Resultats de la cerca
Es mostren 1033 resultats
Sesplanes
Família de cavallers catalans a Grècia.
Els representants més coneguts foren Guillem Sesplanes , veguer i castellà d’Atenes que, el 1321, confirmà un acord amb Venècia, i Jaume Sesplanes , que rebé, del rei Frederic II de Sicília, donacions a Atenes que foren confirmades al seu fill Joan Sesplanes pel duc Joan II
Parrasi
Pintura
Pintor grec.
D’escola jònica, treballà a Atenes Fou cèlebre per la solució donada al traç dels contorns de les figures que en suggeria el relleu, als volums i al moviment, en la línia de l’espacialitat tridimensional d' Apollodor d'Atenes L’obra, perduda, és coneguda només a través de texts literaris
Darios II de Pèrsia
Història
Rei de Pèrsia (424-405 aC).
Pujà al tron després d’haver assassinat el seu germà Sogdià Monarca abúlic, es mantingué allunyat dels afers grecs fins a la derrota d’Atenes a Siracusa 413 Signà, aleshores, una aliança amb Esparta, i ordenà als dos sàtrapes d’Àsia Menor, Tisafernes i Farnabaces, que ataquessin les colònies d’Atenes
Cetines
Nom català medieval d’Atenes; l’anomenat castell de Cetines corresponia a l’Acròpolis d’Atenes.
Galceran de Peralta
Història
Noble sicilià, possiblement fill de Guillem de Peralta, segon comte de Caltabellotta.
Es traslladà, molt jove, a Grècia Nomenat veguer, capità i castellà d’Atenes ja abans del 1371, Frederic III li féu concessió vitalícia dels càrrecs 1372 Els catalans de Tebes protestaren allegant que els estatuts de la Companyia preveien la durada dels càrrecs per tres anys, i Galceran fou destituït 1374 Però el 1377 ja tornava a exercir-los, amb Romeu de Bellarbre com a associat per als afers militars quedant per a ell els civils i administratius Per acord amb el vicari Lluís Frederic d’Aragó, féu que Atenes obtingués una certa independència de Tebes i Livàdia Anà a ajudar els assetjats de…
Cnidos
Ciutat
Antiga ciutat de Cària (Àsia Menor), a l’extrem de la península del Quersonès Cnídic.
Fundada pels doris, creà colònies a les illes eòliques i tingué una factoria a Naucratis Egipte Passà a dependre dels perses 540 aC, i durant el sV aC fou aliada d’Atenes Formà part de l’imperi d’Alexandre i de diversos regnes hellènics, fins que es convertí en ciutat lliure dins la província romana d’Àsia 129 aC Segons que sembla per les restes conservades, la ciutat era de planta ortogonal Prop de Cnidos, l’atenès Conó destruí l’esquadra manada per l’espartà Pisandre 394 aC
tolos
Arquitectura
Arqueologia
En el món antic, nom donat a una mena de construcció circular com la dels grandiosos hipogeus amb corredors i falsa cúpula de la civilització micènica tresor d'Atreu
.
Aquest tipus d’estructura —que es troba també en altres cultures prehistòriques nuraghi sards i històriques tombes etrusques— designa, a Grècia, un model de temple circular perípter Delfos, Epidaure, Atenes o bé sense columnes l’Arsinoèon de Samotràcia En el món romà, els thóloi foren molt imitats, com a temples el de Vesta, al fòrum o com a edificis emprats per a d’altres funcions no exclusivament religioses Pozzuoli, o com, per exemple, sales rodones de les termes A Atenes, el tolos servia de lloc de reunió dels pritans
Declarats culpables els dirigents del partit neonazi grec Alba Daurada
Després de més de cinc anys de judicis, un jutjat d’Atenes declara culpables d’organització i activitats criminals una quinzena de dirigents, militants i simpatitzants del partit neonazi Alba Daurada El cas va començar amb l’assassinat d’un antifeixista a Atenes l’any 2012 Alba Daurada va tenir entre 18 i 21 diputats a l’assemblea grega en 2012-19 i des d’aquest any no hi té representació El 14 d’octubre es fa pública la condemna, entre 10 i 13 anys per als dirigents del partit
senyories de Nàuplia i Argos
Història
Territori de l’imperi llatí de Constantinoble centrat en les dues ciutats homònimes, de Morea.
Fou un feu vassall dels prínceps d’Ocàia concedit pel príncep Jofre I a Ot de La Roche, senyor d’Atenes, el 1212 El 1308 passà als Brienne, i quan aquests perderen el ducat d’Atenes, conquerit pels catalans el 1311, es retiraren a l’únic feu que els restava Nàuplia i Argos El 1356 passà als Enghieu, i la darrera representant del llinatge, Maria d’Enghieu, quan el 1388 restà vídua del venecià Pietro Corvaro, incapaç de defensar-se contra els turcs, hagué de vendre Nàuplia i Argos a la república veneciana
Àtica
Divisió administrativa
Regió de Grècia Central que comprèn els actuals nomoí
de l’Àtica i del Pireu.
Envoltada per la Beòcia al nord, el golf de Corint a l’oest, el golf Sarònic al sud i la mar Egea a l’est En el paisatge es combinen el relleu del litoral amb les planes alluvials i les muntanyes com les serres de Citeró i Parnes al nord, el massís cristallí del Pentèlic al nord-est i altres serres calcàries al sud i a l’oest Els principals recursos econòmics són l’agricultura blat, oli d’oliva, vi, fruita i les mines de Làurion al sud plom, zinc, ferro De la primitiva població només són conservades algunes restes de l’edat de pedra i de bronze i algun topònim Els seus habitants, que s’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina