Resultats de la cerca

El 1912 debutà com a violoncellista a Los Angeles Quatre anys després ingressà en l’Orquestra Filharmònica de San Francisco, i el 1919, en la Filharmònica de Los Angeles Passà una temporada a Leipzig ampliant la seva formació i, a la tornada, fou solista de la Simfònica de Chicago 1922-29 i de la de Nova York 1929-36 A Toscanini l’animà a dedicar-se a la direcció, i l’any 1943 assumí la direcció artística de la Filharmònica de Los Angeles, càrrec que ocupà fins el 1956 Entre el 1958 i el 1961 fou el director musical del Caramoor Festival, i des del 1968 fins a la seva mort exercí…

Aprengué els rudiments del violí amb el seu pare, membre integrant de l’Orquestra Simfònica de Boston Més tard es traslladà a Berlín, on estudià amb Willy Hess El 1915 ingressà a l’Orquestra Simfònica de Boston, primer com a violinista i després com a viola, abans de fundar la Boston Sinfonietta 1924, amb la qual se centrà en un repertori lleuger i de caràcter popular La faceta popular de Fiedler es desenvolupà amb molta més profusió a partir del 1929, any en què assumí la titularitat dels Boston Pops, formació al capdavant de la qual oferí diversos concerts a l’aire lliure…

Exercí d’assistent i de director de cor a l’Òpera de Plzen 1949-56, i posteriorment fou director de l’Òpera Nacional de Praga 1960-71 i primer director al Teatre Smetana de la mateixa ciutat 1965-67 Durant aquests anys actuà amb diverses orquestres britàniques en qualitat de director convidat, i el 1968 fou designat director permanent de l’Orquestra de la Radiotelevisió Irlandesa de Dublín, càrrec que mantingué fins el 1980 Del 1965 al 1994 dirigí el Festival de Wexford El 1981 fou nomenat principal director convidat de la Western Australian Symphony Orchestra de Perth, i al cap de vuit anys…

Deixeble de H Abendroth i de Ph Jarnach a la Staatliche Hochschule fur Musik de Colònia, debutà com a director el 1937 a l’Òpera de Coburg El mateix any assumí la direcció de l’Òpera de Wurzburg i se n’ocupà fins el 1940, que fou nomenat titular de l’Òpera d’Aquisgrà, càrrec que deixà al cap de dos anys per dirigir la Stadtische Oper de Berlín Acabada la Segona Guerra Mundial, fou adjunt de H Schmidt-Isserstedt a l’NDR d’Hamburg i director principal de l’Orquestra Simfònica NHK de Tòquio 1959-62 El 1962 fou nomenat director general de música de Dortmund, ciutat on tres anys més…

El 1912 anà a residir a Barcelona El 1920 ingressà a l’Orfeó Pirinenc i el 1925 debutà al Teatre Tívoli de Barcelona amb la sarsuela La gaviota El 1929 feu una gira per Amèrica La temporada 1930-31 actuà al Teatro de la Zarzuela de Madrid El 1934 interpretà Marina al Teatre Olímpia de Barcelona, al costat de Miguel Fleta, amb qui actuà en diverses òperes 1934-35 Interpretà aquesta òpera, en català, a Santiago de Cuba El 1935 fou Micaela Carmen a Bilbao i també assumí el paper titular de Madama Butterfly En 1936-38 actuà al Liceu de Barcelona —llavors Teatre Nacional de…

Filla illegítima del rei Alfons VI de Castella-Lleó i de Jimena Núñez de Guzmán, fou casada amb Enric de Borgonya ~1094 i rebé, juntament amb ell, el govern hereditari del comtat de Portugal En morir el marit 1114, assumí la regència en nom del seu fill Alfons Derrotà la seva germana Urraca I de Castella-Lleó Sobroso, 1116 i s’annexà les comarques d’Ourense i Tui, però caigué presonera dels castellans a Lombrosos 1121 i hagué de reconèixer la sobirania d’Urraca a Castella i Lleó en compensació, rebé el governament d’algunes places castellanolleoneses Morta Urraca, signà un pacte…

Creat a l’empara del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, fou el primer intent del catalanisme polític per regular la política esportiva de Catalunya Tenia per objectiu orientar i dirigir la cultura física i els esports de Catalunya a través de la creació d’una base infraestructural esportiva i de plataformes per a atletes i preparadors físics N’assumí la presidència Romà Sol i en foren vocals Alfred Pereña, Enric Ràfols, Josep Martínez Vallespí i Josep Anton Trabal A causa de l’inici de la dictadura de Primo de Rivera l’any 1923, les seves polítiques no…

S’inicià en tir de precisió al Tiro Nacional de Barcelona, on s’inscriví el 1941 Fou un dels fundadors del Club de Tir de Precisió de Terrassa 1945 i n’assumí la presidència en diversos mandats Practicà el tir amb armes curtes de guerra, però, posteriorment, s’interessà per les armes olímpiques Fou campió de Terrassa i del Vallès en diverses modalitats, i campió d’Espanya per equips en pistola de tir ràpid 1967, 1969 Fou directiu de la federació provincial de tir de Barcelona i membre de la junta de govern de la federació catalana i espanyola de tir olímpic També fou àrbitre…

S’inicià al club universitari Yuri, que més tard convergiria amb el club Can Salvi, on exercí de president 1974-78 Fou secretari general de la Federació Catalana de Hockey 1976-84, vicepresident 1985-92 i president 1993-2001 També fou membre del Consell Directiu de la Federació Espanyola 1988-2002, del Comitè d’Entrenadors de la Federació Internacional 1980-94 i president del Comitè d’Àrbitres d’aquesta última des del 2005 Assumí el càrrec de director de competicions als Jocs Panamericans de Caracas 1983, a la Copa d’Europa 1987, 1999 i al Trofeu BMW Amstelveen 1990 Intervingué…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ SIE Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ ASau FOTOGRAFIA Adrien Porchet blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antonio Burgos MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Jaume Pahissa SO Rossend Riquer INTERPRETACIÓ Fèlix de Pomés Juan, Enriqueta Soler Marta, Pilar Torres la tanguista, Anna Maria Campoy Pilarín, Román González Crispeta Antoñito, Modest Cid un manifestant, José Sanchiz el senyoret, Alfredo Hornos l’amo de la casa, Ernest Campoy el gerent, Francisco Beltri un policia, Anna Castell l’àvia, Josep Carreras l’encarregat, Miquel Duran el pidolaire ESTRENA…