Resultats de la cerca
Es mostren 14954 resultats
línia gòtica
Història
Posició defensiva establerta pels alemanys a Itàlia (1944), des de l’Adriàtica (Rímini) fins a la Tirrena (Massa), per afrontar l’avançament dels aliats; fou travessada per aquests el 1945.
falcídia
Dret català
Quarta part de l’actiu hereditari líquid a què com a mínim té dret l’hereu gravat amb llegats, encara que aquests arribessin a superar-ne les tres quartes parts.
Aquesta institució fou establerta en dret romà per tal d’evitar que l’hereu rebutgés l’herència en el cas que els llegats n'absorbissin la major part del valor i en resultés una successió intestada, i restà incorporada al dret català Figura en les compilacions vigents de dret català i balear Mallorca i Menorca És compatible amb la quarta llegítima
Consell de la Generalitat
Història
Nom que prengué el govern de la Generalitat de Catalunya després del 31 de juliol de 1936, en iniciar la nova col·laboració amb els anarquistes i per imposició d’aquests.
Fotografia
Aplicació gratuïta per a dispositius mòbils que permet aplicar un seguit de filtres predeterminats a les fotografies captades amb aquests aparells i compartir-les a través de les xarxes socials.
El servei i l’empresa que li donava suport foren creats el 2010 pels programadors nord-americans Kevin Systrom i MIchael Krieger El format de les imatges captades amb l’aplicació és quadrat, en homenatge a Polaroid i a Kodak Instamatic, dues marques comercials que han contribuït de manera destacada a la popularització de la fotografia L’aplicació es desenvolupà inicialment per a telèfons mòbils i tauletes d’Apple amb sistemes operatius iOS, però durant el 2012 estigué disponible també per a sistemes Android Instagram guanyà el premi App of the Year 2011 d’Apple El desembre del 2012 l’empresa…
espai
Filosofia
Medi que hom es representa en principi com a il·limitat, continu i tridimensional i com a continent de tots els objectes sensibles, dins el qual aquests poden canviar de posició.
La reflexió dels antics filòsofs grecs sobre l’espai anà lligada, inicialment, a l’oposició que hom feia entre el ple pléon i el buit kénon , i hom pot polaritzar llurs posicions en les representades per Parmènides el qual, en negar l’existència del no-res, havia de negar la del buit i per Demòcrit que n'afirmava l’existència per tal de justificar la possibilitat del moviment Plató definí l’espai com l’habitacle de les coses creades, i Aristòtil com el lloc on les coses en són particularitzacions Posteriorment hom adoptà una idea relacional de l’espai Teofrast el definia mitjançant la…
dena
Cristianisme
En els rosaris, en què cada deu grans n’hi ha un de més gros o senyalat, cadascun d’aquests o cadascuna de les desenes de grans petits o ordinaris.
atracció local
Transports
Canvi brusc de direcció de les línies isògenes que es produeix a determinats indrets propers a formacions geològiques de certs minerals metàl·lics a causa de l’acció magnètica d’aquests.
L’atracció local ocasiona, a vegades, canvis de força graus en el valor de la declinació magnètica, fet d’un gran interès per als pilots i que per aixó és especificat en els portolans i en les cartes nàutiques Entre altres, són llocs afectats d’atracció local les illes Shetland, la mar Bàltica, Islàndia, la badia d’Odessa i moltes illes volcàniques del Pacífic
carta municipal
Dret administratiu
Segons la legislació espanyola, règim jurídic especial, de caràcter organitzatiu (carta orgànica) o econòmic (carta econòmica), que pot concedir l’estat als ajuntaments o diputacions, a petició prèvia d’aquests.
La carta orgànica no pot pas modificar les característiques especials del règim general nomenament d’alcalde i regidors, competències i fins municipals, règim de funcionaris, relacions amb l’estat, etc, sinó només aspectes secundaris nombre de regidors, instauració de comissió permanent o sistema de gerència, i d’altres, i la carta econòmica només pot crear noves exaccions llevat de les suprimides legalment, invertir llur ordre de preferència, modificar el sistema de cobrament i altres aspectes Madrid des del 1963 i Barcelona des del 1960 no tenen pròpiament un règim especial de carta, sinó…
marquesat de Móra
Història
Títol senyorial concedit el 1643 a Juan Miguel Fernández de Heredia y Pujades de Pròixida, comte de Fuentes i senyor de Móra de Rubiols, per als primogènits d’aquests comtes.
Passà als Moncayo, marquesos de Coscojuela de Fantova, i als Pignatelli
cianur
Química
Cadascuna de les sals de l’àcid cianhídric; n’hi ha de quatre tipus estructurals: iònics, covalents, complexos amb grups discrets i derivats metàl·lics d’aquests darrers, també anomenats supercomplex
.
Formen cianurs iònics els metalls alcalins i potser els alcalinoterris l’argent i altres metalls nobles formen cianurs covalents, molts d’ells amb cadenes illimitades en les quals alternen els grups cianur amb els àtoms de metall Formen cianurs complexos amb grups discrets M x + CN n + x - n molts metalls de transició i de posttransició són complexos, en general, de molta estabilitat com en els carbonils metàllics, l’enllaç coordinat hi té caràcter parcial de doble enllaç Els cianurs alcalins són metzinosos, per tal com en ésser ingerits desprenen àcid cianhídric