Lluís Aymamí Baudina, que ben aviat n’esdevingué director S’hi aplegaven els redactors que defensaven l’ideal de l’esport popular que arrelà a la dècada següent a Catalunya En foren redactors Soler Moreu, Aquiles, Dribling i Kramer, entre d’altres Hi destacaven les cròniques futbolístiques i la informació específica del Campionat de Catalunya Escrit en castellà, hi sovintejaven escrits en català Se’n publicaren com a mínim 169 números
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina