Resultats de la cerca

S’inicià com a púgil amateur el 1948 i debutà en el professionalisme el 1950 Competí representant la Federació Catalana en la categoria de pes mosca fins que el 1954 passà al pes gall Es proclamà campió d’Espanya 1956, títol que revalidà diverses vegades fins el 1960 També fou campió de Catalunya del pes mosca 1951 Fou considerat el tercer millor pes mosca d’Europa i el desè del món Va rebre guardons com el Guant d’Or i el Trofeu Baró d’Esponellà Afectat d’icterícia quan preparava el Campionat d’Europa, hagué de retirar-se de la pràctica esportiva

Guanyà el Campionat de Catalunya de tir al plat en modalitat de fossa olímpica 1953 El 1958 creà les indústries Gamo, empresa fabricant d’articles de tir d’aire comprimit El 1967 constituí la primera fira d’esports d’Espanya, el Saló de l’Esport i el Càmping de Barcelona També fundà la Federació Espanyola d’Associacions d’Esport i Oci Rebé la medalla d’argent al mèrit esportiu de la Federació Espanyola de Tir

El 1920 fou un dels fundadors del Catalunya Atlètic Club Ocupà diversos càrrecs en organismes federatius Exercí com a mànager del púgil Tomàs Thomas, que es proclamà campió d’Espanya El 1921 ocupà el càrrec de vicecomptador de la Federació Espanyola d’Esports de Defensa El 1923 es constituí la Federació Catalana de Boxa, de la qual fou vocal adjunt El 1925 abandonà la junta directiva per dedicar-se a l’arbitratge Dirigí més de 2500 combats El 1950 el Collegi Oficial d’Àrbitres li atorgà la medalla de commemoració de les noces d’argent en l’arbitratge El 1967 es retirà de l’arbitratge Rebé la…

S’inicià el 1941 a Núria i, el 1944, participà en els Campionats d’Espanya celebrats a Núria Es proclamà campió d’Espanya d’eslàlom 1945 i fou seleccionat pels Jocs Olímpics de Saint Moritz 1946, però una malaltia li impedí participar-hi i l’arraconà del món de l’esquí durant 10 anys El 1956 retornà a la competició en la categoria de veterans Organitzà i dirigí el Concurs Internacional de Núria 1950-58 Presidí el Club Alpí Núria-Masella 1969-76, i fou el responsable del seu trasllat a Masella Fou delegat tècnic de la Federació Espanyola d’Esquí Rebé la medalla Forjadors de la Història…

Jugà al Joventut de Badalona al començament de la dècada de 1940 i s’integrà en la directiva Fou president del club 1956-78 i sota el seu mandat es construí el pavelló del carrer Ausiàs Marc Ja retirat, fou nomenat president d’honor de l’equip i membre d’honor de la FIBA 1980

Formà part del Jabac Club de Futbol S’inicià en l’aixecament de peses a les grades de les pistes d’atletisme de Terrassa El 1972 participà en la fundació del Club de Peses de Terrassa, del qual ocupà la presidència de la secció esportiva Exercí com a jutge de primera categoria estatal El 1975 fundà i presidí el Centre d’Esports Matadepera CEM, que funcionà com a escola i centre de tecnificació d’halterofília Fou director esportiu d’halterofília en els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Promocionà l’halterofília a les escoles fins que abandonà la presidència del CEM

L’any 1921 fou un dels fundadors de la Unió Esportiva Santboiana, de la qual fou secretari i comptador de la primera junta directiva Posteriorment presidí el club 1950-52 i fou en diverses etapes directiu Com a jugador participà en el primer partit de la selecció espanyola, el 1923, contra França També exercí d’àrbitre i durant molts anys fou el documentalista de l’entitat

Canonge regular de sant Agustí al convent de Sant Vicenç extramurs de Lisboa, d’on passà al de la Santa Creu de Coïmbra, famós centre d’estudis escripturístics i patrístics L’any 1220, amb motiu de passar les relíquies dels primers franciscans màrtirs del Marroc, es féu franciscà i es canvià el nom de Ferran per Antoni i anà com a missioner al nord d’Àfrica, i quan en retornava, una tempesta el portà a Sicília d’allà passà al convent de Montepaolo Forlí, on començà les seves tasques de predicació Durant els anys 1223-25 ensenyà a Bolonya Santa Maria della Pugliola i els següents a Montpeller…

Fou membre del CN Sabadell, on centrà tots els seus èxits en un sol any 1972, durant el qual fou campió absolut de Catalunya de 100 m lliure, 100 m papallona, i 200 i 400 m estil individual Doble campió estatal hivern i estiu de 200 m estil individual, fou finalista olímpic en la prova de relleus 4 × 100 m lliure Per aquesta darrera actuació rebé la medalla extraordinària al mèrit esportiu de la federació espanyola

Fou membre del Club Natació Atlètic, amb el qual fou campió de Catalunya de waterpolo de tercera categoria 1924 i de segona 1926 campió català de 400 m braça 1930 i subcampió d’Espanya de 200 m braça 1930 Nedà en la trobada Catalunya-SCUF de París en què s’inaugurà la piscina municipal de Montjuïc 1929 Fou vocal de la junta directiva del Club Natació Atlètic 1934-36 i 1960-62 i de la federació catalana 1935-36 Com a àrbitre, collaborà en la fundació del collegi català entrà a formar part del collegi 1924 en les especialitats de natació, salts i waterpolo, i assumí més tard càrrecs directius…